Ressenya del llibre: Joan Gomila Pere (2022), L’obra folklòrica d’Isidor Macabich.
Ressenya del llibre: Joan Gomila Pere (2022), L'obra folklòrica d'Isidor Macabich.
{"title":"Ressenya del llibre: Joan Gomila Pere (2022), L’obra folklòrica d’Isidor Macabich","authors":"Tània Muñoz Marzà","doi":"10.14198/itaca.25145","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca.25145","url":null,"abstract":"Ressenya del llibre: Joan Gomila Pere (2022), L’obra folklòrica d’Isidor Macabich.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"45 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139252457","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El mite de Pigmalió ha estat objecte d’atenció de molts escriptors del segle xx; Isabel-Clara Simó, per exemple, ofereix en la novel·la La salvatge (1993) una re-lectura de la versió contemporània per excel·lència d’aquest mite: Pygmalion (1916), de G.B. Shaw. La protagonista de La Salvatge, Dolores (Dorothy Gardner) mostra certes confluències amb Lolita (Dolores Haze), la jove pre-adolescent que dona nom a la cèlebre novel·la de Nabokov, Lolita (1955). Aquest article pretén analitzar la representació de les dues protagonistes en clau de gènere i estudiar la pervivència i recreació de figures mítiques com Galatea i la nimfa en les novel·les del segle xx. En primer lloc, Dolores i Lolita presenten una sèrie de trets compartits com són l’edat, la nacionalitat, el nom (o el canvi d’aquest, més aviat), l’orfandat, el poder de seducció dels seus tutors, la pèrdua de llibertat i, com a conseqüència, el desig d’escapar de les mans dels seus opressors. Simó, a banda d’inspirar-se en el teatre de Shaw, també va beure de l’obra del seu contemporani rus. En segon lloc, les dues adolescents es basen en arquetips mitològics: Dolores mostra paral·lelismes evidents amb la figura de Galatea (l’estàtua creada per Pigmalió en el mite clàssic), mentre que Lolita és descrita pel narrador i protagonista de l’obra, Humbert Humbert, com una nimfeta. Com l’article tractarà de demostrar, els dos rols mitològics s’entrellacen i conflueixen en les dues protagonistes: Dolores actua en certs moments com una nimfa i Humbert exerceix de Pigmalió de Lolita, la qual esdevé en certs moments la seva estàtua d’ivori. La principal diferència entre les protagonistes és que Lolita ha passat a la història com una nena seductora i provocativa, mentre que Dolores no ha sigut associada amb una actitud promíscua. Independentment d’aquest fet, totes dues són víctimes d’uns homes que es creuen amos dels seus cossos.
{"title":"Lolita i Dolores: nimfetes seductores o víctimes de pederàstia?","authors":"Marta Gort Paniello","doi":"10.14198/itaca.24850","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca.24850","url":null,"abstract":"El mite de Pigmalió ha estat objecte d’atenció de molts escriptors del segle xx; Isabel-Clara Simó, per exemple, ofereix en la novel·la La salvatge (1993) una re-lectura de la versió contemporània per excel·lència d’aquest mite: Pygmalion (1916), de G.B. Shaw. La protagonista de La Salvatge, Dolores (Dorothy Gardner) mostra certes confluències amb Lolita (Dolores Haze), la jove pre-adolescent que dona nom a la cèlebre novel·la de Nabokov, Lolita (1955). Aquest article pretén analitzar la representació de les dues protagonistes en clau de gènere i estudiar la pervivència i recreació de figures mítiques com Galatea i la nimfa en les novel·les del segle xx. En primer lloc, Dolores i Lolita presenten una sèrie de trets compartits com són l’edat, la nacionalitat, el nom (o el canvi d’aquest, més aviat), l’orfandat, el poder de seducció dels seus tutors, la pèrdua de llibertat i, com a conseqüència, el desig d’escapar de les mans dels seus opressors. Simó, a banda d’inspirar-se en el teatre de Shaw, també va beure de l’obra del seu contemporani rus. En segon lloc, les dues adolescents