{"title":"墨西哥主要城市居住环境的阶级布局。基于职业类别的方法","authors":"Fernando Calonge Reillo","doi":"10.5565/rev/papers.2695","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"En els ultims decennis, s’ha incrementat l’interes per recuperar les analisis en termes de classe social vinculades a la posicio dels diferents grups als espais urbans. Dins d’aquesta tendencia, cobren especial forca les recerques que es focalitzen a analitzar la constitucio de les classes socials en els entorns de residencia. L’objectiu d’aquest article consisteix a explorar de quina manera es produeix la distribucio classista de la metropoli atenent especialment als entorns de residencia a les principals conurbacions mexicanes. Per fer-ho, es realitza una explotacio i una analisi de l’Encuesta Nacional de Ingresos y Gastos de los Hogares 2016 (ENIGH), Mexic, prenent com a variable independent i expressiva de la classe social les agrupacions de les llars segons l’ocupacio del cap de familia, i com a variables dependents, diferents indicadors sobre la ubicacio dels habitatges, l’habitabilitat o les formes d’acces a les residencies. L’article situa la discussio sobre les classes socials i l’entorn de residencia en el context llatinoamerica, i la seva contribucio principal es ressaltar l’existencia d’una esglaonada i ben definida estructura classista en el gaudi de l’espai urba, amb les llars encapcalades pels directius i, en menor mesura, els professionals com els maxims beneficiaris. Aixi mateix, destaca l’existencia d’importants nuclis rurals que s’estan incorporant a l’urbs i que, en ser majoritariament precaris i deficitaris, son seu per a les llars d’agricultors i peons.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"6 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.8000,"publicationDate":"2020-06-09","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"2","resultStr":"{\"title\":\"La disposición clasista de los entornos de residencia en las principales conurbaciones de México. Una aproximación desde las categorías de ocupación laboral\",\"authors\":\"Fernando Calonge Reillo\",\"doi\":\"10.5565/rev/papers.2695\",\"DOIUrl\":null,\"url\":null,\"abstract\":\"En els ultims decennis, s’ha incrementat l’interes per recuperar les analisis en termes de classe social vinculades a la posicio dels diferents grups als espais urbans. Dins d’aquesta tendencia, cobren especial forca les recerques que es focalitzen a analitzar la constitucio de les classes socials en els entorns de residencia. L’objectiu d’aquest article consisteix a explorar de quina manera es produeix la distribucio classista de la metropoli atenent especialment als entorns de residencia a les principals conurbacions mexicanes. Per fer-ho, es realitza una explotacio i una analisi de l’Encuesta Nacional de Ingresos y Gastos de los Hogares 2016 (ENIGH), Mexic, prenent com a variable independent i expressiva de la classe social les agrupacions de les llars segons l’ocupacio del cap de familia, i com a variables dependents, diferents indicadors sobre la ubicacio dels habitatges, l’habitabilitat o les formes d’acces a les residencies. L’article situa la discussio sobre les classes socials i l’entorn de residencia en el context llatinoamerica, i la seva contribucio principal es ressaltar l’existencia d’una esglaonada i ben definida estructura classista en el gaudi de l’espai urba, amb les llars encapcalades pels directius i, en menor mesura, els professionals com els maxims beneficiaris. Aixi mateix, destaca l’existencia d’importants nuclis rurals que s’estan incorporant a l’urbs i que, en ser majoritariament precaris i deficitaris, son seu per a les llars d’agricultors i peons.\",\"PeriodicalId\":46175,\"journal\":{\"name\":\"Papers-Revista de Sociologia\",\"volume\":\"6 1\",\"pages\":\"\"},\"PeriodicalIF\":0.8000,\"publicationDate\":\"2020-06-09\",\"publicationTypes\":\"Journal Article\",\"fieldsOfStudy\":null,\"isOpenAccess\":false,\"openAccessPdf\":\"\",\"citationCount\":\"2\",\"resultStr\":null,\"platform\":\"Semanticscholar\",\"paperid\":null,\"PeriodicalName\":\"Papers-Revista de Sociologia\",\"FirstCategoryId\":\"1085\",\"ListUrlMain\":\"https://doi.org/10.5565/rev/papers.2695\",\"RegionNum\":0,\"RegionCategory\":null,\"ArticlePicture\":[],\"TitleCN\":null,\"AbstractTextCN\":null,\"PMCID\":null,\"EPubDate\":\"\",\"PubModel\":\"\",\"JCR\":\"Q3\",\"JCRName\":\"SOCIOLOGY\",\"Score\":null,\"Total\":0}","platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Papers-Revista de Sociologia","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.5565/rev/papers.2695","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"Q3","JCRName":"SOCIOLOGY","Score":null,"Total":0}
La disposición clasista de los entornos de residencia en las principales conurbaciones de México. Una aproximación desde las categorías de ocupación laboral
En els ultims decennis, s’ha incrementat l’interes per recuperar les analisis en termes de classe social vinculades a la posicio dels diferents grups als espais urbans. Dins d’aquesta tendencia, cobren especial forca les recerques que es focalitzen a analitzar la constitucio de les classes socials en els entorns de residencia. L’objectiu d’aquest article consisteix a explorar de quina manera es produeix la distribucio classista de la metropoli atenent especialment als entorns de residencia a les principals conurbacions mexicanes. Per fer-ho, es realitza una explotacio i una analisi de l’Encuesta Nacional de Ingresos y Gastos de los Hogares 2016 (ENIGH), Mexic, prenent com a variable independent i expressiva de la classe social les agrupacions de les llars segons l’ocupacio del cap de familia, i com a variables dependents, diferents indicadors sobre la ubicacio dels habitatges, l’habitabilitat o les formes d’acces a les residencies. L’article situa la discussio sobre les classes socials i l’entorn de residencia en el context llatinoamerica, i la seva contribucio principal es ressaltar l’existencia d’una esglaonada i ben definida estructura classista en el gaudi de l’espai urba, amb les llars encapcalades pels directius i, en menor mesura, els professionals com els maxims beneficiaris. Aixi mateix, destaca l’existencia d’importants nuclis rurals que s’estan incorporant a l’urbs i que, en ser majoritariament precaris i deficitaris, son seu per a les llars d’agricultors i peons.