Iglesias posconciliares de Luis Cubillo en Madrid: la búsqueda del complejo parroquial estandarizado

Abstract

Aquest treball estudia la sèrie de tretze complexos parroquials projectats per l'arquitecte Luis Cubillo d'Arteaga a Madrid entre 1970 i 1972, en què va buscar una estandardització amb què donar una resposta eficaç a la necessitat de nous temples sorgida del Pla Pastoral de Morcillo de 1965. Per això es va cenyir a les “Instruccions per a la construcció de complexos parroquials”, publicades  amb aquest propòsit per l'Arquebisbat. Un cop descrits antecedents immediats de la proposta de Cubillo, el text analitza en primer lloc tot allò referent al temple i els seus espais adjacents: l'elecció de la planta quadrada com la més adequada a la litúrgia postconciliar, les seves dimensions, la seva il·luminació i la seva singular estructura. Posteriorment s'analitza la resta del complex parroquial: la seva claredat programàtica, la sistematització de les solucions constructives, la capacitat d'adaptació a diferents entorns i les limitacions del model proposat. A tot el treball s'estableixen comparacions amb altres realitzacions precedents de l'arquitecte, tant a la seva arquitectura civil com religiosa. Es descobreixen, més enllà d'evidents diferències formals, continuïtats en les estratègies  de projecte, com la base modular dels seus dissenys o el rigor en la resolució del programa funcional. Així mateix, la racionalitat constructiva d'aquests complexos parroquials i la seva economia van suposar una lògica continuació de l'àmplia experiència de Cubillo al camp de l'habitatge social a Madrid. This work studies the series of thirteen parish complexes designed by the architect Luis Cubillo in Madrid between 1970 and 1972, in which he sought a standardization with which to give an effective response to the need for new temples arising from the Morcillo Pastoral Plan of 1965. To do this, he adhered to the "Instructions for the construction of parish complexes", published for this purpose by the Archbishopric. Once the immediate precedent of Cubillo's proposal has been described, the text first analyzes everything related to the temple and its adjacent spaces: the choice of the square plan as the most appropriate for the post-conciliar liturgy, its dimensions, its lighting and its singular structure. Subsequently, the rest of the parish complex is analyzed: its programmatic clarity, the systematization of constructive solutions, the ability to adapt to different environments and the limitations of the proposed model. Throughout the work, comparisons are established with other previous achievements of the architect, both in his civil and religious architecture. Beyond the obvious formal differences, continuities in their project strategies are discovered, such as the modular base of their designs or the rigor in the resolution of the functional program. Likewise, the constructive rationality of these parish complexes and their economy represented a logical continuation of Cubillo's extensive experience in the field of social housing in Madrid. Este trabajo estudia la serie de trece complejos parroquiales proyectados por el arquitecto Luis Cubillo en Madrid entre 1970 y 1972, en la que buscó una estandarización con la que dar una eficaz respuesta a la necesidad de nuevos templos surgida del Plan Pastoral de Morcillo de 1965. Para ello se ciñó a las “Instrucciones para la construcción de complejos parroquiales”, publicadas al efecto por el Arzobispado. Una vez descritos antecedentes inmediatos de la propuesta de Cubillo, el texto analiza en primer lugar  todo lo referente al templo y sus espacios adyacentes: la elección de la planta cuadrada como la más adecuada a la liturgia posconciliar, sus dimensiones, su iluminación y su singular estructura. Posteriormente se analiza el resto del complejo parroquial: su claridad programática, la sistematización de las soluciones constructivas, la capacidad de adaptación a diferentes entornos y las limitaciones del modelo propuesto. En todo el trabajo se establecen comparaciones con  otras realizaciones precedentes del arquitecto, tanto en su arquitectura civil como religiosa. Se descubren, más allá de evidentes diferencias formales, continuidades en sus estrategias proyectuales, como la base modular de sus diseños o el rigor en la resolución del programa funcional. Así mismo, la racionalidad constructiva de estos complejos parroquiales y su economía supusieron una lógica continuación de la amplia experiencia de Cubillo en el campo de la vivienda social madrileña.