L'imperatiu de la gestió emocional. Psicologització i despolitització en temps de la covid

Patricia Bertolin Ros
{"title":"L'imperatiu de la gestió emocional. Psicologització i despolitització en temps de la covid","authors":"Patricia Bertolin Ros","doi":"10.1344/contxt.2023.12.146-171","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"Davant la irrupció de la covid-19, el discurs de la “gestió emocional” va permear en diversos contextos, des de les escoles, fins a l’interior de les cases, de la mà de coachings, webs, instagramers, etc. En aquest context, la Generalitat de Catalunya va posar a disposició de la ciutadania la plataforma digital GestióEmocional.cat amb l’objectiu que les persones amb malestars psicològics poguessin autogestionar les seves emocions des de casa. El present assaig busca comprendre alguns dels processos socials, econòmics i històrics que fan que, avui en dia, la gestió emocional sigui un dels recursos més estesos a les societats neoliberals. Al llarg de l’article, es duu a terme una reflexió sistemàtica que convida a problematitzar la “gestió emocional” en el context neoliberal, a través de fer dialogar alguns dels debats teòrics vers la temàtica, en el cas concret de la plataforma digital GestióEmocional.cat. En primer lloc, s’intentarà comprendre com aquests tipus de polítiques parteixen d’un abordatge psicologitzador de les desigualtats estructurals, deixant en un segon o tercer pla les variables estructurals i socioculturals en l’abordatge dels malestars psicològics. En segon lloc, s’exposarà com l’imperatiu de la gestió emocional no s’hauria pogut desplegar sense l’emergència d’un subjecte disposat a gestionar totes les esferes de la seva vida, inclús les emocions. Però a més, s’il·lustrarà com la gestió emocional desplega un seguit de “tècniques psi” que empenyen als individus a una constant autorealització de si per tal d’assolir els ideals de benestar, comportant una despolitització generalitzada.","PeriodicalId":474826,"journal":{"name":"(Con)textos revista d antropologia i investigació social","volume":"100 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"2023-10-03","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"(Con)textos revista d antropologia i investigació social","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.1344/contxt.2023.12.146-171","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"","JCRName":"","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0

Abstract

Davant la irrupció de la covid-19, el discurs de la “gestió emocional” va permear en diversos contextos, des de les escoles, fins a l’interior de les cases, de la mà de coachings, webs, instagramers, etc. En aquest context, la Generalitat de Catalunya va posar a disposició de la ciutadania la plataforma digital GestióEmocional.cat amb l’objectiu que les persones amb malestars psicològics poguessin autogestionar les seves emocions des de casa. El present assaig busca comprendre alguns dels processos socials, econòmics i històrics que fan que, avui en dia, la gestió emocional sigui un dels recursos més estesos a les societats neoliberals. Al llarg de l’article, es duu a terme una reflexió sistemàtica que convida a problematitzar la “gestió emocional” en el context neoliberal, a través de fer dialogar alguns dels debats teòrics vers la temàtica, en el cas concret de la plataforma digital GestióEmocional.cat. En primer lloc, s’intentarà comprendre com aquests tipus de polítiques parteixen d’un abordatge psicologitzador de les desigualtats estructurals, deixant en un segon o tercer pla les variables estructurals i socioculturals en l’abordatge dels malestars psicològics. En segon lloc, s’exposarà com l’imperatiu de la gestió emocional no s’hauria pogut desplegar sense l’emergència d’un subjecte disposat a gestionar totes les esferes de la seva vida, inclús les emocions. Però a més, s’il·lustrarà com la gestió emocional desplega un seguit de “tècniques psi” que empenyen als individus a una constant autorealització de si per tal d’assolir els ideals de benestar, comportant una despolitització generalitzada.
查看原文
分享 分享
微信好友 朋友圈 QQ好友 复制链接
本刊更多论文
情绪管理的必要性。在鸦片战争时期的心理治疗和心理疏导
鉴于 "covid-19 "的出现,"情绪管理 "的言论通过辅导、网站、instagram 等方式渗透到从学校到家庭内部的各种场合。在此背景下,加泰罗尼亚自治区向公民提供了数字平台 GestióEmocional.cat,目的是让心理不适者在家就能自我管理情绪。本文试图了解一些社会、经济和历史进程,这些进程使得情绪管理成为当今新自由主义社会中最受关注的资源之一。文章通过对新自由主义背景下 "情绪管理 "问题的系统思考,结合数字平台 GestióEmocional.cat 的具体案例,对有关这一主题的一些理论辩论进行了对话。首先,我们将试图了解这类政策是如何基于对结构性不平等的心理分析方法,而将结构性和社会文化变量置于心理不适的第二或第三位。其次,要说明的是,如果没有一个人愿意管理自己生活中的所有领域,包括情绪,那么情绪管理的必要性就不可能展开。此外,它还将说明情绪管理如何运用一系列 "心理技术",推动个人不断实现自我,以达到幸福的理想,从而导致普遍的去政治化。
本文章由计算机程序翻译,如有差异,请以英文原文为准。
求助全文
约1分钟内获得全文 去求助
来源期刊
自引率
0.00%
发文量
0
期刊最新文献
Dolores Juliano: antropóloga, feminista y ante todo maestra Teorías e Historia de la Ciudad Contemporánea (2017). Reseña del libro de Carlos García Vázquez Aportes de Orlando Fals Borda a la etnografía crítica. Principios y tensiones estratégicas en el diálogo con los pueblos indígenas Religiositats populars, subalternitats, exclusions i noves fronteres: a propòsit del Santet del Poblenou de Barcelona L'imperatiu de la gestió emocional. Psicologització i despolitització en temps de la covid
×
引用
GB/T 7714-2015
复制
MLA
复制
APA
复制
导出至
BibTeX EndNote RefMan NoteFirst NoteExpress
×
×
提示
您的信息不完整,为了账户安全,请先补充。
现在去补充
×
提示
您因"违规操作"
具体请查看互助需知
我知道了
×
提示
现在去查看 取消
×
提示
确定
0
微信
客服QQ
Book学术公众号 扫码关注我们
反馈
×
意见反馈
请填写您的意见或建议
请填写您的手机或邮箱
已复制链接
已复制链接
快去分享给好友吧!
我知道了
×
扫码分享
扫码分享
Book学术官方微信
Book学术文献互助
Book学术文献互助群
群 号:481959085
Book学术
文献互助 智能选刊 最新文献 互助须知 联系我们:info@booksci.cn
Book学术提供免费学术资源搜索服务,方便国内外学者检索中英文文献。致力于提供最便捷和优质的服务体验。
Copyright © 2023 Book学术 All rights reserved.
ghs 京公网安备 11010802042870号 京ICP备2023020795号-1