Una perspectiva urbana de la pandemia en Panamá

Abstract

Aquest assaig busca ressaltar els efectes que te la pandemia sobre la forma en que habitem i construim les ciutats. Entenem que abans de l’esclat de la crisi social-sanitaria de la COVID-19, com en molts llocs de Llatinoamerica, Panama es trobava en un moment en que el seu model urba, social i economic havia entrat en una fase d’esgotament i ara es escala a un nivell encara mes gran. Amb la pandemia s’han revelat els efectes negatius de la dispersio urbana, segregacio dels habitatges i desaparicio de l’espai public que ara es converteixen en un obstacle per controlar la propagacio de virus. En primer lloc, analitzem la relacio entre la pandemia i l’urba; es a dir, el vincle entre la vida urbana, principalment la dels grups mes afectats en periferies de la ciutat, amb les noves dinamiques de la quotidianitat enmig de l’complicat panorama que ara enfrontem. A aixo sumem unes reflexions sobre l’efecte dels l’excessiva centralitzacio en la forma de govern que ha deixat amb poca capacitat de resposta a moltes ciutat de l’mon, inclosa la ciutat de Panama. Addicionalment, entenem que, en una societat que necessita mantenir la distancia fisica al carrer, l’area metropolitana de la ciutat de Panama no esta preparada per complir amb aquesta tasca despres de decades de politiques urbanes orientades a el vehicle privat. Les actuacions d’emergencia en l’espai public per part de les oficines municipals i juntes comunals panamenyes han estat escazas o inexistents. Tot i aixo, han sorgit algunes iniciatives d’urbanisme tactic tractant de respondre a la pandemia, i les comparem amb altres intervencions anteriors per entendre si s’han portat com un proces on el benefici es realment de les comunitats. A mes, a causa de noticies recents en contra en alguns mitjans internacionals, abordem la polemica de la densitat de les ciutats des d’una perspectiva teorica i amb dades actuals per entendre la seva relacio amb la propagacio de virus a Panama. El resultat de la investigacio suggereix que el problema no rau en l’alta densitat, sino en l’amuntegament dels habitatges i en la manca d’accessibilitat urbana als barris mes apartats. Tot aixo neix de la construccio d’una ciutat en on primen la segregacio i les desigualtats territorials. Aixi, la consolidacio de l’espai public i l’acces a millors habitatges juntament amb el replantejament de la ciutat actual son objectius que haurien servit per afrontar una pandemia que arriba sense previ avis.