En 1889 ingresaron en el Museo del Prado tres cuadros donados por la duquesa-viuda de Pastrana como originales de David Teniers el Joven. Estos tres cuadros no han sido nunca incluidos en los catálogos del Museo y Díaz Padrón tampoco los recogió en sus dos compendios de la pintura flamenca de dicha pinacoteca. El estudio formal permite constatar que se trata de copias, y el análisis de las muestras tomadas las sitúa en Madrid, en torno a 1900. Sin embargo, estas tres copias donadas al Prado tienen un gran valor documental. En primer lugar, hablan del posible encubrimiento de la venta ilegal de los correspondientes modelli originales durante los trágicos años finales del último duque de Pastrana y del Infantado. Pero además son, junto con cinco modelli originales procedentes también de esa colección, el único testimonio de dos tapicerías pensadas por don Juan José de Austria para ilustrar, respectivamente, su viaje de Barcelona a Génova y su entrada triunfal en Bruselas como gobernador general, y la toma de Valenciennes, su única victoria militar en Flandes. Los ocho modelli diseñados por David Teniers el Joven llegaron a España en el equipaje del príncipe junto con los cuadros de su colección. Vendidos en la almoneda de sus bienes, finalmente terminaron en la colección Pastrana-Infantado. A finales del siglo XVIII quedaron vinculados al mayorazgo de la casa de Pastrana.
{"title":"Tres «modelli» donados como originales de David Teniers el Joven por la duquesa-viuda de Pastrana al Museo del Prado que atestiguan una venta ilegal","authors":"Teresa Posada Kubissa","doi":"10.5565/rev/locus.482","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/locus.482","url":null,"abstract":"En 1889 ingresaron en el Museo del Prado tres cuadros donados por la duquesa-viuda de Pastrana como originales de David Teniers el Joven. Estos tres cuadros no han sido nunca incluidos en los catálogos del Museo y Díaz Padrón tampoco los recogió en sus dos compendios de la pintura flamenca de dicha pinacoteca. El estudio formal permite constatar que se trata de copias, y el análisis de las muestras tomadas las sitúa en Madrid, en torno a 1900. Sin embargo, estas tres copias donadas al Prado tienen un gran valor documental. En primer lugar, hablan del posible encubrimiento de la venta ilegal de los correspondientes modelli originales durante los trágicos años finales del último duque de Pastrana y del Infantado. Pero además son, junto con cinco modelli originales procedentes también de esa colección, el único testimonio de dos tapicerías pensadas por don Juan José de Austria para ilustrar, respectivamente, su viaje de Barcelona a Génova y su entrada triunfal en Bruselas como gobernador general, y la toma de Valenciennes, su única victoria militar en Flandes. Los ocho modelli diseñados por David Teniers el Joven llegaron a España en el equipaje del príncipe junto con los cuadros de su colección. Vendidos en la almoneda de sus bienes, finalmente terminaron en la colección Pastrana-Infantado. A finales del siglo XVIII quedaron vinculados al mayorazgo de la casa de Pastrana.","PeriodicalId":315999,"journal":{"name":"Locus Amoenus","volume":"9 5","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138944071","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Acabada la Guerra Civil Española, la dictadura franquista emprendió la labor de devolver a sus lugares de origen el patrimonio histórico-artístico mueble que los gobiernos de los territorios leales a la República habían almacenado en depósitos de protección. A partir de 1939, una parte sería depositada por el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) en museos públicos, organismos de todo tipo y particulares. Uno de los museos agraciados con aquellos depósitos fue el actual Museu Nacional d’Art de Catalunya, que ingresó 146 obras de arte entre 1939 y 1958. Este artículo se centra en las obras de arte depositadas por el SPDAN en el museo catalán que fueron devueltas a sus legítimos propietarios en distintos momentos entre 1946 y 2010.
