Modals and perfect morphology

Aquest treball argumenta que existeix una correlacio entre la distribucio i la interpretacio de les sequencies en que la morfologia de perfet apareix realitzada en un verb modal, d’una banda, i la semantica de la morfologia de perfet, mes concretament l’estadi assolit pels presents perfets en la seva evolucio cap a l’aorist, de l’altra. El frances contemporani, que mostra una preferencia nitida pels perfets alts, es posa en contrast amb l’espanyol europeu, que exhibeix de manera regular lectures epistemiques dels modals que duen morfologia de perfet sense que hi hagi una preferencia general pels perfets alts. Les dades del frances classic i de les varietats de l’espanyol latino-america confirmen la correlacio assenyalada.