Pub Date : 2022-11-30DOI: 10.4995/anuari.2022.18704
Alisia Tognon, M. Bovati
This paper is part of a broader research project, which aims to explore multi-scale methods and strategies (from territorial to building scale) and multidisciplinary approaches to recover underused areas in the mountains of Northern Italy. For decades, these territories have suffered from high incidences of abandonment phenomena due to their proximity to metropolitan areas, leading to loss of care and an increase in territorial fragility. Nevertheless, they are rich in cultural meaning expressed it’s in the close relationship between natural and anthropogeographical landscapes. In this framework, identity value is an essential element for the protection and care of the territories themselves and as a planning tool to establish the resilience of these territories. This paper aims to focus on the area of the Highlands of Bergamo, which are complex places since they are almost close to the urban center of Milan, but are areas considered marginal in terms of wider logic. In fact, in the past years, the Orobic massif has been one of the main objects of industrial and tourist exploitation (the 1960s-80s), before suffering from abandonment phenomena that have forced and continue to push these areas to the point of major reconsideration. In this direction, the paper points out which are the most critical points to consider for the rebirth of these neglected mountains.
{"title":"Between abandonment and resilient thrusts in the mountain territories of the Orobie (Bergamo)","authors":"Alisia Tognon, M. Bovati","doi":"10.4995/anuari.2022.18704","DOIUrl":"https://doi.org/10.4995/anuari.2022.18704","url":null,"abstract":"This paper is part of a broader research project, which aims to explore multi-scale methods and strategies (from territorial to building scale) and multidisciplinary approaches to recover underused areas in the mountains of Northern Italy. For decades, these territories have suffered from high incidences of abandonment phenomena due to their proximity to metropolitan areas, leading to loss of care and an increase in territorial fragility. Nevertheless, they are rich in cultural meaning expressed it’s in the close relationship between natural and anthropogeographical landscapes. In this framework, identity value is an essential element for the protection and care of the territories themselves and as a planning tool to establish the resilience of these territories. This paper aims to focus on the area of the Highlands of Bergamo, which are complex places since they are almost close to the urban center of Milan, but are areas considered marginal in terms of wider logic. In fact, in the past years, the Orobic massif has been one of the main objects of industrial and tourist exploitation (the 1960s-80s), before suffering from abandonment phenomena that have forced and continue to push these areas to the point of major reconsideration. In this direction, the paper points out which are the most critical points to consider for the rebirth of these neglected mountains.","PeriodicalId":176800,"journal":{"name":"ANUARI d’Arquitectura i Societat","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121556264","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-11-30DOI: 10.4995/anuari.2022.17945
Cristina Casadei
Within the theme of depopulation and overcrowding, the article proposes a reflection on the so-called ‘Inner Areas’ Italian question and their re-actualization. The issue concerns the territories now marginalized due to a continuous process of depopulation that began after World War II and has become more acute in recent years. The issue attracts attention since inland areas constitute about 61% of the national territory and coincide with the rugged and mountainous, Apennine and Alpine, and sometimes hilly regions of the peninsula, mainly characterized by rural areas. These territories suffer from reduced employment and land use, inadequate services, and communication infrastructure. But, precisely this critical condition has made today these areas preserve remarkable environmental and historical-cultural qualities, absent or lacking in urban centres, understood as values to be recovered, at the base of a possible development strategy. The discussion starts from the assumption that there is a close relationship between roads and land occupation and considers the territory of Inner Southern Etruria, which falls within the perimeter of the Inner Areas. Then it proposes a strategy for reactivating the landscape that starts by recovering the capillary and minute road network that permeates it. This dense network of travels, in this case, referred to the ancient via Clodia, can be traced and interpreted today as a structure for crossing and actualizing marginalized regions.