es basen en arquetips mitològics: Dolores mostra paral·lelismes evidents amb la figura de Galatea (l’estàtua creada per Pigmalió en el mite clàssic), mentre que Lolita és descrita pel narrador i protagonista de l’obra, Humbert Humbert, com una nimfeta. Com l’article tractarà de demostrar, els dos rols mitològics s’entrellacen i conflueixen en les dues protagonistes: Dolores actua en certs moments com una nimfa i Humbert exerceix de Pigmalió de Lolita, la qual esdevé en certs moments la seva estàtua d’ivori. La principal diferència entre les protagonistes és que Lolita ha passat a la història com una nena seductora i provocativa, mentre que Dolores no ha sigut associada amb una actitud promíscua. Independentment d’aquest fet, totes dues són víctimes d’uns homes que es creuen amos dels seus cossos.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"125 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139254125","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L’objectiu principal del present article ha estat analitzar a la llum dels diferents hipotextos, en especial la Ilíada d’Homer, l’Eneida de Virgili i l’Andromaque de Jean Racine, dos relats en llengua catalana protagonitzats per la figura d’Andròmaca: la prosa «Andròmaca» (1976/1981) del volum Les roques i el mar, el blau de Salvador Espriu (1913-1985), una de les seves darreres obres publicades, i el conte homònim de l’escriptor i investigador universitari del Camp de Tarragona Magí Sunyer (1958), recollit a Andròmaca i el centaure (2014). L’aplicació dels plantejaments de Gérard Genette sobre el funcionament de la hipertextualitat ha permès, en definitiva, aprofundir en la construcció intertextual de les obres catalanes seleccionades i establirne l’adscripció estètica i ideològica: la visió tràgica de la vida i el jansenisme en el cas de la transposició d’Espriu, i la postmodernitat i el feminisme en el interessant cas del text de Sunyer, situat entre el travestiment i la transposició.
本文的主要目的是根据不同的假定文本，特别是荷马的《伊利亚特》、维吉利的《埃涅伊特》和让-拉辛的《安德洛玛克》，分析加泰罗尼亚语中以安德洛玛克为主角的两个故事：散文 "Andròmaca"（1976/1981 年）出自萨尔瓦多-埃斯普里乌（1913-1985 年）的作品集《Les roques i el mar, el blau》，这是他最早发表的作品之一；同名故事出自塔拉戈纳营地的作家兼大学研究员马吉-苏尼耶（1958 年）之手，收录于《Andròmaca i el centaure》（Andròmaca and the Centaur）（2014 年）。总之，运用热拉尔-热奈特（Gérard Genette）的超文本运作方法，可以深入研究所选加泰罗尼亚作品的互文性建构，并确定其美学和意识形态归属：在埃斯普里乌的换位作品中，我们可以看到悲剧性的人生观和扬森主义；在苏尼耶的作品中，我们可以看到后现代主义和女性主义。
{"title":"Andròmaca en la literatura catalana contemporània: de Salvador Espriu a Magí Sunyer, un trajecte hipertextual","authors":"Alfons Gregori i Gomis","doi":"10.14198/itaca.24843","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca.24843","url":null,"abstract":"L’objectiu principal del present article ha estat analitzar a la llum dels diferents hipotextos, en especial la Ilíada d’Homer, l’Eneida de Virgili i l’Andromaque de Jean Racine, dos relats en llengua catalana protagonitzats per la figura d’Andròmaca: la prosa «Andròmaca» (1976/1981) del volum Les roques i el mar, el blau de Salvador Espriu (1913-1985), una de les seves darreres obres publicades, i el conte homònim de l’escriptor i investigador universitari del Camp de Tarragona Magí Sunyer (1958), recollit a Andròmaca i el centaure (2014). L’aplicació dels plantejaments de Gérard Genette sobre el funcionament de la hipertextualitat ha permès, en definitiva, aprofundir en la construcció intertextual de les obres catalanes seleccionades i establirne l’adscripció estètica i ideològica: la visió tràgica de la vida i el jansenisme en el cas de la transposició d’Espriu, i la postmodernitat i el feminisme en el interessant cas del text de Sunyer, situat entre el travestiment i la transposició.