En les darreres dècades el “mercat de la parella sentimental” ha canviat dràsticament. Els canvis més coneguts en l’estructura d’aquest mercat es troben a les discrepàncies en el nivell educatiu dels cònjuges potencials a causa de l’expansió educativa de la dona. Si no hi ha cap cònjuge potencial disponible (en una determinada població) amb recursos similars o amb les característiques desitjades, no hi ha possibilitat de parella homògama, essent aquesta la que la majoria prefereixen. Una investigació del Centre d ́Estudis Demogràfics (CED-CERCA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) examina per primera vegada l ́aspecte dels valors dels rols de gènere en els desajustos entre cònjuges potencials. No es pot passar per alt la importància de la (segona) meitat de la revolució de gènere. Cal esperar que, a mesura que el feminisme es generalitza, el paper dels homes en les tasques domèstiques augmenti en importància i, per tant, les dones buscaran cada cop més una parella potencial que valori aquesta visió igualitària. Utilitzant la més recent Enquesta de Fecunditat (2018) per a homes i dones joves espanyols, s’examina la bretxa de gènere combinada (educació-valors) a Espanya.
{"title":"Desajustos en la cerca de parella sentimental: educació i valors de gènere al mercat espanyol","authors":"Maike van Damme","doi":"10.46710/ced.pd.cat.35","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.cat.35","url":null,"abstract":"En les darreres dècades el “mercat de la parella sentimental” ha canviat dràsticament. Els canvis més coneguts en l’estructura d’aquest mercat es troben a les discrepàncies en el nivell educatiu dels cònjuges potencials a causa de l’expansió educativa de la dona. Si no hi ha cap cònjuge potencial disponible (en una determinada població) amb recursos similars o amb les característiques desitjades, no hi ha possibilitat de parella homògama, essent aquesta la que la majoria prefereixen. Una investigació del Centre d ́Estudis Demogràfics (CED-CERCA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) examina per primera vegada l ́aspecte dels valors dels rols de gènere en els desajustos entre cònjuges potencials. No es pot passar per alt la importància de la (segona) meitat de la revolució de gènere. Cal esperar que, a mesura que el feminisme es generalitza, el paper dels homes en les tasques domèstiques augmenti en importància i, per tant, les dones buscaran cada cop més una parella potencial que valori aquesta visió igualitària. Utilitzant la més recent Enquesta de Fecunditat (2018) per a homes i dones joves espanyols, s’examina la bretxa de gènere combinada (educació-valors) a Espanya.","PeriodicalId":499888,"journal":{"name":"Perspectives demogràfiques","volume":"59 12","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2024-06-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"141381591","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
The last decades the ‘romantic partner market’ has been changing drastically. Well-known changes in the structure of this market have been found in the discrepancies in educational level of potential spouses due to the educational expansion for women. If there is no potential spouse with similar resources or characteristics available (in a certain population), there is no possibility to partner homogamous, for many being the preference. Research from the Centre d’Estudis Demogràfics (CED) at the Autònoma University of Barcelona (UAB) examines for the first time the aspect of gender role values to mismatches between potential spouses. The importance of the (second) half of the gender revolution cannot be overlooked. We might expect that, as feminism becomes more widespread, the role of men in household tasks increases in importance, and women would therefore more and more look for a potential partner that values such an egalitarian view. Using the only, most recient available, Encuesta de Fecundidad (2018) for young Spanish men and women, the combined education-values gender gap in Spain is examined.
