Word order and information structure in Old Spanish

Abstract

En aquest article es defensa que en castella antic l’area oracional sensible al discurs es exclusi- vament preverbal. Centrant-nos en l’avancament d’objecte, es mostra que l’objecte pot tenir, o be (i) una lectura de topic (England 1980, 1983; Danford 2002); o be (ii) una lectura de focus informativa (cf. Cruschina i Sitaridou, 2011) -que nomes es possible quan es l’element mes a la dreta en castella modern (cf. Zubizarreta 1998, inter alios); o be (iii) una lectura de focus con- trastiu; o be (iv) una lectura de focus verum (cf. Leonetti & Escandell-Vidal 2009). Amb totes aquestes lectures discursives diferents que es linearitzen com a verb segon, la hipotesi a testar es que els ordres de verb segon son un epifenomen de l’organitzacio de l’estructura informativa (cf. Wanner 1989; Bossong 2003; Sitaridou 2006, 2011 pace Fontana 1993; Cho 1997; Danford 2002; Fernandez Ordonez 2009; Molina 2010), mes que un fenomen estructural, com en les llengues germaniques.