Relevancia de la heterogeneidad socioeconómica. Estudio comparativo entre América Latina y Europa basado en la adaptación del esquema EGP

Els estudis comparatius internacionals d’estratificacio social i mobilitat de classes es basen en esquemes de classes concebuts per als paisos industrialitzats. L’esquema EGP, desenvolupat per Erikson, Goldthorpe i Portocarero, s’ha convertit en un estandard en el camp de la mobilitat social. Tanmateix, aquest esquema pot no reflectir heterogeneitats en les relacions laborals que s’han agreujat en els ultims anys producte de la flexibilitzacio, la precaritzacio i la pauperitzacio dels contractes, on les ocupacions assalariades i autonomes estan segmentades en sectors d’alta i baixa productivitat, amb condicions de treball i remuneracions desiguals. La hipotesi que guia el nostre treball es la seguent: l’impacte d’heterogeneitat a l’America Llatina es tan fort que aquesta dimensio ha de ser considerada en l’analisi de classe. La nostra hipotesi alternativa es que els paisos del sud d’Europa es troben en una situacio intermedia entre l’America Llatina i l’Europa industrialitzada mes aviat. Proposem una adaptacio de l’esquema EGP per explicar aquesta heterogeneitat. Per fer-ho, utilitzem dades d’enquestes nacionals de llars d’alguns paisos llatinoamericans i tambe de paisos del sud d’Europa, amb la intencio de caracteritzar-ne les estructures de classe i analitzar l’associacio entre la pertinenca a la classe i les condicions de vida. La introduccio de distincions en l’esquema de classes es rellevant en contextos d’alta heterogeneitat, pero no pas en tots els contextos economics, per la qual cosa s’espera que, en societats de major desenvolupament relatiu o viceversa, les classes socials no siguin les mateixes.