{"title":"«Que se entreguen a su legítimo propietario». Restitución de obras de arte depositadas por el SDPAN en el Museu Nacional d’Art de Catalunya","authors":"Santos M. Mateos Rusillo","doi":"10.5565/rev/locus.491","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/locus.491","url":null,"abstract":"Acabada la Guerra Civil Española, la dictadura franquista emprendió la labor de devolver a sus lugares de origen el patrimonio histórico-artístico mueble que los gobiernos de los territorios leales a la República habían almacenado en depósitos de protección. A partir de 1939, una parte sería depositada por el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) en museos públicos, organismos de todo tipo y particulares. Uno de los museos agraciados con aquellos depósitos fue el actual Museu Nacional d’Art de Catalunya, que ingresó 146 obras de arte entre 1939 y 1958. Este artículo se centra en las obras de arte depositadas por el SPDAN en el museo catalán que fueron devueltas a sus legítimos propietarios en distintos momentos entre 1946 y 2010.","PeriodicalId":315999,"journal":{"name":"Locus Amoenus","volume":"3 2","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138944814","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La present investigació pretén donar a conèixer una part de la història més desconeguda d’una col·lecció de renom: la col·lecció Cambó. El seu propietari, l’empresari i polític català Francesc Cambó, en la seva darrera voluntat, en va llegar una part important a la Ciutat Comtal. Gràcies a la documentació conservada a l’arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya, hem pogut resseguir amb detall les vicissituds del camí de tornada d’una part de les obres d’aquesta col·lecció, des de l’altra banda de l’Atlàntic fins a Barcelona. Les tenses relacions polítiques que existien en aquell moment entre l’Argentina i Espanya van provocar que els quadres haguessin de sortir de Buenos Aires de forma clandestina, amagats entre els mobles i els objectes personals d’un membre de l’ambaixada espanyola.
{"title":"El periple dels quadres del llegat Cambó a l’Argentina","authors":"Mireia Berenguer Amat, Alícia Cornet Arilla","doi":"10.5565/rev/locus.492","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/locus.492","url":null,"abstract":"La present investigació pretén donar a conèixer una part de la història més desconeguda d’una col·lecció de renom: la col·lecció Cambó. El seu propietari, l’empresari i polític català Francesc Cambó, en la seva darrera voluntat, en va llegar una part important a la Ciutat Comtal. Gràcies a la documentació conservada a l’arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya, hem pogut resseguir amb detall les vicissituds del camí de tornada d’una part de les obres d’aquesta col·lecció, des de l’altra banda de l’Atlàntic fins a Barcelona. Les tenses relacions polítiques que existien en aquell moment entre l’Argentina i Espanya van provocar que els quadres haguessin de sortir de Buenos Aires de forma clandestina, amagats entre els mobles i els objectes personals d’un membre de l’ambaixada espanyola.","PeriodicalId":315999,"journal":{"name":"Locus Amoenus","volume":"41 14","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138945637","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La línia del ferrocarril Ribes-Queralbs-Núria és potser la primera en què s’ha pogut documentar l’autoria arquitectònica dels edificis de viatgers de les estacions, obra de Raimon Duran i Reynals. Per la característica de ferrocarril turístic d’alta muntanya, sense un model arquitectònic establert per als edificis de viatgers de les estacions, el seu promotor, la societat Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes (FMGP), encara va valorar uns altres projectes, els que van presentar els arquitectes Josep Riera i Raguer i Josep Danès i Torras. La participació d’arquitectes en un ferrocarril que es construïa lluny de la ciutat responia a les particularitats de la seva execució, com a epítom del procés de creació simbòlica de la muntanya de Catalunya. El resultat, els edificis de viatgers de les estacions de Ribes Vila i de Queralbs, va assolir l’objectiu de l’empresa FMGP de convertir-los en la imatge del seu projecte turístic.
