Latin datives with prefixed verbs and beyond: A view from the theory of applicatives

Tracto de la sintaxi i la semantica dels SPs en datiu que presenten una interpretacio espacial (de Fons), tot concentrant-me en aquells que depenen de verbs prefixats, en llati arcaic i classic. Avaluo i descarto els dos principals enfocaments anteriors: aquell en que el datiu expressa un argument del preverb (el seu Fons) i aquell en que correspon a un datiu benefactiu o malefactiu. Proposo una analisi en que el datiu es introduit per un nucli aplicatiu situat per sota del nucli esdevenimental. En el cas dels predicats encapcalats per un verb prefixat, assumeixo que el preverb s’origina dins un SP que conte un nom abstracte de semantica relacional. Com que es dins de l’abast del datiu, aquest nom pot ser interpretat com posseit inalienablement pel seu referent, d’on emergeix la inferencia que el datiu identifica el Fons de moviment. Una prediccio reeixida es que el datiu espacial no es legitimat per verbs de manera de moviment no prefixats, ates que no codifiquen una localitzacio resultant.