{"title":"The Inner Areas Italian question","authors":"Cristina Casadei","doi":"10.4995/anuari.2022.17945","DOIUrl":"https://doi.org/10.4995/anuari.2022.17945","url":null,"abstract":"Within the theme of depopulation and overcrowding, the article proposes a reflection on the so-called ‘Inner Areas’ Italian question and their re-actualization. The issue concerns the territories now marginalized due to a continuous process of depopulation that began after World War II and has become more acute in recent years. The issue attracts attention since inland areas constitute about 61% of the national territory and coincide with the rugged and mountainous, Apennine and Alpine, and sometimes hilly regions of the peninsula, mainly characterized by rural areas. These territories suffer from reduced employment and land use, inadequate services, and communication infrastructure. But, precisely this critical condition has made today these areas preserve remarkable environmental and historical-cultural qualities, absent or lacking in urban centres, understood as values to be recovered, at the base of a possible development strategy. The discussion starts from the assumption that there is a close relationship between roads and land occupation and considers the territory of Inner Southern Etruria, which falls within the perimeter of the Inner Areas. Then it proposes a strategy for reactivating the landscape that starts by recovering the capillary and minute road network that permeates it. This dense network of travels, in this case, referred to the ancient via Clodia, can be traced and interpreted today as a structure for crossing and actualizing marginalized regions.","PeriodicalId":176800,"journal":{"name":"ANUARI d’Arquitectura i Societat","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133998240","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-11-30DOI: 10.4995/anuari.2022.18151
A. Raffa
Inside a Mediterranean scenario of population asymmetries, this paper talks about and ongoing research that aims to highlight issues, identify a working method and tools able to support sustainable regenerative design strategies for abandoned historical small(er) towns and their landscapes, especially in inlands contexts. With these objectives, the research chooses Basilicata region, in the South of Italy, as emblematic for its structural marginality- morphological, infrastructural, social and economic -, bio-cultural diverse and diffused heritage and its seemingly unreversible depopulation process. Aging, low birth rates and high level of emigration has produced the abandonment of small(er) towns, of rural areas and, by the contrary, an increasing wilderness, changing the millennial settlement structure and impacting on socio-ecological resilience. Inside the theoretical framework of landscape/ecological urbanism and related design- oriented experimentations, the constellation of abandoned small(er) towns are interpreted as urban densities of a performative bio-cultural green infrastructure that could support, through design, the contemporary challenge of sustainable development, with a relational and glocal approach. Small(er) towns regeneration is view inside a more complex, interdisciplinary and holistic frame in which inter-scalarity, flux, dynamic and time variability are crucial. Performative bio-cultural green infrastructure, through the multiplication of public space, could support sustainable processes, in an ecological, economic and social sense. From an applicational point of view, the research intends to build a dynamic atlas for the regeneration of abandoned small(er) towns; the atlas is conceived both as a reading and a design tool able to support polyphonic and open process of sustainable regeneration.
{"title":"Euro-Med Abandoned Small(er) Towns. A landscape/ecological urbanism perspective for sustainable regeneration in Basilicata inlands","authors":"A. Raffa","doi":"10.4995/anuari.2022.18151","DOIUrl":"https://doi.org/10.4995/anuari.2022.18151","url":null,"abstract":"Inside a Mediterranean scenario of population asymmetries, this paper talks about and ongoing research that aims to highlight issues, identify a working method and tools able to support sustainable regenerative design strategies for abandoned historical small(er) towns and their landscapes, especially in inlands contexts. With these objectives, the research chooses Basilicata region, in the South of Italy, as emblematic for its structural marginality- morphological, infrastructural, social and economic -, bio-cultural diverse and diffused heritage and its seemingly unreversible depopulation process. Aging, low birth rates and high level of emigration has produced the abandonment of small(er) towns, of rural areas and, by the contrary, an increasing wilderness, changing the millennial settlement structure and impacting on socio-ecological resilience. Inside the theoretical framework of landscape/ecological urbanism and related design- oriented experimentations, the constellation of abandoned small(er) towns are interpreted as urban densities of a performative bio-cultural green infrastructure that could support, through design, the contemporary challenge of sustainable development, with a relational and glocal approach. Small(er) towns regeneration is view inside a more complex, interdisciplinary and holistic frame in which inter-scalarity, flux, dynamic and time variability are crucial. Performative bio-cultural green infrastructure, through the multiplication of public space, could support sustainable processes, in an ecological, economic and social sense. From an applicational point of view, the research intends to build a dynamic atlas for the regeneration of abandoned small(er) towns; the atlas is conceived both as a reading and a design tool able to support polyphonic and open process of sustainable regeneration.","PeriodicalId":176800,"journal":{"name":"ANUARI d’Arquitectura i Societat","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"132802199","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-11-30DOI: 10.4995/anuari.2021.16773
Iván Cabrera i Fausto, Ernesto Fenollosa Forner, Jordi Franquesa Sánchez, Maria Piqueras Blasco
L’adequada preservació de tot allò relacionat amb la nostra història s’inicia de manera decidida al segle XVIII, quan moviments com ara la Il·lustració i figures com la de l’alemany Johann Joachim Winckelmann n’assenten el concepte i estructuren els continguts. Des de llavors, els coneixements sobre el nostre passat han anat augmentant de manera continuada, alhora que ho feia la consciència per preservar-los i per tindre cura de tot allò físic que n’ha estat testimoni i n’és prova. A l’actualitat, aquesta adequada preservació té una importància cabdal.
