La cultura en nom del poble? Cap a una tipologia del populisme i la cultura

Durant les últimes dècades, el populisme ha estat àmpliament estudiat, tot i que des d’una perspectiva majoritàriament política. Les contribucions en aquest camp se centren sobretot en l’anàlisi del populisme com a fenomen sociopolític en el context històric i global. Una altra àrea d’estudi es refereix al suport popular dels partits populistes. Aquesta qüestió, a més de ser de la màxima actualitat, revela les imperfeccions de la democràcia liberal.Tot i que s’ha dedicat un gran esforç acadèmic a proporcionar una definició de populisme i les raons de l’èxit que té, encara queda per aclarir en quines creences culturals es basen els seus arguments populistes que empren una falsadicotomia entre «nosaltres» i «ells». Per aquesta raó, després de fer un breu resum del treball acadèmic que s’ha fet fins avui en les disciplines de la ciència política i els estudis culturals, intentarem presentar una tipologia de la culturai el populisme, que ens ajudarà a entendre per què els diferents aspectes de la cultura (com ara la cultura popular, les imatges culturals i les obres literàries) són de capital importància en la construcció populista del «nosaltres» i l'«ells».La tipologia es basa en els exemples de França i Holanda (dos països amb importants partits de dreta populista) per a distingir entre sociofacts, mentifacts i artifacts (Huxley) i l’ús que tenen en l’apropiació dels actors populistes. L’última categoria es compon d’allò que anomenarem «autors orgànics» i «autors apropiats», en la terminologia emprada per Gramsci. La diferència entre les dues, com es demostrarà, rau en la identificació de l’autor amb un tipus determinatd’idees, així com en l’articulació d’aquestes.