Participación tecnocientífica en España: afrontando el reto de hibridar ciencia y política

La immersio en la societat del coneixement va comportar el perill de restringir el tractament de les tematiques tecnocientifiques a un proces d’obtencio de consens entre persones expertes i d’allunyar la ciutadania de la participacio politica. La necessitat d’un major dialeg entre ciutadania llega i experts va ser assenyalada per la Comissio de la Unio Europea el 2002 en un dels seus programes per a la recerca i la innovacio, el Science and Society Action Plan. Aquest article constitueix una analisi dels processos que es van dur a terme a l’Estat espanyol en resposta a aquesta exigencia democratica. En coherencia amb algunes tesis esgrimides des dels estudis de la ciencia i la tecnologia, discutim la conveniencia de reformular la nomenclatura que s’utilitza per descriure i organitzar conceptualment les diferents experiencies que s’han dut a terme a Espanya en els ultims anys. Per fer-ho, hem explicitat els interrogants que s’han obert en relacio amb el tractament participatiu de tematiques tecnocientifiques, aixi com les formes en que aquests han estat atesos. D’aquesta manera, superem les nominacions en us i ens centrem en l’aprehensio de les especificitats que es donen en la relacio entre ciencia i societat, especificitats que s’expressen en el que proposem anomenar modes d’hibridacio.