十八世纪，启蒙运动和德国人约翰-约阿希姆-温克尔曼（Johann Joachim Winckelmann）等人确立了妥善保存历史的概念并构建了相关内容。从那时起，人们对历史的了解不断加深，保护历史、保护见证历史和作为历史证据的一切实物的意识也在不断增强。如今，这种适当的保护至关重要。
{"title":"Editorial. Contextos históricos","authors":"Iván Cabrera i Fausto, Ernesto Fenollosa Forner, Jordi Franquesa Sánchez, Maria Piqueras Blasco","doi":"10.4995/anuari.2021.16773","DOIUrl":"https://doi.org/10.4995/anuari.2021.16773","url":null,"abstract":"L’adequada preservació de tot allò relacionat amb la nostra història s’inicia de manera decidida al segle XVIII, quan moviments com ara la Il·lustració i figures com la de l’alemany Johann Joachim Winckelmann n’assenten el concepte i estructuren els continguts. Des de llavors, els coneixements sobre el nostre passat han anat augmentant de manera continuada, alhora que ho feia la consciència per preservar-los i per tindre cura de tot allò físic que n’ha estat testimoni i n’és prova. A l’actualitat, aquesta adequada preservació té una importància cabdal.","PeriodicalId":176800,"journal":{"name":"ANUARI d’Arquitectura i Societat","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"130377633","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-11-30DOI: 10.4995/anuari.2021.16095
A. Raffa
La viticultura ha sigut especialment sensible als canvis climàtics al llarg de la història de la humanitat, construint paisatges culturals d’extraordinària bellesa i molt adaptables als canvis. Però hui dia, a causa de la contribució antropogènica, el canvi climàtic està afectant i afectarà també els paisatges culturals tradicionals de la vinya, en particular als repartits per la conca mediterrània. L’actual acceleració del canvi i la necessitat d’adaptar-se, també està desafiant les posicions, les polítiques i les pràctiques de conservació de la UNESCO i els seus òrgans consultius. En aquest marc teòric i operatiu canviant, s’ha investigat el paisatge cultural de la vinya de la UNESCO per a comprendre l’enfocament actual sobre el terreny de l’adaptació al clima. En particular, resulta interessant el cas d’estudi de Prosecco Hills de Conegliano i Valdobbiadene de la UNESCO que fa referència explícita en el seu Pla de Gestió al canvi climàtic com a amenaça. A través de l’estudi de cas identificat i dels avanços en el discurs sobre el patrimoni cultural climàtic, la contribució pretén obrir una reflexió sobre l’adaptació dels paisatges culturals de les vinyes de la UNESCO al canvi climàtic, identificant algunes directrius que podrien informar el futur procés d’adaptació. Al final, es presentarà una experimentació metodològica en curs d’un projecte de cartografia cultural centrada en les persones per a l’adaptació dins dels Prosecco Hills, subratllant la urgència de realitzar més investigacions sobre el paisatge cultural de les vinyes de la UNESCO.
