L’evolució de les destinacions madures de sol i platja mediterrànies: un model per analitzar períodes de declivi aplicat als casos de Gandia i Cullera

La dècada dels anys seixanta va suposar per a la costa mediterrània un desenvolupament turístic sense precedents que va comportar un nou model que s’estava imposant de manera indiscutible: el turisme de masses de sol i platja. En aquest article s’analitza el comportament d’aquest model turístic durant els períodes de crisi espanyola (primer econòmica, 2008, i després sanitària, 2020) a les destinacions valencianes de Gandia i Cullera. A través d’una metodologia basada en la revisió de models de referència i l’anàlisi d’informació especialment quantitativa, es presenta un model d’anàlisi de l’evolució de la destinació amb la finalitat d’identificar la situació en què es troba. Els resultats obtinguts mostren la seva funcionalitat i capacitat per ajudar a entendre l’evolució d’aquesta tipologia de destinacions. Finalment, s’arriba a la conclusió de la necessitat d’adaptar aquests models a la realitat precisa de cada territori.