Ribes-Queralbs-Núria 铁路线或许是第一条能够记录车站旅客建筑作者--Raimon Duran i Reynals 作品的铁路线。由于高山旅游铁路的特点，车站客运大楼没有既定的建筑模式，因此发起人大山区铁路公司（FMGP）仍在评估其他项目，即建筑师何塞普-里埃拉-伊-拉格尔（Josep Riera i Raguer）和何塞普-达内斯-伊-托拉斯（Josep Danès i Torras）提出的项目。建筑师参与远离城市的铁路建设，是对其执行过程中特殊性的回应，是加泰罗尼亚山区象征性创造过程的缩影。结果，Ribes Vila 站和 Queralbs 站的旅客建筑实现了 FMGP 公司的目标，即把这些建筑变成其旅游项目的形象。
{"title":"Una estació de ferrocarril a la muntanya: els edificis de viatgers de la línia Ribes-Queralbs-Núria","authors":"Carles Gorini Santo","doi":"10.5565/rev/locus.467","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/locus.467","url":null,"abstract":"La línia del ferrocarril Ribes-Queralbs-Núria és potser la primera en què s’ha pogut documentar l’autoria arquitectònica dels edificis de viatgers de les estacions, obra de Raimon Duran i Reynals. Per la característica de ferrocarril turístic d’alta muntanya, sense un model arquitectònic establert per als edificis de viatgers de les estacions, el seu promotor, la societat Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes (FMGP), encara va valorar uns altres projectes, els que van presentar els arquitectes Josep Riera i Raguer i Josep Danès i Torras. La participació d’arquitectes en un ferrocarril que es construïa lluny de la ciutat responia a les particularitats de la seva execució, com a epítom del procés de creació simbòlica de la muntanya de Catalunya. El resultat, els edificis de viatgers de les estacions de Ribes Vila i de Queralbs, va assolir l’objectiu de l’empresa FMGP de convertir-los en la imatge del seu projecte turístic.","PeriodicalId":315999,"journal":{"name":"Locus Amoenus","volume":"8 4","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138944277","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En este estudio aludimos a las dificultades de las mujeres en su acercamiento a la práctica de la fotografía, concretadas durante buena parte del siglo XX en su alejamiento de importantes organizaciones, como las asociaciones de aficionados. Sin embargo, se produjeron iniciativas que ayudaron a establecer su presencia de una manera estable, lo que permitió canalizar el empuje de las que debemos considerar pioneras en este entorno adverso. La formación y el desarrollo del llamado Grupo Femenino de la Agrupació Fotogràfica de Catalunya en la década de 1950 permitieron que una nueva generación de fotógrafas pudiera abrirse camino. La abundante documentación situada en la sede de la entidad, especialmente los libros de registro de socios y el boletín mensual, ha facilitado realizar un análisis histórico, complementado con las entrevistas en profundidad a diversas integrantes del grupo o sus descendientes. La recuperación de su memoria no solo supone brindarle un merecido reconocimiento, sino también ayudar a conformar un relato histórico justo que incluya la visión de las mujeres, según propugna el paradigma feminista.