{"title":"Mismatches in finding a romantic partner: Education and gender values in the Spanish marriage market","authors":"Maike van Damme","doi":"10.46710/ced.pd.eng.35","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.eng.35","url":null,"abstract":"The last decades the ‘romantic partner market’ has been changing drastically. Well-known changes in the structure of this market have been found in the discrepancies in educational level of potential spouses due to the educational expansion for women. If there is no potential spouse with similar resources or characteristics available (in a certain population), there is no possibility to partner homogamous, for many being the preference. Research from the Centre d’Estudis Demogràfics (CED) at the Autònoma University of Barcelona (UAB) examines for the first time the aspect of gender role values to mismatches between potential spouses. The importance of the (second) half of the gender revolution cannot be overlooked. We might expect that, as feminism becomes more widespread, the role of men in household tasks increases in importance, and women would therefore more and more look for a potential partner that values such an egalitarian view. Using the only, most recient available, Encuesta de Fecundidad (2018) for young Spanish men and women, the combined education-values gender gap in Spain is examined.","PeriodicalId":499888,"journal":{"name":"Perspectives demogràfiques","volume":"5 10","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2024-06-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"141384803","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En las últimas décadas el “mercado de la pareja “ ha cambiado drásticamente. Los cambios más conocidos en la estructura de este mercado se encuentran en las discrepancias en el nivel educativo de los cónyuges potenciales debido a la expansión educativa de la mujer. Si no hay ningún cónyuge potencial disponible (en una determinada población) con recursos o características similares, no hay posibilidad de tenir una pareja homógama, siendo la opción preferida para la mayoría. Una investigación del Centre d’Estudis Demogràfics (CED-CERCA) en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) examina por primera vez el aspecto de los valores de los roles de género en los desajustes entre cónyuges potenciales. No se puede pasar por alto la importancia de la (segunda) mitad de la revolución de género. Cabe esperar que, a medida que el feminismo se difunde, el papel de los Hombres en las tareas domésticas aumente en importancia y, por lo tanto, las mujeres buscaran cada vez más una pareja potencial que valore tal visión igualitaria. Utilizando la más reciente Encuesta de Fecundidad disponible (2018) para hombres y mujeres jóvenes españoles, se examina la brecha de género combinada (de educación- valores) en España.
{"title":"Desajustes en la búsqueda de pareja: educación y valores de género en el mercado matrimonial español","authors":"Maike van Damme","doi":"10.46710/ced.pd.esp.35","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.esp.35","url":null,"abstract":"En las últimas décadas el “mercado de la pareja “ ha cambiado drásticamente. Los cambios más conocidos en la estructura de este mercado se encuentran en las discrepancias en el nivel educativo de los cónyuges potenciales debido a la expansión educativa de la mujer. Si no hay ningún cónyuge potencial disponible (en una determinada población) con recursos o características similares, no hay posibilidad de tenir una pareja homógama, siendo la opción preferida para la mayoría. Una investigación del Centre d’Estudis Demogràfics (CED-CERCA) en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) examina por primera vez el aspecto de los valores de los roles de género en los desajustes entre cónyuges potenciales. No se puede pasar por alto la importancia de la (segunda) mitad de la revolución de género. Cabe esperar que, a medida que el feminismo se difunde, el papel de los Hombres en las tareas domésticas aumente en importancia y, por lo tanto, las mujeres buscaran cada vez más una pareja potencial que valore tal visión igualitaria. Utilizando la más reciente Encuesta de Fecundidad disponible (2018) para hombres y mujeres jóvenes españoles, se examina la brecha de género combinada (de educación- valores) en España.","PeriodicalId":499888,"journal":{"name":"Perspectives demogràfiques","volume":"334 2","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2024-06-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"141386217","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Un projecte d’investigació “Interconnected inequalities and family life courses in Spain” (INTERINEQ) liderat per Andrés Castro, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, ofereix una mirada nova sobre la transició a la vida adulta i la baixa fecunditat a Espanya. Des d’una perspectiva quantitativa i multivariada, aquesta investigació identifica sis classes socials entre persones de 29 a 35 anys a Espanya: una classe alta consolidada, tres classes mitjanes i dues classes populars. La investigació mostra que tant els plans de formació familiar, com la seva execució depenen d’aquestes classes socials, en particular, dels avantatges i desavantatges relatius a l’interior de les classes mitjanes. Aquests desavantatges relatius s’associen a una emancipació i formació de parelles tardana i a un nombre de fills menor al desitjat. Als sectors populars, no s’observa endarreriment dels patrons de formació familiar ni bretxes de fecunditat entre el nombre desitjat de fills i els que efectivament es tenen.
