Cross-level interactions in Latin: Vowel shortening, vowel deletion and vowel gliding

Abstract

La versio paral·lela i la serial de la teoria de l’optimitat (TO) difereixen entre si en la manera com expliquen les generalitzacions fonologiques que es refereixen a mes d’un nivell de la jerarquia prosodica. L’abreujament vocalic en llati ha estat analitzat per McCarthy, Pater & Pruitt (2016) com un exemple d’aixo. L’escurcament es produeix per tal d’optimitzar l’estructura del peu. En la primera versio la construccio dels peus i l’escurcament poden avaluar-se en paral·lel, pero en la segona la construccio dels peus i l’abreujament s’han de dur a terme necessariament en una derivacio serial. En aquest article es discuteixen criticament ambdues analisis. Despres del l’escurcament vocalic, s’aborden altres dos casos d’interaccio entre nivells en llati: l’elisio vocalica i la diftongacio de vocals. Per a cadascun d’aquests casos, s’argumenta que es preferible una analisi serial a una de paral·lela.