Corruption and externalities: Assessing the role of intentions

Abstract

Els estudis experimentals modelen la corrupcio com una forma de comportament establert sobre la base de relacions de reciprocitat que genera externalitats negatives per a tercers. Els resultats sobre com les externalitats negatives influeixen en les decisions relacionades amb la corrupcio dels individus no son concloents. Si be s’ha demostrat que les intencions (imputades) tenen un impacte en les preferencies socials i les avaluacions d’amabilitat dels participants en una amplia gamma de situacions, poca cosa se sap sobre si els participants prenen en consideracio i de quina manera les intencions (imputades) de tercers en contextos de corrupcio. La suposada diferencia en avaluar les externalitats en funcio de si afecten jugadors actius o jugadors passius te implicacions importants per a la corrupcio en la vida real. En molts casos de corrupcio, les externalitats negatives afecten (conjunts de) «jugadors passius», com «la societat en general». En altres casos, no obstant aixo, jugadors mes actius (com el cap politic d’un departament governamental) son objecte d’externalitats negatives. Els models de reciprocitat prediuen que les avaluacions d’amabilitat respecte dels tercers que son objecte d’externalitats negatives entrarien en les consideracions de les parts en una transaccio corrupta en el darrer cas, pero no quan es tracta de jugadors passius. Tanmateix, aquesta important prediccio no ha estat provada empiricament. Trobem que les intencions de tercers no afecten el comportament directament sino que afecten la forma en que es percep l’amabilitat dels altres.