Mestres, llibres i imposicions lingüístiques als territoris de parla catalana als segles XVIII i XIX (Maestros, libros e imposiciones lingüísticas en los territorios de habla catalana en los siglos XVIII y XIX)
{"title":"Mestres, llibres i imposicions lingüístiques als territoris de parla catalana als segles XVIII i XIX (Maestros, libros e imposiciones lingüísticas en los territorios de habla catalana en los siglos XVIII y XIX)","authors":"Bernat Sureda Garcia","doi":"10.17398/2340-4256.17.1077","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"Des del final del segle XVIII i al llarg del segle XIX s’estén l’escolarització generalitzada. Al mateix temps a Espanya, al llarg d’aquest procés, el català estarà exclòs de les escoles. Aquesta circumstància provoca una situació anòmala que obliga els mestres a ensenyar en una llengua que no és la de la majoria de la població. Com a resposta a aquesta imposició, els mateixos professionals de l’ensenyament desenvoluparan un corpus de teories, pràctiques, estratègies i mètodes. En primer lloc pretengueren racionalitzar aquesta situació i posteriorment també la qüestionaren per defensar la necessitat que el català no fos exclòs de les escoles i que, fins i tot, es convertís en la llengua vehicular de l’ensenyament","PeriodicalId":293505,"journal":{"name":"Cauriensia. Revista anual de Ciencias Eclesiásticas","volume":"2 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"2023-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Cauriensia. Revista anual de Ciencias Eclesiásticas","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.17398/2340-4256.17.1077","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"","JCRName":"","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0
Abstract
Des del final del segle XVIII i al llarg del segle XIX s’estén l’escolarització generalitzada. Al mateix temps a Espanya, al llarg d’aquest procés, el català estarà exclòs de les escoles. Aquesta circumstància provoca una situació anòmala que obliga els mestres a ensenyar en una llengua que no és la de la majoria de la població. Com a resposta a aquesta imposició, els mateixos professionals de l’ensenyament desenvoluparan un corpus de teories, pràctiques, estratègies i mètodes. En primer lloc pretengueren racionalitzar aquesta situació i posteriorment també la qüestionaren per defensar la necessitat que el català no fos exclòs de les escoles i que, fins i tot, es convertís en la llengua vehicular de l’ensenyament