{"title":"castello de n ' Arrufat, Riutor和la sequia Faviana(地名考古学)","authors":"V. M. R. Verger","doi":"10.7203/cguv.103.16187","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"Els Francs i Marjals eren uns terrenys pantanosos entre Russafa (sud de la ciutat de Valencia) i l’Albufera que a l’edat mitjana restaven fora del domini de l’Horta i hom va tractar de sanejar. Sobre el tema hi ha molta bibliografia recent i n’hem assajat d’aclarir el sistema de drenatge i la localitzacio de les sequies principals. Fa temps que voliem resoldre l’enigma de Castello de n’Arrufat, Riutor i la sequia d’en Fluvia i ara ho hem provat sobre una base fisica, la cartografia cadastral de 1929-1943 i la documentacio arxivistica. L’expansio urbana de la capital a les darreres decades n’ha arrasat bona part de testimonis, pero en queda la toponimia, cada cop mes arqueologica.","PeriodicalId":34408,"journal":{"name":"Cuadernos de Geografia de la Universitat de Valencia","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"2020-02-03","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":"{\"title\":\"Castelló de n’Arrufat, Riutor i la séquia Faviana (Arqueologia toponímica)\",\"authors\":\"V. M. R. Verger\",\"doi\":\"10.7203/cguv.103.16187\",\"DOIUrl\":null,\"url\":null,\"abstract\":\"Els Francs i Marjals eren uns terrenys pantanosos entre Russafa (sud de la ciutat de Valencia) i l’Albufera que a l’edat mitjana restaven fora del domini de l’Horta i hom va tractar de sanejar. Sobre el tema hi ha molta bibliografia recent i n’hem assajat d’aclarir el sistema de drenatge i la localitzacio de les sequies principals. Fa temps que voliem resoldre l’enigma de Castello de n’Arrufat, Riutor i la sequia d’en Fluvia i ara ho hem provat sobre una base fisica, la cartografia cadastral de 1929-1943 i la documentacio arxivistica. L’expansio urbana de la capital a les darreres decades n’ha arrasat bona part de testimonis, pero en queda la toponimia, cada cop mes arqueologica.\",\"PeriodicalId\":34408,\"journal\":{\"name\":\"Cuadernos de Geografia de la Universitat de Valencia\",\"volume\":\" \",\"pages\":\"\"},\"PeriodicalIF\":0.0000,\"publicationDate\":\"2020-02-03\",\"publicationTypes\":\"Journal Article\",\"fieldsOfStudy\":null,\"isOpenAccess\":false,\"openAccessPdf\":\"\",\"citationCount\":\"0\",\"resultStr\":null,\"platform\":\"Semanticscholar\",\"paperid\":null,\"PeriodicalName\":\"Cuadernos de Geografia de la Universitat de Valencia\",\"FirstCategoryId\":\"1085\",\"ListUrlMain\":\"https://doi.org/10.7203/cguv.103.16187\",\"RegionNum\":0,\"RegionCategory\":null,\"ArticlePicture\":[],\"TitleCN\":null,\"AbstractTextCN\":null,\"PMCID\":null,\"EPubDate\":\"\",\"PubModel\":\"\",\"JCR\":\"\",\"JCRName\":\"\",\"Score\":null,\"Total\":0}","platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Cuadernos de Geografia de la Universitat de Valencia","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.7203/cguv.103.16187","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"","JCRName":"","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0
摘要
弗朗西斯和马尔贾尔是鲁萨法(巴伦西亚市南部)和阿尔布费拉之间的一片可怕的景观,在中年时,他们一直留在奥尔塔的领地之外,并试图治愈他们。最近有很多关于这方面的参考文献,我们试图澄清排水系统和重大干旱的位置。我们一直想解开Castello de n’Arrufat、Riutor和Fluvia干旱的谜团,现在我们已经在物理基础上进行了尝试,即1929-1943年的地籍测绘和建筑文件。在过去的几十年里,首都的城市扩张吸引了许多目击者,但地名仍然存在,每个月都是考古的。
Castelló de n’Arrufat, Riutor i la séquia Faviana (Arqueologia toponímica)
Els Francs i Marjals eren uns terrenys pantanosos entre Russafa (sud de la ciutat de Valencia) i l’Albufera que a l’edat mitjana restaven fora del domini de l’Horta i hom va tractar de sanejar. Sobre el tema hi ha molta bibliografia recent i n’hem assajat d’aclarir el sistema de drenatge i la localitzacio de les sequies principals. Fa temps que voliem resoldre l’enigma de Castello de n’Arrufat, Riutor i la sequia d’en Fluvia i ara ho hem provat sobre una base fisica, la cartografia cadastral de 1929-1943 i la documentacio arxivistica. L’expansio urbana de la capital a les darreres decades n’ha arrasat bona part de testimonis, pero en queda la toponimia, cada cop mes arqueologica.