Silence, expressive and significant matter

Abstract

Significacio, expressio i comunicacio no tenen perque anar sempre conjuntament. No obstant, el silenci audiovisual, com a recurs i com a contrast psicoperceptiu, pot ser significatiu, pot ser una expressio i pot ser comunicacio. El silenci audiovisual es significatiu perque forma part del mon i es perceptible; tot allo que es perceptible pot ser interpretat i rebre un sentit. Igualment, tambe es significatiu perque, malgrat la seva ambiguitat, pot remetre a un sentit diferent d’ell mateix. El silenci es expressio perque es l’exterioritzacio d’un pensament o d’una sensacio sota una forma sensible, perceptible, novament. La voluntarietat de la seva emissio reforca la idea del silenci com a expressio, i mes encara en el context d’un producte audiovisual. El silenci es comunicacio perque forma part del missatge comunicatiu i, fins i tot quan no es vol dir res, amb un silenci, es comunica. El silenci audiovisual es comunicacio perque vol fer particip a un tercer d’un sentit transportat per ell. Malgrat la possible incomprensio, el silenci audiovisual matisa els codis del seu context. El silenci audiovisual, mes que com a codi, es mes adient entendre’l com a materia expressiva i en l’ambit de la parla, mes que no pas de la llengua, en el context audiovisual o linguistic.