The reducing value of the evidential particles "pel que sembla" and "segons (que) sembla" in contemporary Catalan

L'article intenta aprofundir en el tema dels evidencials catalans pel que sembla i segons (que) sembla i examinar les seves possibles funcions pragmatiques atenuants en el discurs. Preten trobar respostes relacionades amb l'orientacio pragmatica de l'atenuacio de les formes estudiades, amb la seva frequencia en usos escrits i orals i amb la interrelacio entre l'atenuacio i les evidencies reportatives o inferencials. L'analisi estudia mostres procedents de diversos generes a base de les quals es preten esbrinar quina es la missio atenuant dels evidencials en questio. D'una banda es fan servir converses orals tant formals com informals i, d'altra banda, s'empren enunciats que provenen de textos periodistics i de textos literaris. Tots els exemples analitzats, evidentment, son portadors del significat nuclear que es refereix a la font d'informacio que es comunica. En els contextos en els qual hi ha una potencial amenaca de les imatges personals dels parlants, el caracter evidencial de les particules discursives estudiades redueix la responsabilitat de l'emissor pel que fa al contingut del missatge que emet i aquest us es relaciona amb el fenomen de l'atenuacio linguistica. L'us de les particules estudiades es productiu sobretot en el llenguatge escrit i, a mes, sembla extraordinariament fructifer en textos cientifics i periodistics. A base de les conclusions del treball podem constatar que tant els usos reportatius com els inferencials, d'acord amb el context, es poden relacionar amb la funcio atenuant dels evidencials.