{"title":"UNESCO vineyard cultural landscape and climate change’s resilient adaptation","authors":"A. Raffa","doi":"10.4995/anuari.2021.16095","DOIUrl":"https://doi.org/10.4995/anuari.2021.16095","url":null,"abstract":"La viticultura ha sigut especialment sensible als canvis climàtics al llarg de la història de la humanitat, construint paisatges culturals d’extraordinària bellesa i molt adaptables als canvis. Però hui dia, a causa de la contribució antropogènica, el canvi climàtic està afectant i afectarà també els paisatges culturals tradicionals de la vinya, en particular als repartits per la conca mediterrània. L’actual acceleració del canvi i la necessitat d’adaptar-se, també està desafiant les posicions, les polítiques i les pràctiques de conservació de la UNESCO i els seus òrgans consultius. En aquest marc teòric i operatiu canviant, s’ha investigat el paisatge cultural de la vinya de la UNESCO per a comprendre l’enfocament actual sobre el terreny de l’adaptació al clima. En particular, resulta interessant el cas d’estudi de Prosecco Hills de Conegliano i Valdobbiadene de la UNESCO que fa referència explícita en el seu Pla de Gestió al canvi climàtic com a amenaça. A través de l’estudi de cas identificat i dels avanços en el discurs sobre el patrimoni cultural climàtic, la contribució pretén obrir una reflexió sobre l’adaptació dels paisatges culturals de les vinyes de la UNESCO al canvi climàtic, identificant algunes directrius que podrien informar el futur procés d’adaptació. Al final, es presentarà una experimentació metodològica en curs d’un projecte de cartografia cultural centrada en les persones per a l’adaptació dins dels Prosecco Hills, subratllant la urgència de realitzar més investigacions sobre el paisatge cultural de les vinyes de la UNESCO.","PeriodicalId":176800,"journal":{"name":"ANUARI d’Arquitectura i Societat","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116635177","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-11-30DOI: 10.4995/anuari.2021.16262
Alvaro Leonardo Pérez
Aquest article analitza com influeix en la vida i carrera professional dels dos Abelardo Lafuente aquí presentats, i per tant en una mateixa família espanyola, el fet de mudar-se en el segle XIX a un continent diferent i aïllar-se de l’ambient predominant a Espanya en aquests moments. També com la forma de vida dins del mateix país, però en una província d’ultramar molt allunyada, pot fins i tot influenciar no sols les decisions personals i professionals, sinó també l’arquitectura que realitzarà allí representant els estils més coneguts en els seus orígens.Aquesta decisió transcendeix dues generacions almenys, i els interessos arquitectònics del pare precursor, arriben a ser el germen formal de la increïble carrera professional del seu fill del mateix nom que serà el primer i únic arquitecte espanyol a la Xina en el segle XX. La seua desconeguda carrera a la Xina es consolida en els seus orígens juvenils a la Manila espanyola i els professionals a la Manila americana a l’empara de l’assoliment del seu pare que arriba com a enginyer forestal a l’arxipèlag i acaba com a arquitecte municipal interí de la ciutat dos anys abans de la pèrdua de la plaça.
{"title":"Un arquitecto español en Asia. La influencia de la vida en Manila (Filipinas) en la obra de Abelardo Lafuente","authors":"Alvaro Leonardo Pérez","doi":"10.4995/anuari.2021.16262","DOIUrl":"https://doi.org/10.4995/anuari.2021.16262","url":null,"abstract":"Aquest article analitza com influeix en la vida i carrera professional dels dos Abelardo Lafuente aquí presentats, i per tant en una mateixa família espanyola, el fet de mudar-se en el segle XIX a un continent diferent i aïllar-se de l’ambient predominant a Espanya en aquests moments. També com la forma de vida dins del mateix país, però en una província d’ultramar molt allunyada, pot fins i tot influenciar no sols les decisions personals i professionals, sinó també l’arquitectura que realitzarà allí representant els estils més coneguts en els seus orígens.Aquesta decisió transcendeix dues generacions almenys, i els interessos arquitectònics del pare precursor, arriben a ser el germen formal de la increïble carrera professional del seu fill del mateix nom que serà el primer i únic arquitecte espanyol a la Xina en el segle XX. La seua desconeguda carrera a la Xina es consolida en els seus orígens juvenils a la Manila espanyola i els professionals a la Manila americana a l’empara de l’assoliment del seu pare que arriba com a enginyer forestal a l’arxipèlag i acaba com a arquitecte municipal interí de la ciutat dos anys abans de la pèrdua de la plaça.","PeriodicalId":176800,"journal":{"name":"ANUARI d’Arquitectura i Societat","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115691098","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-11-30DOI: 10.4995/anuari.2021.16127
P. Casariego, Jordi Boixader, Vicenç Sarrablo, J. Pons
El present article reflexiona entorn de les complexes relacions que s'estableixen de manera habitual entre arquitectura i societat. Per a això s'exemplifiquen quatre situacions que transcorren a la ciutat de Barcelona en el període de temps que va des de principis del segle XIX fins als anys 60 del segle XX. El document pretén tenir una visió holística i proporcionar una perspectiva general de la problemàtica de les relacions de la societat amb l'arquitectura. El període citat es mostra idoni per encadenar cronològicament quatre situacions que s'interrelacionen entre si. Els esdeveniments es desenvolupen durant l'expansió de Barcelona i afecten una mateixa societat. El document es mostra com una revisió històrica que fixa el seu interès en les relacions socials amb l'arquitectura com a punt interès.
