Semantic change and intersubjectification: The origin of reprise evidential conditional in Old Catalan

El condicional evidencial de report (CER) no es gaire habitual en catala: esta restringit al llenguatge periodistic i a alguns registres molt formals (com el llenguatge academic o el legal) i no es troba en el discurs espontani. D’una banda, s’ha descrit entre els nous valors modals del condicional. De l’altra, la normativa l’ha rebutjat com a gal·licisme o com neologisme inapropiat. Mitjancant l’analisi de corpus textuals, hem documentat el CER en catala des dels inicis del segle XIV a l’actualitat, amb matisos semantics i pragmatics i diferents graus de gramaticalitzacio. A causa de l’actual interes en l’evidencialitat, el CER s’ha estudiat a fons en frances, italia i portugues, pero centrant-se principalment en els seus usos contemporanis i no de manera tan detallada en el proces diacronic que ens podria explicar aquests usos. Seguint aquesta linia de recerca, que van comencar amb l’estudi del futur epistemic i evidencial en catala, tenim per objectiu descriure: a) el context pragmatic que hauria estat el punt de partida del CER en el segle XIII, abans de trobar documentat aquest us; b) el proces de canvi semantic seguit pel condicional des d’un ‘futur del passat’ a l’adquisicio de valors epistemics i evidencials i c) el paper que tenen les inferencies, la subjectificacio i la intersubjectificacio en aquest proces de canvi.