Accesibilidad y territorio histórico en Italia: estrategias resilientes para la revitalización, entre ferrocarriles secundarios y redes paisajísticas

El tema de la revitalitzacio dels centres historics menors involucra el tema de l'accessibilitat com a condicio de resiliencia i com a component fonamental de les estrategies de regeneracio. D'una banda, les politiques territorials presten atencio al transport col·lectiu com una evolucio interpretativa del "dret a la ciutat", per garantir l'habitabilitat i la inclusio social i reactivar economies en els territoris desfavorits. A mes, les linies estrategiques internacionals reconeixen la connotacio de les infraestructures historiques (ferrocarrils historics, rutes de transhumancia) com a bens comuns capacos de tracar una re-configuracio morfologica i posar en valor el paisatge. en aquest context, les xarxes d'infraestructura capacos de re-connectar els petits centres historics representen un interessant camp d'investigacio en el marc d'enfocaments integrats i multi-escalars. l'article desenvolupa una reflexio sobre les oportunitats que ofereix la mobilitat sostenible per a la millora dels territoris periferics italians, des dels seus arrels culturals fins al patrimoni natural i construit i el layout socioeconomic. l'analisi aprofundeix estudis de casos en que la dimensio inter-municipal es la referencia emblematica per enfocaments integrats i multi-escalars que es basen en la centralitat de la planificacio de la mobilitat. En aquests casos, les estrategies de regeneracio s'activen mitjancant la connexio en xarxa del territori historic i l'enfortiment dels enllacos infraestructurals, posant en valor les directrius morfologiques i les xarxes paisatgistiques.