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139251165","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L’objectiu de l’article és estudiar la relació entre la dislocació a la dreta i la monotonicitat, tant creixent com decreixent. D’entrada, hem establert que en una llengua de focus final com el català, el focus no final és emfàtic; i, a continuació, hem interpretat la dislocació a la dreta a partir de la presència o absència d’un tret: si implica contrast. Metodològicament, pel que fa a la part que estudia la monotonicitat i la dislocació, hem analitzat un conjunt ampli de casos per buscar-hi generalitzacions que relacionin la monotonicitat, la definitud i la interpretació de cancel·lar o no una pressuposició. Per valorar aquesta variació multifactorial, hem recorregut als parells mínims: revisem sistemàticament la relació entre monotonicitat i cancel·lació de pressuposició, tant quan entre la dislocació i l’antecedent hi ha contrast com quan no. Respecte dels resultats, la monotonicitat creixent sembla l’opció principal en les dislocacions a la dreta. Per exemple, hem pogut comprovar que no presenta restriccions en la definitud, mentre que la decreixent, sí. D’altra banda, en els casos en què hi ha contrast, la monotonicitat creixent pot cancel·lar pressuposicions; per contra, la decreixent no les pot cancel·lar del tot. En les situacions sense contrast, al contrari que la monotonicitat decreixent, la creixent, de vegades mitjançant la identitat, funciona amb antecedents no lingüístics, demostratius o epítets. Com a conclusions, les dades mostren clarament que la monotonicitat creixent és l’opció principal per a dislocació a la dreta tant quan hi ha contrast com quan no, com hem dit, i això ens porta a afirmar que el contrast no és el responsable que hi hagi dislocació o no, sinó que el responsable és l’èmfasi. Si considerem l’èmfasi responsable de la monotonicitat creixent, en una relació membre/conjunt, per exemple, emfasitzar amb la dislocació a la dreta que ens falta el conjunt implica emfasitzar que ens en falta un membre; en canvi, emfasitzar dislocant a la dreta que ens falta un membre d’un conjunt no implica que ens falti tot el conjunt.
{"title":"La monotonicitat i la dislocació a la dreta en català","authors":"Alexis Llobet, Jaume Solà","doi":"10.14198/itaca.24831","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca.24831","url":null,"abstract":"L’objectiu de l’article és estudiar la relació entre la dislocació a la dreta i la monotonicitat, tant creixent com decreixent. D’entrada, hem establert que en una llengua de focus final com el català, el focus no final és emfàtic; i, a continuació, hem interpretat la dislocació a la dreta a partir de la presència o absència d’un tret: si implica contrast. Metodològicament, pel que fa a la part que estudia la monotonicitat i la dislocació, hem analitzat un conjunt ampli de casos per buscar-hi generalitzacions que relacionin la monotonicitat, la definitud i la interpretació de cancel·lar o no una pressuposició. Per valorar aquesta variació multifactorial, hem recorregut als parells mínims: revisem sistemàticament la relació entre monotonicitat i cancel·lació de pressuposició, tant quan entre la dislocació i l’antecedent hi ha contrast com quan no. Respecte dels resultats, la monotonicitat creixent sembla l’opció principal en les dislocacions a la dreta. Per exemple, hem pogut comprovar que no presenta restriccions en la definitud, mentre que la decreixent, sí. D’altra banda, en els casos en què hi ha contrast, la monotonicitat creixent pot cancel·lar pressuposicions; per contra, la decreixent no les pot cancel·lar del tot. En les situacions sense contrast, al contrari que la monotonicitat decreixent, la creixent, de vegades mitjançant la identitat, funciona amb antecedents no lingüístics, demostratius o epítets. Com a conclusions, les dades mostren clarament que la monotonicitat creixent és l’opció principal per a dislocació a la dreta tant quan hi ha contrast com quan no, com hem dit, i això ens porta a afirmar que el contrast no és el responsable que hi hagi dislocació o no, sinó que el responsable és l’èmfasi. Si considerem l’èmfasi responsable de la monotonicitat creixent, en una relació membre/conjunt, per exemple, emfasitzar amb la dislocació a la dreta que ens falta el conjunt implica emfasitzar que ens en falta un membre; en canvi, emfasitzar dislocant a la dreta que ens falta un membre d’un conjunt no implica que ens falti tot el conjunt.