L’accés a la informació pública en la legislació espanyola de transparència: crònica d’un canvi de paradigma

Abstract

En aquest treball s’exposen l’evolucio historica i els trets basics de la regulacio espanyola del dret d’acces a la informacio publica vigent, aixi com l’abast real que aquest dret presenta en la seva aplicacio practica, prenent com a exemple la doctrina establerta en els seus dos primers anys de funcionament per la Comissio de Garantia del Dret d’Acces a la Informacio Publica (GAIP), l’autoritat independent que vetlla pel compliment del dret d’acces a Catalunya. Es podra constatar com s’ha produit, a Espanya, en els ultims anys, un autentic canvi de paradigma en aquesta materia, i s’ha passat d’un dret purament nominal i d’escassa aplicacio practica a un dret d’acces vigoros, efectiu i dotat d’un enorme potencial de futur, tant o mes ampli que el reconegut per altres ordenaments que abans es contemplaven amb enveja. Es comprovara tambe com l’actual forca expansiva del dret general d’acces esta repercutint en institucions sorgides molt abans, i d’una naturalesa suposadament diferent, com el tradicional dret d’acces dels interessats a l’expedient. I com la seva actual configuracio legal comporta, paradoxalment, que tingui un abast mes ampli del que li correspondria si se li reconegues la naturalesa de dret fonamental, en els termes establerts pel Tribunal Europeu de Drets Humans.