Llengua i ensenyament a Catalunya (1714-1931): revisió crítica d'una reivindicació històrica desatesa = Language and Teaching in Catalonia (1714-1931): a Critical Review of an Ignored Historical Demand

L’article revisa criticament la regulacio juridica dels usos linguistics en l’ensenyament a Catalunya en el periode historic compres entre 1714 i 1931. L’analisi de les disposicions normatives, des del Decret de Nova Planta fins a l’adveniment de la II Republica, es completa amb una revisio mes politologica, centrada a prendre en consideracio el context sociopolitic del moment i el sentit dels arguments esgrimits en els debats parlamentaris que varen propiciar diverses iniciatives politiques d’incidencia en la materia. Resseguint aquests antecedents normatius i debats politics, es constata que la presencia, l’ensenyament i l’us de la llengua catalana a les aules de les escoles del Principat constitueix una fita assolida despres de segles d’imposicio normativa de la llengua castellana com a unica llengua docent i d’aprenentatge. En aquest escenari, la reivindicacio politica d’una plena normalitzacio de la llengua catalana a l’ensenyament esdevindra una reclamacio recurrent a diverses iniciatives politiques defensades els darrers segles. Constitueix, de fet, una reivindicacio latent sempre que s’han debatut projectes de reivindicacio d’un marc de reconeixement i autonomia per a Catalunya, bo i esdevenint, semblantment, un element central en les diferents mesures de politica linguistica que, en un sentit o altre, han estat concebudes amb l’objectiu d’intervenir en la regulacio dels usos linguistics al Principat.