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"52 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139253361","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
«Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús», diu l’àngel Gabriel a Maria, que, tot i que verge i compromesa en matrimoni amb Josep, es reconeix serventa del Senyor i accepta la paraula del missatger de Déu. L’episodi bíblic de l’Anunciació, protagonitzat per la Mare de Déu i narrat a l’evangeli de sant Lluc (Lc 1,26-38) —a l’evangeli de sant Mateu (Mt 1,18-24) també apareix, però el protagonisme recau sobre Josep—, ha estat aprofitat al llarg de la història com a motiu per a noves interpretacions artístiques; pensem, per exemple, en els quadres de Fra Angelico, Sandro Botticelli, Jacopo Tintoretto o Dante Gabriel Rossetti, entre d’altres. L’objectiu d’aquest article és analitzar-ne les reescriptures o relacions hipertextuals que diversos autors de la literatura catalana contemporània han realitzat: des de Jacint Verdaguer, al poemari Jesús Infant: Betlem (1891), fins a Núria Cadenes, al conte «M.» (AZ, 2009), passant per Josep Carner i el seu Deu rondalles de Jesús Infant (1904), o Quin Monzó, al relat «La sang del mes que ve» (Mil cretins, 2007), tots tenen en comú el punt de partida, això és, el mite de l’Anunciació a Maria. En aquest sentit, prenent com a model de referència Gérard Genette i el seu Palimpsestes. La littérature au second degré (1982), l’episodi bíblic actuaria com a text anterior A, o hipotext, mentre que les obres dels autors catalans que se’n deriven farien de texts B, o hipertexts. És l’examen d’aquestes relacions de derivació —transformacions serioses o transposicions en Verdaguer i en Carner; transformacions lúdiques o paròdies en Monzó i en Cadenes— el que ens permetrà observar el tractament i les característiques que els escriptors donen a la figura de la Mare de Déu: un tractament que va des de l’acceptació del paper submís que el destí li té guardat fins al de revolta o al de subversió respecte a l’ordre establert.
天使加百列对玛利亚说："你将怀孕生子，给他起名叫耶稣。"玛利亚虽然是处女，并与约瑟订了婚，但她承认自己是主的仆人，并接受了上帝使者的话。圣经》中的圣母领报情节在《圣路加福音》（路 1:26-38）中有所叙述，在《圣马太福音》（太 1:18-24）中也有出现，但主角是约瑟夫；例如，我们会想到弗拉-安杰利科（Fra Angelico）、桑德罗-波提切利（Sandro Botticelli）、雅各布-丁托列托（Jacopo Tintoretto）和但丁-加布里埃尔-罗塞蒂（Dante Gabriel Rossetti）等人的绘画作品。本文旨在分析当代加泰罗尼亚文学作品中不同作者进行的改写或超文本关系：从雅辛特-韦尔达盖尔（Jacint Verdaguer）在诗歌《耶稣的婴儿：贝特莱姆》（1891 年）中，到努里亚-卡德内斯（Núria Cadenes）在故事《M."AZ，2009 年），以及何塞普-卡纳（Josep Carner）和他的《耶稣圣婴的圆形故事》（Deu rondalles de Jesús Infant，1904 年），还有昆-蒙佐（Quin Monzó）的故事 "La sang del mes que ve"（La sang del mes que ve）（Mil cretins，2007 年），所有这些都有一个共同的出发点，那就是圣母领报的神话。从这个意义上说，以热拉尔-热奈特（Gérard Genette）和他的 Palimpsest.La littérature au second degré》（1982 年），《圣经》中的情节将作为前文本 A（或称超文本），而加泰罗尼亚作家的作品则源自文本 B（或称超文本）。正是对这些衍生关系的研究--维达盖尔（Verdaguer）和卡尔内尔（Carner）的严肃转换或移花接木；蒙佐（Monzó）和卡德内斯（Cadenes）的俏皮转换或戏仿--使我们能够观察到作家们对圣母玛利亚形象的处理方式和特点：从接受命运为她保留的顺从角色，到反抗或颠覆既定秩序。
