Propiedades militares y nuevas áreas de centralidad. El caso de la Plaza de Armas de Milán

L'objectiu d'aquest treball es relatar el proces de construccio de la ciutat de Mila a partir de la materialitzacio-abandonament-regeneracio de les seves Places d'Armes des del segle XIX fins a l'actualitat. En el cas milanes es demostra que aquests processos, al llarg de el temps, estan intimament relacionats amb les dinamiques urbanes i territorials que, a traves dels instruments urbanistics, contribueixen a crear una ciutat segregada d'abast metropolita a traves de grans projectes urbans. El proces de construccio de la ciutat, a partir de la materialitzacio de les primitives Places d'Armes, dels seus successius desplacaments cap a altres llocs, fins i tot, o la seva desaparicio en el panorama urba i territorial, es un tema poc estudiat a les ciutats europees occidentals . En el cas italia, concretament a Mila, ens trobem amb el seguent fenomen. El canvi de localitzacio del seu original Placa d'Armes, a partir dels primers anys de segle XIX, ha tingut lloc fins a tres vegades, proces que ha acabat amb la definitiva desaparicio de les activitats militars en el marc d'aquest particular tipus d'assentament militar , el que va succeir a finals dels anys 80 de segle passat. L'article, en fi, demostra com la gestio de tals grans propietats de sol subjacent a unes estrategies, programes urbanistics projectuals i de planificacio i implementacio molt similars entre ells, pero, es desenvolupin en diferents fases de el proces de desenvolupament urba.