La monotonicitat i la dislocació a la dreta en català

Abstract

L’objectiu de l’article és estudiar la relació entre la dislocació a la dreta i la monotonicitat, tant creixent com decreixent. D’entrada, hem establert que en una llengua de focus final com el català, el focus no final és emfàtic; i, a continuació, hem interpretat la dislocació a la dreta a partir de la presència o absència d’un tret: si implica contrast. Metodològicament, pel que fa a la part que estudia la monotonicitat i la dislocació, hem analitzat un conjunt ampli de casos per buscar-hi generalitzacions que relacionin la monotonicitat, la definitud i la interpretació de cancel·lar o no una pressuposició. Per valorar aquesta variació multifactorial, hem recorregut als parells mínims: revisem sistemàticament la relació entre monotonicitat i cancel·lació de pressuposició, tant quan entre la dislocació i l’antecedent hi ha contrast com quan no. Respecte dels resultats, la monotonicitat creixent sembla l’opció principal en les dislocacions a la dreta. Per exemple, hem pogut comprovar que no presenta restriccions en la definitud, mentre que la decreixent, sí. D’altra banda, en els casos en què hi ha contrast, la monotonicitat creixent pot cancel·lar pressuposicions; per contra, la decreixent no les pot cancel·lar del tot. En les situacions sense contrast, al contrari que la monotonicitat decreixent, la creixent, de vegades mitjançant la identitat, funciona amb antecedents no lingüístics, demostratius o epítets. Com a conclusions, les dades mostren clarament que la monotonicitat creixent és l’opció principal per a dislocació a la dreta tant quan hi ha contrast com quan no, com hem dit, i això ens porta a afirmar que el contrast no és el responsable que hi hagi dislocació o no, sinó que el responsable és l’èmfasi. Si considerem l’èmfasi responsable de la monotonicitat creixent, en una relació membre/conjunt, per exemple, emfasitzar amb la dislocació a la dreta que ens falta el conjunt implica emfasitzar que ens en falta un membre; en canvi, emfasitzar dislocant a la dreta que ens falta un membre d’un conjunt no implica que ens falti tot el conjunt.