Evolució del front marítim de la zona portuària de Barcelona de la tardoantiguitat a l’edat moderna

Abstract

La ciutat de Barcelona està estretament vinculada al mar i per tant, la seva història està associada a la morfologia i als canvis del seu front marítim, que configuraren diferents espais portuaris. El present treball aborda l’evolució del front litoral barceloní amb l’objectiu de caracteritzar i localitzar les àrees per a fondejar els vaixells amb anterioritat a la construcció de les estructures portuàries dels segles XV-XVI. En el lòbul deltaic dret del Besòs, s’ha recollit informació sedimentològica i cronològica de més de 200 sondatges geològics, que han permès detectar l’existència de dos sectors deprimits amb presència de llims i argiles orgànics. Aquests nivells indiquen l’existència, entre l’antiguitat tardana i la baixa edat mitjana, a prop de la ciutat de Barcelona, d’espais protegits de l’onatge per barres sorrenques, amb calatges de fins a 7 m i que podrien haver constituït per tant, àrees adequades per a fondejar.