Caiguda de Catalunya, refugiats i exili

Abstract

La batalla de l’Ebre, que va tenir lloc entre juliol i novembre de 1938, va representar la darrera i definitiva derrota de l’exèrcit republicà. Amb un exèrcit amb escassa capacitat militar, quan Franco va plantejar la ofensiva final contra Catalunya, la República difícilment podia aturar l’agressió, i progressivament, de desembre de 1938 a principis de febrer de 1939, va anar ocupant el territori català fins a l’arribada de la frontera. S’iniciava d’aquesta manera un fenomen insòlit fins aquells moment en cap guerra: un allau de refugiats, prop de mig milió, anaven a parar al sud de França, posant-se en funcionament tot un seguit de camps de concentració. S’iniciava, altrament, un llarg exili que per molts no va acabar fins a la mort de Franco, l’any 1975.