{"title":"Classes socials i transició a la vida adulta a Espanya","authors":"Andrés F. Castro Torres, Carlos Ruiz Ramos","doi":"10.46710/ced.pd.cat.34","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.cat.34","url":null,"abstract":"Un projecte d’investigació “Interconnected inequalities and family life courses in Spain” (INTERINEQ) liderat per Andrés Castro, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, ofereix una mirada nova sobre la transició a la vida adulta i la baixa fecunditat a Espanya. Des d’una perspectiva quantitativa i multivariada, aquesta investigació identifica sis classes socials entre persones de 29 a 35 anys a Espanya: una classe alta consolidada, tres classes mitjanes i dues classes populars. La investigació mostra que tant els plans de formació familiar, com la seva execució depenen d’aquestes classes socials, en particular, dels avantatges i desavantatges relatius a l’interior de les classes mitjanes. Aquests desavantatges relatius s’associen a una emancipació i formació de parelles tardana i a un nombre de fills menor al desitjat. Als sectors populars, no s’observa endarreriment dels patrons de formació familiar ni bretxes de fecunditat entre el nombre desitjat de fills i els que efectivament es tenen.","PeriodicalId":499888,"journal":{"name":"Perspectives demogràfiques","volume":"236 ","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2024-01-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"140476016","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
A research project, “Interconnected Inequalities and Family Life Courses in Spain” (INTERINEQ) headed by Andrés Castro, a researcher at the Centre for Demographic Studies (CED) offers a new look at transition to adulthood and low fertility in Spain. From a quantitative and multivariate perspective, this study identifies six social classes among people aged between 29 and 35 in Spain: one consolidated upper class, three middle classes, and two lower classes. The research shows that plans for having a family and their coming to fruition depend on these social classes and, in particular, on the relative advantages and disadvantages in the middle classes. Relative disadvantages are associated with late emancipation and couple formation, and fewer children than desired. In the lower classes, there are no delayed family formation patterns or fertility gaps.
{"title":"Social classes and transition to adulthood in Spain","authors":"Andrés F. Castro Torres, Carlos Ruiz Ramos","doi":"10.46710/ced.pd.eng.34","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.eng.34","url":null,"abstract":"A research project, “Interconnected Inequalities and Family Life Courses in Spain” (INTERINEQ) headed by Andrés Castro, a researcher at the Centre for Demographic Studies (CED) offers a new look at transition to adulthood and low fertility in Spain. From a quantitative and multivariate perspective, this study identifies six social classes among people aged between 29 and 35 in Spain: one consolidated upper class, three middle classes, and two lower classes. The research shows that plans for having a family and their coming to fruition depend on these social classes and, in particular, on the relative advantages and disadvantages in the middle classes. Relative disadvantages are associated with late emancipation and couple formation, and fewer children than desired. In the lower classes, there are no delayed family formation patterns or fertility gaps.","PeriodicalId":499888,"journal":{"name":"Perspectives demogràfiques","volume":"274 ","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2024-01-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"140473794","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Un proyecto de investigación “Interconnected inequalities and family life courses in Spain” (INTERINEQ) liderado por Andrés Castro, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, ofrece una mirada nueva sobre la transición a la vida adulta y la baja fecundidad en España. Desde una perspectiva cuantitativa y multivariada, esta investigación identifica seis clases sociales entre personas de 29 a 35 años en España: Una clase alta consolidada, tres clases medias, y dos clases populares. La investigación muestra que tanto los planes de formación familiar, como su ejecución dependen de estas clases sociales, en particular, de las ventajas o desventajas relativas al interior de las clases medias. Estas desventajas relativas se asocian a una emancipación y formación de pareja tardías, y a un número de hijos menor al deseado. En los sectores populares, no se observan patrones de formación familiar tardíos, ni tampoco brechas de fecundidad.
{"title":"Clases sociales y transición a la vida adulta en España","authors":"Andrés F. Castro Torres, Carlos Ruiz Ramos","doi":"10.46710/ced.pd.esp.34","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.esp.34","url":null,"abstract":"Un proyecto de investigación “Interconnected inequalities and family life courses in Spain” (INTERINEQ) liderado por Andrés Castro, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, ofrece una mirada nueva sobre la transición a la vida adulta y la baja fecundidad en España. Desde una perspectiva cuantitativa y multivariada, esta investigación identifica seis clases sociales entre personas de 29 a 35 años en España: Una clase alta consolidada, tres clases medias, y dos clases populares. La investigación muestra que tanto los planes de formación familiar, como su ejecución dependen de estas clases sociales, en particular, de las ventajas o desventajas relativas al interior de las clases medias. Estas desventajas relativas se asocian a una emancipación y formación de pareja tardías, y a un número de hijos menor al deseado. En los sectores populares, no se observan patrones de formación familiar tardíos, ni tampoco brechas de fecundidad.","PeriodicalId":499888,"journal":{"name":"Perspectives demogràfiques","volume":"106 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2024-01-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"140470957","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：