{"title":"La conquista del espacio: la presencia femenina en la Agrupació Fotogràfica de Catalunya","authors":"Victoria Bonet Carbonell","doi":"10.5565/rev/locus.458","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/locus.458","url":null,"abstract":"En este estudio aludimos a las dificultades de las mujeres en su acercamiento a la práctica de la fotografía, concretadas durante buena parte del siglo XX en su alejamiento de importantes organizaciones, como las asociaciones de aficionados. Sin embargo, se produjeron iniciativas que ayudaron a establecer su presencia de una manera estable, lo que permitió canalizar el empuje de las que debemos considerar pioneras en este entorno adverso. La formación y el desarrollo del llamado Grupo Femenino de la Agrupació Fotogràfica de Catalunya en la década de 1950 permitieron que una nueva generación de fotógrafas pudiera abrirse camino. La abundante documentación situada en la sede de la entidad, especialmente los libros de registro de socios y el boletín mensual, ha facilitado realizar un análisis histórico, complementado con las entrevistas en profundidad a diversas integrantes del grupo o sus descendientes. La recuperación de su memoria no solo supone brindarle un merecido reconocimiento, sino también ayudar a conformar un relato histórico justo que incluya la visión de las mujeres, según propugna el paradigma feminista.","PeriodicalId":315999,"journal":{"name":"Locus Amoenus","volume":"34 35","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138946895","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La darrera restauració del voladís de l’Ajuntament de Palma recuperà en gran part el valor artístic i simbòlic que aquest havia perdut després d’anys de degradació. L’esmentat element segueix jugant avui un paper rellevant en l’escenografia que desplega la façana de l’edifici consistorial en presidir la plaça de Cort, un nucli fonamental de la vida ciutadana de Palma. La present investigació pretén aclarir, a partir de fonts documentals inèdites, algunes circumstàncies que envoltaren la realització de l'esmentat ràfec i que en possibilitaren l’originalitat respecte als de la resta de casals ciutadans. Malgrat la pèrdua de la majoria de fonts directes sobre la fabricació de l’obra, l’estudi estableix un possible precedent desaparegut que n’explica la inspiració forana. També la relaciona amb altres treballs de fusta de l’edifici i evidencia que formà part d’un projecte unitari. Finalment, aporta novetats significatives sobre el seu autor, Gabriel Torres, que en permeten contextualitzar la intervenció i demostren fins a quin punt arribà la preeminència dels escultors sobre els fusters durant la segona meitat del segle XVII. Per acabar, s’hi fa una evolució històrica i una valoració de l’obra.
{"title":"El voladís de la Casa de la Universitat de la Ciutat de Mallorca. Un compendi d’escultura i fusteria al segle XVII","authors":"Concepció Bauçà de Mirabò Gralla","doi":"10.5565/rev/locus.474","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/locus.474","url":null,"abstract":"La darrera restauració del voladís de l’Ajuntament de Palma recuperà en gran part el valor artístic i simbòlic que aquest havia perdut després d’anys de degradació. L’esmentat element segueix jugant avui un paper rellevant en l’escenografia que desplega la façana de l’edifici consistorial en presidir la plaça de Cort, un nucli fonamental de la vida ciutadana de Palma. La present investigació pretén aclarir, a partir de fonts documentals inèdites, algunes circumstàncies que envoltaren la realització de l'esmentat ràfec i que en possibilitaren l’originalitat respecte als de la resta de casals ciutadans. Malgrat la pèrdua de la majoria de fonts directes sobre la fabricació de l’obra, l’estudi estableix un possible precedent desaparegut que n’explica la inspiració forana. També la relaciona amb altres treballs de fusta de l’edifici i evidencia que formà part d’un projecte unitari. Finalment, aporta novetats significatives sobre el seu autor, Gabriel Torres, que en permeten contextualitzar la intervenció i demostren fins a quin punt arribà la preeminència dels escultors sobre els fusters durant la segona meitat del segle XVII. Per acabar, s’hi fa una evolució històrica i una valoració de l’obra.","PeriodicalId":315999,"journal":{"name":"Locus Amoenus","volume":"24 16","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138947012","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Les tribunes es van deixar d’incloure a l’interior de les esglésies barroques tarragonines a mesura que anava transcorrent el segle XVIII. De l’esclat de la pràctica manifesta en ordes religiosos establerts en els principals nuclis habitats, es va passar a l’arraconament parroquial només necessari en espais més petits, com ara ermites o capelles. En els santuaris, la seva presència va variar segons si van ser construïts a començament o a final del segle XVIII, quan l’estètica acadèmica ja no les necessitava. A l’article s’hi comparen aquests edificis religiosos partint de la cronologia, la situació geogràfica, els mestres de cases, la utilitat i l’herència constructiva propis del Camp de Tarragona.
