{"title":"El desdibuixament dels límits de l’humà. Cartografia liminar de L’animal que parla de Josep-Anton Fernàndez","authors":"Ferran Miquel Benaiges Pallarés, Cristina Fernández Recasens","doi":"10.6035/clr.6406","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"Aquest article pretén analitzar la representació del cos en el llibre de poesia L’animal que parla (2021) de Josep-Anton Fernàndez. El tema central del poemari és l’experiència de la parla, i els efectes de la paraula en el cos i en les emocions així com l’exploració dels límits del llenguatge. Per a l’anàlisi partim del marc conceptual de les teories afectives i de la idea de cos entès com un límit variable i permeable regulat culturalment (Butler, 1999). Els orificis i superfícies, es revelen als poemes de Fernàndez com a mitjà per relacionar-se amb l’alteritat i aquest desdibuixament dels límits, aquesta permeabilitat no regulada, esdevé un espai de gaudi però també un lloc de contaminació i perill. També proposem, des d’un punt de vista metodològic, incorporar el cos com a eina de recerca acadèmica i com a part del procés d’investigació hem elaborat mapes corporals com a eina per a la recollida de dades (Peluso, 2020). Com veurem, en els poemes de L’animal que parla, “la passió desborda les paraules/ i raja oberta contaminada de cos”, i aquesta mateixa passió “reclama/ un tall” per on s’escriu el mateix text poètic, un “document/ amb llenguatge de carn”. \n","PeriodicalId":42176,"journal":{"name":"Cultura Lenguaje y Representacion-Revista de Estudios Culturales de la Universitat Jaume I","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":1.0000,"publicationDate":"2022-11-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Cultura Lenguaje y Representacion-Revista de Estudios Culturales de la Universitat Jaume I","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.6035/clr.6406","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"Q2","JCRName":"CULTURAL STUDIES","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0
Abstract
Aquest article pretén analitzar la representació del cos en el llibre de poesia L’animal que parla (2021) de Josep-Anton Fernàndez. El tema central del poemari és l’experiència de la parla, i els efectes de la paraula en el cos i en les emocions així com l’exploració dels límits del llenguatge. Per a l’anàlisi partim del marc conceptual de les teories afectives i de la idea de cos entès com un límit variable i permeable regulat culturalment (Butler, 1999). Els orificis i superfícies, es revelen als poemes de Fernàndez com a mitjà per relacionar-se amb l’alteritat i aquest desdibuixament dels límits, aquesta permeabilitat no regulada, esdevé un espai de gaudi però també un lloc de contaminació i perill. També proposem, des d’un punt de vista metodològic, incorporar el cos com a eina de recerca acadèmica i com a part del procés d’investigació hem elaborat mapes corporals com a eina per a la recollida de dades (Peluso, 2020). Com veurem, en els poemes de L’animal que parla, “la passió desborda les paraules/ i raja oberta contaminada de cos”, i aquesta mateixa passió “reclama/ un tall” per on s’escriu el mateix text poètic, un “document/ amb llenguatge de carn”.
本文旨在分析约瑟普·安东·费尔南德斯(Josep Anton Fernandez)的诗集《动物说话》(2021)中身体的表现。这首诗的中心主题是言语体验、单词对身体和情感的影响以及探索语言边界。为了进行分析,我们从情感理论的概念框架和身体的定义开始,身体被理解为一个文化调节的变量和可渗透的界限(Butler,1999)。孔和表面,它们在Fern a ndez的诗中表现出来,作为一种与交替有关的手段,这种边界的划分,这种不受监管的渗透性,成为一个欢乐的空间,但也是一个污染和危险的地方。从方法论的角度来看,我们还建议将身体作为一种学术研究工具,作为研究过程的一部分,我们开发了身体地图作为数据收集工具(Peluso,2020)。正如我们将看到的,在《会说话的动物》的诗中,“激情溢出了文字/打开了被身体污染的王国”,同样的激情“收回/切割”了我写的同样的诗歌文本,一个“肉语言的文件”。
期刊介绍:
CULTURE, LANGUAGE AND REPRESENTATION (CLR) is a biannual scholarly publication devoted to the field of Culture and Linguistics Studies, whose scope is aimed at the international academic community. Alternatively, each issue deals either monographically with a relevant aspect of the linguistic representation of culture in its various manifestations (social, political, educational, literary, historical, etc.) or encourages interdisciplinary and innovative approaches to language and culture research. The Journal is committed to academic and research excellence by publishing relevant and original material that meets high scientific standards. Submission of a paper will be taken to imply that it is unpublished and is not being considered for publication elsewhere. Articles will undergo an independent evaluation by two external referees, who will advise the Editors on the suitability of their publication. Publishing elsewhere an article included in CLR needs the author''s acknowledgement that it has first appeared in the Journal. If in doubt, authors are advised to contact The Editors.