Álvar Peris Blanes, G. García, Lorena Cano Orón, Vicente Fenoll
{"title":"Mediatització i mítings durant la campanya a les eleccions autonòmiques valencianes de 2019: entre la «lògica mediàtica» i la «lògica política»","authors":"Álvar Peris Blanes, G. García, Lorena Cano Orón, Vicente Fenoll","doi":"10.28939/iam.debats.134-1.4","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"catalaAquest article preten analitzar com es desenvolupen els mitings electorals en un periode d'intensa mediatitzacio, en el qual els mitjans de comunicacio i els politics s'influeixen mutuament. Amb aquest objectiu, prenem com a referencia les eleccions autonomiques a la Comunitat Valenciana celebrades l'abril de 2019, que van coincidir per primera vegada amb unes eleccions generals, de manera que la campanya va adquirir mes rellevancia que en cites electorals anteriors. En aquest context, ens centrem en coneixer com es van dissenyar aquests mitings i quin impacte van tenir tant en les xarxes socials com en la televisio. Les dades es van obtenir mitjancant una analisi observacional de tipus qualitatiu dels mitings centrals dels principals partits concurrents als comicis (PP, PSPV-PSOE, Compromis, Ciudadanos, Unides Podem i Vox), que es va combinar amb una metodologia quantitativa per a l'analisi de contingut de les diferents publicacions que els partits esmentats i els seus liders van pujar als seus comptes oficials de Facebook i Twitter sobre aquests mitings, i amb l'estudi de la cobertura que la televisio publica valenciana, A Punt, en va oferir en els seus informatius. Els resultats indiquen, d'una banda, que els mitings electorals continuen sent esdeveniments molt ritualitzats que els partits politics dissenyen pensant en com es difondran en un sistema mediatic que ha canviat, s'ha fragmentat i diversificat, i en que les xarxes socials estan adquirint cada vegada mes importancia. D’altra banda, la investigacio apunta al fet que la informacio sobre els mitings esta, en part, encara controlada pels subjectes politics. Una circumstancia habitual en les campanyes electorals espanyoles. EnglishThis paper analyses how political rallies develop in an age of intense mediatisation in which politicians and media influence each other. In this connection, we look at the Regional Elections held in the Valencian Autonomous Community in April 2019. For the first time, these coincided with a General Election, so that even more was at stake than usual. We wanted to know how political rallies were designed and what impact they had on both social networks and on television. The data were obtained through a qualitative observational analysis of the key rallies of the main parties taking part in the elections (PP, PSOE, Compromis, Ciudadanos, Unidas Podemos, and Vox). We combined that approach with a quantitative methodology for content analysis of the various rally postings made by parties and their leaders on their official Facebook and Twitter accounts. We also studied A Punt’s TV coverage of the same rallies in its news. On the one hand, the results indicate that election rallies continue to be highly ritualised events. Political parties carefully plan their rallies, always mindful of how these will be reported in today’s highly fragmented media systems — especially in social networks. On the other hand, our study suggests that information on rallies is still tightly controlled by the parties — something that is commonplace in Spanish election campaigns","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.1000,"publicationDate":"2020-05-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"5","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.28939/iam.debats.134-1.4","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"Q4","JCRName":"SOCIAL SCIENCES, INTERDISCIPLINARY","Score":null,"Total":0}
引用次数: 5
Abstract
catalaAquest article preten analitzar com es desenvolupen els mitings electorals en un periode d'intensa mediatitzacio, en el qual els mitjans de comunicacio i els politics s'influeixen mutuament. Amb aquest objectiu, prenem com a referencia les eleccions autonomiques a la Comunitat Valenciana celebrades l'abril de 2019, que van coincidir per primera vegada amb unes eleccions generals, de manera que la campanya va adquirir mes rellevancia que en cites electorals anteriors. En aquest context, ens centrem en coneixer com es van dissenyar aquests mitings i quin impacte van tenir tant en les xarxes socials com en la televisio. Les dades es van obtenir mitjancant una analisi observacional de tipus qualitatiu dels mitings centrals dels principals partits concurrents als comicis (PP, PSPV-PSOE, Compromis, Ciudadanos, Unides Podem i Vox), que es va combinar amb una metodologia quantitativa per a l'analisi de contingut de les diferents publicacions que els partits esmentats i els seus liders van pujar als seus comptes oficials de Facebook i Twitter sobre aquests mitings, i amb l'estudi de la cobertura que la televisio publica valenciana, A Punt, en va oferir en els seus informatius. Els resultats indiquen, d'una banda, que els mitings electorals continuen sent esdeveniments molt ritualitzats que els partits politics dissenyen pensant en com es difondran en un sistema mediatic que ha canviat, s'ha fragmentat i diversificat, i en que les xarxes socials estan adquirint cada vegada mes importancia. D’altra banda, la investigacio apunta al fet que la informacio sobre els mitings esta, en part, encara controlada pels subjectes politics. Una circumstancia habitual en les campanyes electorals espanyoles. EnglishThis paper analyses how political rallies develop in an age of intense mediatisation in which politicians and media influence each other. In this connection, we look at the Regional Elections held in the Valencian Autonomous Community in April 2019. For the first time, these coincided with a General Election, so that even more was at stake than usual. We wanted to know how political rallies were designed and what impact they had on both social networks and on television. The data were obtained through a qualitative observational analysis of the key rallies of the main parties taking part in the elections (PP, PSOE, Compromis, Ciudadanos, Unidas Podemos, and Vox). We combined that approach with a quantitative methodology for content analysis of the various rally postings made by parties and their leaders on their official Facebook and Twitter accounts. We also studied A Punt’s TV coverage of the same rallies in its news. On the one hand, the results indicate that election rallies continue to be highly ritualised events. Political parties carefully plan their rallies, always mindful of how these will be reported in today’s highly fragmented media systems — especially in social networks. On the other hand, our study suggests that information on rallies is still tightly controlled by the parties — something that is commonplace in Spanish election campaigns