{"title":"Les tribunes a les esglésies del segle XVIII tarragoní: de la necessitat barroca a la pèrdua acadèmica","authors":"Anna Isabel Serra Masdeu","doi":"10.5565/rev/locus.431","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/locus.431","url":null,"abstract":"Les tribunes es van deixar d’incloure a l’interior de les esglésies barroques tarragonines a mesura que anava transcorrent el segle XVIII. De l’esclat de la pràctica manifesta en ordes religiosos establerts en els principals nuclis habitats, es va passar a l’arraconament parroquial només necessari en espais més petits, com ara ermites o capelles. En els santuaris, la seva presència va variar segons si van ser construïts a començament o a final del segle XVIII, quan l’estètica acadèmica ja no les necessitava. A l’article s’hi comparen aquests edificis religiosos partint de la cronologia, la situació geogràfica, els mestres de cases, la utilitat i l’herència constructiva propis del Camp de Tarragona.","PeriodicalId":315999,"journal":{"name":"Locus Amoenus","volume":"29 30","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139166125","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La troballa en el mercat d’antiquaris d’una peça marmòria, fins ara desconeguda, procedent de la portada de l’església del monestir de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva, Alt Empordà) obre la possibilitat de reconstruir millor el programa iconogràfic de la façana duta a terme pel Mestre de Cabestany cap a l’any 1163. Es tracta d’un fragment petri amb el titulus crucis, el qual coronava la monumental creu que presidia el timpà inferior del conjunt, tal com es dedueix de les antigues descripcions. La peça, a més, permet endinsar-se en altres qüestions, com ara la peculiar tècnica del Mestre de Cabestany i el proveïment de pedra del seu taller, així com el significat i la funció litúrgica de la creu en el context d’aquest monestir benedictí de l’Empordà.
在古董市场上发现了一块来自圣佩雷-德-罗兹修道院（Port de la Selva, Alt Empordà）教堂门口的大理石，这块大理石迄今为止还不为人所知，它为更好地重建卡贝斯坦尼大师在 1163 年左右实施的外墙圣像计划提供了可能。这是一块刻有十字架标题的石块碎片，根据古文记载，十字架是建筑群下层钟楼的标志性十字架。这块残片还提供了对其他问题的见解，例如卡贝斯坦尼院长的特殊技术和他的工作坊提供的石料，以及十字架在恩波达本笃会修道院中的意义和礼仪功能。
{"title":"Una nova peça del Mestre de Cabestany: el «titulus crucis» de la portada de Sant Pere de Rodes","authors":"Manuel Antonio Castiñeiras González","doi":"10.5565/rev/locus.504","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/locus.504","url":null,"abstract":"La troballa en el mercat d’antiquaris d’una peça marmòria, fins ara desconeguda, procedent de la portada de l’església del monestir de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva, Alt Empordà) obre la possibilitat de reconstruir millor el programa iconogràfic de la façana duta a terme pel Mestre de Cabestany cap a l’any 1163. Es tracta d’un fragment petri amb el titulus crucis, el qual coronava la monumental creu que presidia el timpà inferior del conjunt, tal com es dedueix de les antigues descripcions. La peça, a més, permet endinsar-se en altres qüestions, com ara la peculiar tècnica del Mestre de Cabestany i el proveïment de pedra del seu taller, així com el significat i la funció litúrgica de la creu en el context d’aquest monestir benedictí de l’Empordà.","PeriodicalId":315999,"journal":{"name":"Locus Amoenus","volume":"5 9","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138944177","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Els paral·lelismes entre la futura Isabel II i Isabel I de Castella van ser explotats en els camps polític, literari i artístic pels òrgans propagandístics de la monarquia espanyola, des del naixement de la infanta, l’octubre de 1830, fins als primers