Lírica trobadoresca amb filtres italians: Rigaut de Berbezilh en Curial e Güelfa

Abstract

El desconegut autor de Curial e Güelfa va saber compaginar el seu interés literari per la cultura clàssica amb un homenatge selectiu a la vella tradició lírica trobadoresca, «patrimonial» encara aleshores de l’estament cavalleresc. Ambientada la novel·la en el segle xiii, l’anònim recrea els tòpics de l’amor cortés, i elabora un argument que connecta episòdicament amb la Cançó de l’orifany de Rigaut de Berbezilh. Aquesta font literària es pot relacionar amb cançoners de la cort valenciana d’Alfons V (dècada del 1420), però també amb la probable estada de l’autor durant alguns anys al nord d’Itàlia. No és estrany, així, que l’aprofitament de fonts occitanes estiga filtrada o complementada per la intermediació de fonts italianes (el Novellino).