Adopciones monoparentales de niños y niñas con «necesidades especiales»: entre el déficit y el empoderamiento

Les politiques i practiques adoptives estableixen explicitament i tacitament un aparellament entre nens i sol·licitants amb determinades caracteristiques. En el cas de les adopcions monoparentals d’infants mes grans o amb altres necessitats especials, ambdues parts solen situar-se des de l’inici en una posicio de menor prioritat. A partir dels resultats de dues recerques qualitatives realitzades a Xile i Espanya amb adoptants monoparentals, analitzem les seves heterogenies motivacions i preferencies respecte dels perfils dels infants que esperen adoptar i les estrategies que desenvolupen davant dels criteris tecnics, els discursos i les intervencions professionals, especialment en els processos d’avaluacio d’idoneitat i assignacio. Discutim la necessitat de desenvolupar enfocaments, criteris i intervencions centrats en les capacitats i els recursos de subjectes que son a priori considerats mes vulnerables o estigmatitzats en els processos adoptius, aixi com la necessitat i l’obligacio politica i institucional en la provisio de suports i recursos d’acompanyament en la fase pre i postadoptiva.