dos anys de regència de Maria Cristina de Borbó. I és que Isabel la Catòlica va néixer en una època en què, a falta de fill baró, la successió a la Corona de la filla primogènita dels monarques estava permesa. Tanmateix, aquesta tradició castellana, regularitzada en el còdex de Las Siete Partidas d’Alfons X al segle XIII, va quedar invalidada amb l’Auto Acordat per Felip V el maig de 1713, que també donava prioritat als barons de branques laterals. Davant d’això i de l’amenaça que la Corona passés a mans de Carles Maria Isidre de Borbó, el 29 de març de 1830 es va aprovar la Pragmàtica Sanció que promulgava l’acord de Corts de 1789 amb què Carles IV va pretendre recuperar la vella consuetud castellana. Poc abans de la mort de Ferran VII, en els festeigs per l’acte de jurament i reconeixement de les Corts espanyoles a Maria Isabel Lluïsa de Borbó com a princesa d’Astúries, la tradició política i l’estètica medievals van adquirir un paper encara més rellevant, sobretot en pintures i arquitectures efímeres creades ex professo per adornar els carrers de moltes ciutats del Regne. L’organització de torneigs medievals, com el de Barcelona, o les vindicacions de comtes i vells sobirans en obres literàries adornades amb gravats, en arbres genealògics i en diversos gèneres de la literatura popular també van ser utilitzats per evocar la Catalunya de Guifré el Pilós o l’Espanya dels Reis Catòlics. Aquesta mirada cap al passat medieval va servir a la Corona espanyola per legitimar la successió femenina al tron, mentre que, de retruc, es va crear el marc idoni que permetria a certs sectors afins a Isabel manifestar públicament la seva inclinació per l’estil gòtic, el qual s’estava posant de moda entre les classes burgeses per influx del moviment romàntic.
从 1830 年 10 月伊莎贝拉二世出生到玛丽亚-克里斯蒂娜-德-博尔博（Maria Cristina de Borbó）在位的头两年，西班牙王室的宣传机构一直在政治、文学和艺术领域利用未来的伊莎贝拉二世与卡斯蒂利亚的伊莎贝拉一世之间的相似之处。事实上，天主教徒伊莎贝拉出生时，由于没有女婿，君主的长女继承王位岌岌可危。然而，这一卡斯蒂利亚传统在 13 世纪阿方斯十世的《Las Siete Partidas》法典中得到了规范，但在 1713 年 5 月菲利浦五世的《自动协议》中失效了，该协议还赋予了旁系男爵优先权。有鉴于此，加之王室有可能落入卡莱斯-玛丽亚-伊西德雷-德博尔博（Carles Maria Isidre de Borbó）之手，1830 年 3 月 29 日通过了《务实制裁》（Pragmatic Sanction），颁布了 1789 年的 Corts 协议，卡莱斯四世试图通过该协议恢复卡斯蒂利亚的旧习俗。就在费兰七世去世前不久，在庆祝玛丽亚-伊莎贝尔-路易莎-德-博尔博宣誓就职并被西班牙议会承认为阿斯图里亚斯公主的活动中，中世纪的政治传统和美学扮演了更加重要的角色，尤其是在王国许多城镇的街道上专门为装饰而创作的短暂绘画和建筑。中世纪锦标赛（如在巴塞罗那举行的锦标赛）的组织，或在雕刻装饰的文学作品、家谱和各种通俗文学作品中对伯爵和贵族的平反，也被用来唤起吉弗雷-埃尔-皮洛斯（Guifré el Pilós）的加泰罗尼亚或天主教君主的西班牙。这种对中世纪过去的回顾有助于西班牙王室将女性王位继承合法化，同时也创造了一个图标框架，使某些与伊莎贝拉关系密切的社会阶层能够公开表达他们对哥特式风格的倾向，而这种风格在浪漫主义运动的影响下正在资产阶级阶层中成为一种时尚。
{"title":"El passat medieval en el discurs iconogràfic de les festes per la jura de la infanta Maria Isabel Lluïsa de Borbó (1833)","authors":"Laura Corrales Burjalés","doi":"10.5565/rev/locus.490","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/locus.490","url":null,"abstract":"Els paral·lelismes entre la futura Isabel II i Isabel I de Castella van ser explotats en els camps polític, literari i artístic pels òrgans propagandístics de la monarquia espanyola, des del naixement de la infanta, l’octubre de 1830, fins als primers dos anys de regència de Maria Cristina de Borbó. I és que Isabel la Catòlica va néixer en una època en què, a falta de fill baró, la successió a la Corona de la filla primogènita dels monarques estava permesa. Tanmateix, aquesta tradició castellana, regularitzada en el còdex de Las Siete Partidas d’Alfons X al segle XIII, va quedar invalidada amb l’Auto Acordat per Felip V el maig de 1713, que també donava prioritat als barons de branques laterals. Davant d’això i de l’amenaça que la Corona passés a mans de Carles Maria Isidre de Borbó, el 29 de març de 1830 es va aprovar la Pragmàtica Sanció que promulgava l’acord