Un dels principals objectius de l’ecofeminisme és conscienciar la societat de la crisi ecològica i el sexisme, atés que fan perillar la supervivència dels éssers vius i de la natura. Canto jo i la muntanya balla és una novel·la d’Irene Sola que pot ser analitzada des d’aquesta perspectiva per la gran diversitat de veus narratives gràcies a l’aplicació del concepte d’heteroglòssia de Bakhtín. L’autora dona veu a éssers que, tradicionalment, han estat silenciats per la societat antropocèntrica i androcèntrica com ara les dones, els animals i la natura. A més, cal remarcar que totes aquestes veus tenen la mateixa importància per al desenvolupament de la història. Pel que fa a les veus dels personatges femenins, convé remarcar que són molt diferents entre elles i ens aporten diverses perspectives d’entendre les relacions, la maternitat, la sexualitat i l’entorn que els envolta. Així mateix, el folklore i l’etnopoètica tenen una gran importància en la novel·la perquè una de les narradores és una dona d’aigua i els personatges fan ús de les llegendes per a entendre l’entorn natural o per a distreure’s del dolor i les desgràcies per uns moments. Un altre cas significatiu és el de Cristina que critica l’exclusió de les dones de tradicions com ara la festa de l’os de Prats de Molló. D’altra banda, els animals i la natura també són narradors gràcies al mecanisme de la imaginació empàtica de Randy Malamud. Tocant als animals, cal remarcar el capítol narrat per Lluna, la gossa de Mia, per l’estreta relació que manté amb ella i la narració del part d’un cabirol en comparació a la narració que fa la dona d’aigua d’un part humà. Finalment, convé fixar-se en els vincles entre les veus narratives i els personatges de l’obra perquè exemplifiquen les dues dependències humanes: la interdependència i l’ecodependència.
生态女性主义的主要目标之一是让社会意识到生态危机和性别歧视，因为它们危及生物和自然的生存。Canto jo i la muntanya balla》是艾琳-索拉（Irene Sola）的一部小说，由于运用了巴赫金的 "异语"（heteroglossia）概念，叙事观点具有极大的多样性，因此可以从这个角度进行分析。作者让人们看到了传统上被人类中心主义和中心主义社会所压抑的生命，如女性、动物和自然。此外，需要指出的是，所有这些观点对于历史的发展都具有同样重要的意义。关于女性角色，应该指出的是，她们彼此迥异，为我们理解人际关系、母性、性和周围环境提供了不同的视角。同样，民间传说和民族学在小说中也非常重要，因为叙述者之一是一位水族妇女，人物利用传说来了解自然环境，或暂时摆脱痛苦和不幸。另一个重要的例子是克里斯蒂娜，她批评了将妇女排除在诸如 Prats de Molló 熊节等传统节日之外的做法。另一方面，由于兰迪-马拉穆德富有同情心的想象力，动物和大自然也是叙述者。在动物方面，值得一提的是米娅的猫 Lluna 所叙述的章节，因为它与米娅保持着亲密的关系，以及山羊对人类部分的叙述与水妇对人类部分的叙述相比。最后，我们不妨来看看作品中的叙事观点和人物之间的联系，因为它们体现了人类的两种依赖关系：相互依存和生态依赖。
{"title":"Anàlisi ecofeminista de Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà","authors":"Raül Sánchez-Ballester","doi":"10.14198/itaca.24852","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca.24852","url":null,"abstract":"Un dels principals objectius de l’ecofeminisme és conscienciar la societat de la crisi ecològica i el sexisme, atés que fan perillar la supervivència dels éssers vius i de la natura. Canto jo i la muntanya balla és una novel·la d’Irene Sola que pot ser analitzada des d’aquesta perspectiva per la gran diversitat de veus narratives gràcies a l’aplicació del concepte d’heteroglòssia de Bakhtín. L’autora dona veu a éssers que, tradicionalment, han estat silenciats per la societat antropocèntrica i androcèntrica com ara les dones, els animals i la natura. A més, cal remarcar que totes aquestes veus tenen la mateixa importància per al desenvolupament de la història. Pel que fa a les veus dels personatges femenins, convé remarcar que són molt diferents entre elles i ens aporten diverses perspectives d’entendre les relacions, la maternitat, la sexualitat i l’entorn que els envolta. Així mateix, el folklore i l’etnopoètica tenen una gran importància en la novel·la perquè una de les narradores és una dona d’aigua i els personatges fan ús de les llegendes per a entendre l’entorn natural o per a distreure’s del dolor i les desgràcies per uns moments. Un altre cas significatiu és el de Cristina que critica l’exclusió de les dones de tradicions com ara la festa de l’os de Prats de Molló. D’altra banda, els animals i la natura també són narradors gràcies al mecanisme de la imaginació empàtica de Randy Malamud. Tocant als animals, cal remarcar el capítol narrat per Lluna, la gossa de Mia, per l’estreta relació que manté amb ella i la narració del part d’un cabirol en comparació a la narració que fa la dona d’aigua d’un part humà. Finalment, convé fixar-se en els vincles entre les veus narratives i els personatges de l’obra perquè exemplifiquen les dues dependències humanes: la interdependència i l’ecodependència.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"56 4","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139250920","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Héloïse Elisabeth Marie-VincentGhislaine Ducatteau
