Aporías de la investigación en arquitectura: adaptación del modelo científico en la producción y divulgación del conocimiento explícito

La multiple condicio disciplinar de l'arquitectura involucra una diversitat de sabers molts dels quals s'adquireixen i difonen des de la practica, es a dir, de forma tacita. No obstant aixo, l'arquitectura tambe esta conformada per un coneixement explicit que es pot conservar i transmetre amb claredat i de el qual s'ocupa aquest text. Les exigencies academiques actuals han refermat un model d'investigacio cientifica no habitual per a l'arquitectura que al segle XX s'havia consolidat la seva produccio teorica per mitja de revistes i llibres independents no arbitrats. El nou model ha propiciat debats sobre la pertinencia i possibilitat d'adaptar disciplines creatives a estandards d'investigacio i difusio cientifics. Amb l'objectiu de posar tal problematica en perspectiva, aquest article examina les formes hegemoniques de produccio i divulgacio de el coneixement arquitectonic i aporta un panorama teoric sobre el que significa investigar en arquitectura. Argumenta que l'arquitectura, a mes del seu component tecnic, te un paper sociocultural que es converteix en una forma de coneixement a desenvolupar per mitja de la investigacio cientifica i per evidenciar-presenta un original analisi de teories paradigmatiques de segle XX (Le Corbusier i Robert Venturi amb Denise Scott Brown) sota els criteris d'una produccio de coneixement metodic susceptible de divulgar en publicacions cientifiques.