de Corts de 1789 amb què Carles IV va pretendre recuperar la vella consuetud castellana. Poc abans de la mort de Ferran VII, en els festeigs per l’acte de jurament i reconeixement de les Corts espanyoles a Maria Isabel Lluïsa de Borbó com a princesa d’Astúries, la tradició política i l’estètica medievals van adquirir un paper encara més rellevant, sobretot en pintures i arquitectures efímeres creades ex professo per adornar els carrers de moltes ciutats del Regne. L’organització de torneigs medievals, com el de Barcelona, o les vindicacions de comtes i vells sobirans en obres literàries adornades amb gravats, en arbres genealògics i en diversos gèneres de la literatura popular també van ser utilitzats per evocar la Catalunya de Guifré el Pilós o l’Espanya dels Reis Catòlics. Aquesta mirada cap al passat medieval va servir a la Corona espanyola per legitimar la successió femenina al tron, mentre que, de retruc, es va crear el marc idoni que permetria a certs sectors afins a Isabel manifestar públicament la seva inclinació per l’estil gòtic, el qual s’estava posant de moda entre les classes burgeses per influx del moviment romàntic.","PeriodicalId":315999,"journal":{"name":"Locus Amoenus","volume":"28 3","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138947696","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Catalina Martin Lloris, Guillermo Gómez-Ferrer Lozano
Entre los acontecimientos más significativos de la vida de la reina Margarita de Prades se encuentra su enconada defensa como legítima propietaria de la colección de reliquias que heredó de Martín el Humano. Tuvo que hacer frente a un litigio interpuesto por la comunidad de celestinos que las custodiaba, negoció con Fernando de Antequera y exigió una compensación económica a cambio de que Alfonso el Magnánimo se hiciera con ellas. Entre estas reliquias se encontraba el Santo Cáliz de la Última Cena, conservado actualmente en la catedral de Valencia. Con la presente investigación, a partir de documentos de archivo y publicaciones recientes, se reconstruyen estos hechos, que nos permiten conocer mejor el valor de las reliquias para las monarquías de la Corona de Aragón en el siglo XV, las tensiones internas y el papel de la Iglesia, así como la personalidad de la reina y sus funciones en la corte.
{"title":"Margarita de Prades y la disputa sobre la propiedad de las reliquias reales","authors":"Catalina Martin Lloris, Guillermo Gómez-Ferrer Lozano","doi":"10.5565/rev/locus.479","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/locus.479","url":null,"abstract":"Entre los acontecimientos más significativos de la vida de la reina Margarita de Prades se encuentra su enconada defensa como legítima propietaria de la colección de reliquias que heredó de Martín el Humano. Tuvo que hacer frente a un litigio interpuesto por la comunidad de celestinos que las custodiaba, negoció con Fernando de Antequera y exigió una compensación económica a cambio de que Alfonso el Magnánimo se hiciera con ellas. Entre estas reliquias se encontraba el Santo Cáliz de la Última Cena, conservado actualmente en la catedral de Valencia. Con la presente investigación, a partir de documentos de archivo y publicaciones recientes, se reconstruyen estos hechos, que nos permiten conocer mejor el valor de las reliquias para las monarquías de la Corona de Aragón en el siglo XV, las tensiones internas y el papel de la Iglesia, así como la personalidad de la reina y sus funciones en la corte.","PeriodicalId":315999,"journal":{"name":"Locus Amoenus","volume":"65 14","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138945752","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：