{"title":"维和人员在当地的出现:在私人安全和公民生活之间(CA-ES)","authors":"Vicenç Aguado i Cudolà","doi":"10.2436/RCDP.I61.2020.3487","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"L’augment de fets delictius i de conductes inciviques ha comportat una percepcio d’inseguretat ciutadana i d’un us abusiu de l’espai public en la poblacio de determinats municipis. Davant d’aquestes situacions, s’ha plantejat la possibilitat de recuperar la figura historica del sereno des de dues perspectives diferenciades. La primera, que s’anomena “model Premia”, es basa en la possibilitat que els municipis, a traves de contractes de serveis, encarreguin a empreses de seguretat privada determinades funcions propies d’aquestes, en col·laboracio amb la policia local, que es realitzen en determinats ambits de l’espai public. Aquest model sembla basar-se en la vigent Llei de seguretat privada que comporta una major flexibilitat de la presencia de la seguretat privada en els espais publics, si be amb determinades limitacions. La segona, que s’anomena “model Gramenet” te un fonament divers a traves de la figura de l’agent civic, mitjancant plans d’ocupacio per a persones que, per motius laborals, es troben en risc d’exclusio social, que es basa en la necessitat de garantir la convivencia ciutadana i un us adequat de l’espai public. Aquest article, a mes de sistematitzar i analitzar ambdos models, busca el seu encaix en el marc regulatori vigent. En un cas, resultara necessari clarificar l’ambit de la seguretat privada davant una possible expansio indiscriminada del seu ambit d’actuacio. En l’altre, caldra trobar el marge d’actuacio dels municipis respecte a la convivencia ciutadana i els usos adequats de l’espai public.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"112-128"},"PeriodicalIF":0.3000,"publicationDate":"2020-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":"{\"title\":\"El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana (CA-ES)\",\"authors\":\"Vicenç Aguado i Cudolà\",\"doi\":\"10.2436/RCDP.I61.2020.3487\",\"DOIUrl\":null,\"url\":null,\"abstract\":\"L’augment de fets delictius i de conductes inciviques ha comportat una percepcio d’inseguretat ciutadana i d’un us abusiu de l’espai public en la poblacio de determinats municipis. Davant d’aquestes situacions, s’ha plantejat la possibilitat de recuperar la figura historica del sereno des de dues perspectives diferenciades. La primera, que s’anomena “model Premia”, es basa en la possibilitat que els municipis, a traves de contractes de serveis, encarreguin a empreses de seguretat privada determinades funcions propies d’aquestes, en col·laboracio amb la policia local, que es realitzen en determinats ambits de l’espai public. Aquest model sembla basar-se en la vigent Llei de seguretat privada que comporta una major flexibilitat de la presencia de la seguretat privada en els espais publics, si be amb determinades limitacions. La segona, que s’anomena “model Gramenet” te un fonament divers a traves de la figura de l’agent civic, mitjancant plans d’ocupacio per a persones que, per motius laborals, es troben en risc d’exclusio social, que es basa en la necessitat de garantir la convivencia ciutadana i un us adequat de l’espai public. Aquest article, a mes de sistematitzar i analitzar ambdos models, busca el seu encaix en el marc regulatori vigent. En un cas, resultara necessari clarificar l’ambit de la seguretat privada davant una possible expansio indiscriminada del seu ambit d’actuacio. En l’altre, caldra trobar el marge d’actuacio dels municipis respecte a la convivencia ciutadana i els usos adequats de l’espai public.\",\"PeriodicalId\":43071,\"journal\":{\"name\":\"Revista Catalana de Dret Public\",\"volume\":\"1 1\",\"pages\":\"112-128\"},\"PeriodicalIF\":0.3000,\"publicationDate\":\"2020-12-15\",\"publicationTypes\":\"Journal Article\",\"fieldsOfStudy\":null,\"isOpenAccess\":false,\"openAccessPdf\":\"\",\"citationCount\":\"0\",\"resultStr\":null,\"platform\":\"Semanticscholar\",\"paperid\":null,\"PeriodicalName\":\"Revista Catalana de Dret Public\",\"FirstCategoryId\":\"1085\",\"ListUrlMain\":\"https://doi.org/10.2436/RCDP.I61.2020.3487\",\"RegionNum\":0,\"RegionCategory\":null,\"ArticlePicture\":[],\"TitleCN\":null,\"AbstractTextCN\":null,\"PMCID\":null,\"EPubDate\":\"\",\"PubModel\":\"\",\"JCR\":\"Q3\",\"JCRName\":\"LAW\",\"Score\":null,\"Total\":0}","platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Revista Catalana de Dret Public","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I61.2020.3487","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"Q3","JCRName":"LAW","Score":null,"Total":0}
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana (CA-ES)
L’augment de fets delictius i de conductes inciviques ha comportat una percepcio d’inseguretat ciutadana i d’un us abusiu de l’espai public en la poblacio de determinats municipis. Davant d’aquestes situacions, s’ha plantejat la possibilitat de recuperar la figura historica del sereno des de dues perspectives diferenciades. La primera, que s’anomena “model Premia”, es basa en la possibilitat que els municipis, a traves de contractes de serveis, encarreguin a empreses de seguretat privada determinades funcions propies d’aquestes, en col·laboracio amb la policia local, que es realitzen en determinats ambits de l’espai public. Aquest model sembla basar-se en la vigent Llei de seguretat privada que comporta una major flexibilitat de la presencia de la seguretat privada en els espais publics, si be amb determinades limitacions. La segona, que s’anomena “model Gramenet” te un fonament divers a traves de la figura de l’agent civic, mitjancant plans d’ocupacio per a persones que, per motius laborals, es troben en risc d’exclusio social, que es basa en la necessitat de garantir la convivencia ciutadana i un us adequat de l’espai public. Aquest article, a mes de sistematitzar i analitzar ambdos models, busca el seu encaix en el marc regulatori vigent. En un cas, resultara necessari clarificar l’ambit de la seguretat privada davant una possible expansio indiscriminada del seu ambit d’actuacio. En l’altre, caldra trobar el marge d’actuacio dels municipis respecte a la convivencia ciutadana i els usos adequats de l’espai public.