La sodomia i el cos malalt de les dones

El present article te com a objectiu analizar els discursos literaris, religiosos i medics que convergeixen en una de les obres cabdals en llengua catalana medieval: l’Espill (1460), de Jaume Roig. Primerament, cal no oblidar que el seu autor va ser un dels metges mes prestigiosos a la Valencia quatrecentista, de manera que haura de valorar-se el context cientific que el nodreix; tampoc no pot oblidar-se, en segon lloc, la tradicio misogina que forneix el seu extens poema narratiu. D’altra banda, voldria incidir en una cruilla cultural encara poc analitzada —forca insolita al seu temps— que es la vinculada a la sodomia com a “creacio” femenina; hom valorara les significacions de la seva construccio, comparada a la lepra al mateix text.