{"title":"SANTANACH SUÑOL, Joan (Ed.) (2021): Montserrat Roig en el record. Visions i antologia de textos. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 66 p., ISBN: 978-84-9168-697-2. http://hdl.handle.net/2445/177213","authors":"Héloïse Elisabeth Marie-VincentGhislaine Ducatteau","doi":"10.14198/itaca.24930","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca.24930","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"47 2","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139252356","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La ressenya fa un apropament al Bestiari Medieval a cura de la Doctora Llúcia Martín Pascual que publicà l'Editorial Barcino i que tracta aspectes religiosos, didàctics i morals a través de la tradició animalística catalana.
{"title":"Ressenya del llibre: Llúcia Martín Pascual (2022): Bestiari medieval","authors":"M. Á. Sequero García","doi":"10.14198/itaca.24976","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca.24976","url":null,"abstract":"La ressenya fa un apropament al Bestiari Medieval a cura de la Doctora Llúcia Martín Pascual que publicà l'Editorial Barcino i que tracta aspectes religiosos, didàctics i morals a través de la tradició animalística catalana.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"33 3","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139252928","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Ressenya del llibre: Robert Martínez-Carrasco i Julia Haba-Osca (ed.) (2022), Gèneres a la frontera del cànon. Una aproximació a la literatura il·lustrada i la seua traducció.
Ressenya del llibre: Robert Martínez-Carrasco i Julia Haba-Osca (ed.) (2022)，Gèneres a la frontera del cànon。Una aproximació a la literatura il-lustrada i la seua traducció.
{"title":"Ressenya del llibre: Robert Martínez-Carrasco i Julia Haba-Osca (ed.) (2022), Gèneres a la frontera del cànon. Una aproximació a la literatura il·lustrada i la seua traducció","authors":"Robert March Tortajada","doi":"10.14198/itaca.25056","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca.25056","url":null,"abstract":"Ressenya del llibre: Robert Martínez-Carrasco i Julia Haba-Osca (ed.) (2022), Gèneres a la frontera del cànon. Una aproximació a la literatura il·lustrada i la seua traducció.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"21 4","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139253402","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Ressenya del llibre: Mestres, Albert (2022): Joaquim Rubió i Ors poeta: vol I. Estudi i edició crítica de Lo Gaiter del Llobregat; vol II. Textos de l’edició crítica de Lo Gaiter del Llobregat.
Ressenya del llibre: Mestres, Albert (2022): Joaquim Rubió i Ors poeta: vol. I. Estudi i edició crtica de Lo Gaiter del Llobregat; vol. II.Estudi i edició crítica de Lo Gaiter del Llobregat; vol II.Lo Gaiter del Llobregat 的评论版文本。
{"title":"Ressenya del llibre: Mestres, Albert (2022): Joaquim Rubió i Ors poeta: vol I. Estudi i edició crítica de Lo Gaiter del Llobregat; vol II. Textos de l’edició crítica de Lo Gaiter del Llobregat","authors":"Ramon Panyella Ferreres","doi":"10.14198/itaca.25187","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca.25187","url":null,"abstract":"Ressenya del llibre: Mestres, Albert (2022): Joaquim Rubió i Ors poeta: vol I. Estudi i edició crítica de Lo Gaiter del Llobregat; vol II. Textos de l’edició crítica de Lo Gaiter del Llobregat.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"120 ","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139250974","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：