Los tranvías en los países del socialismo real de los años 1960 y 1970: de la crisis al impulso

Despres de la Segona Guerra Mundial, la reconstruccio i el desenvolupament de sistema tramviari en els paisos europeus del socialisme real va ser, si mes no, dubitatiu i molt diferenciat. Tant a Occident com a Orient, l'automobil es va convertir en el mitja universal de transport i el Moviment Modern va triomfar en l'urbanisme, de manera que el sistema tramviari es va veure com un mitja de transport vetust i inadaptat, sense futur. No obstant aixo, l'impuls industrial i el fort creixement urba des de mitjans dels anys 1960 en els paisos de regim comunista, va implicar el desenvolupament de sistema tramviari, aixi com la integracio del seu funcionament en el sistema de transport urba-suburba. L'objectiu d'aquest article d'historia urbana i de l'transport es donar compte del periode de renaixement tramviari a l'Europa de l'socialisme real durant les decades de 1960 i 1970, amb les seves contradiccions i problemes, i, en concret, explicar la implementacio de l'tramvia rapid a les seves ciutats. Per mostrar-ho, s'analitzen els plantejaments teorics i practics, aixi com el propi desenvolupament de l'tramvia, en dos casos diferencials d'estudi: la ciutat txeca d'Ostrava i la ciutat russa de Yaroslavl. Es conclou que als paisos europeus comunistes hi va haver una considerable diversitat tant en la politica de transport public urba, com en les solucions d'interrelacio de transport i ciutat. Aquesta investigacio ofereix un tema poc estudiat que permet entendre millor la planificacio urbana socialista i les seves diferencies i similituds amb l'experiencia d'Europa Occidental