«Bleu, saignant, à point, bien cuit»: la relació entre el cos i el menjar en les poetes catalanes

Abstract

Resum: El vincle entre la corporalitat i el camp semàntic del menjar –que inclou aliments, processos digestius, òrgans i trastorns alimentaris– és d’especial rellevància per l’estudi de les poètiques catalanes del segle XXI. Les poetes catalanes examinen aspectes tan diversos com la tensió entre el desig i la fam en la creació de l’Altre, l’erotisme i la sexualitat, els cànons de bellesa i els rols de gènere o la brutor i l’abjecció. Els estudis de Silvia Tubert, Raquel Santiso, Mari Luz Esteban, Domenico Cosenza i Naomi Wolf aporten el marc teòric sobre el qual interpretem com les autores articulen diferents expressions de les interseccions entre les coordenades corporals i el menjar. Les poetes estudiades són Noa Noguerol, Maria Sevilla, Anna Gas, Maria Isern, Mireia Calafell, Lucia Pietrelli, Irene Solà i Núria Pujolàs.Paraules clau: poesia catalana, postmodernitat, estudis de gènere, estudis de l’alimentacióAbstract: The link between corporeality and the semantic field of food –which includes foodstuff, digestive processes, organs and eating disorders– is of particular relevance for the study of 21st century Catalan poetics. Catalan poets examine aspects as diverse as the tension between desire and hunger for the creation of the Other, eroticism and sexuality, canons of beauty and gender roles and dirt and abjection. The studies of Silvia Tubert, Raquel Santiso, Mari Luz Esteban, Domenico Cosenza and Naomi Wolf provide the theoretical framework on which we interpret how these authors articulate different expressions of the intersections between body and food. The poets studied are Noa Noguerol, Maria Sevilla, Anna Gas, Maria Isern, Mireia Calafell, Lucia Pietrelli, Irene Solà and Núria Pujolàs.Keywords: catalan poetry, postmodernism, gender studies, food studies