{"title":"Arquitectura y sociedad a través de la expansión de Barcelona","authors":"P. Casariego, Jordi Boixader, Vicenç Sarrablo, J. Pons","doi":"10.4995/anuari.2021.16127","DOIUrl":"https://doi.org/10.4995/anuari.2021.16127","url":null,"abstract":"El present article reflexiona entorn de les complexes relacions que s'estableixen de manera habitual entre arquitectura i societat. Per a això s'exemplifiquen quatre situacions que transcorren a la ciutat de Barcelona en el període de temps que va des de principis del segle XIX fins als anys 60 del segle XX. El document pretén tenir una visió holística i proporcionar una perspectiva general de la problemàtica de les relacions de la societat amb l'arquitectura. El període citat es mostra idoni per encadenar cronològicament quatre situacions que s'interrelacionen entre si. Els esdeveniments es desenvolupen durant l'expansió de Barcelona i afecten una mateixa societat. El document es mostra com una revisió històrica que fixa el seu interès en les relacions socials amb l'arquitectura com a punt interès.","PeriodicalId":176800,"journal":{"name":"ANUARI d’Arquitectura i Societat","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115867177","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-11-30DOI: 10.4995/anuari.2021.16239
Marcel·lí Rosaleny Gamón
La barraca valenciana constitueix un dels exemples vius d’arquitectura vernacla mediterrània. Al llarg de la història ha format part de la realitat social de l’entorn de la Comunitat Valenciana com a reflex dels seus habitants, dels seus oficis i de la seua forma d’entendre i explotar el territori. Si bé aquesta arquitectura va arribar a la seua màxima extensió al segle XIX, la barraca va començar a substituir-se al llarg del segle XX degut a nombrosos canvis socials i econòmics. En l’actualitat es conserven només un grapat d’exemples, una desaparició que s’explica principalment degut a la pèrdua d’ús. Tot i això, la capacitat resilient de l’arquitectura vernacla bé podria esdevenir una eina fonamental en la seua recuperació, aportant nous usos a la barraca que puguen assegurar la supervivència d’aquest patrimoni arquitectònic que conserva gran part del saber popular constructiu del poble valencià i que representa un exemple per al futur d’una arquitectura sostenible que és fruit del seu entorn i dels recursos existents.
{"title":"La barraca valenciana. Història i recuperació d’una arquitectura resilient","authors":"Marcel·lí Rosaleny Gamón","doi":"10.4995/anuari.2021.16239","DOIUrl":"https://doi.org/10.4995/anuari.2021.16239","url":null,"abstract":"La barraca valenciana constitueix un dels exemples vius d’arquitectura vernacla mediterrània. Al llarg de la història ha format part de la realitat social de l’entorn de la Comunitat Valenciana com a reflex dels seus habitants, dels seus oficis i de la seua forma d’entendre i explotar el territori. Si bé aquesta arquitectura va arribar a la seua màxima extensió al segle XIX, la barraca va començar a substituir-se al llarg del segle XX degut a nombrosos canvis socials i econòmics. En l’actualitat es conserven només un grapat d’exemples, una desaparició que s’explica principalment degut a la pèrdua d’ús. Tot i això, la capacitat resilient de l’arquitectura vernacla bé podria esdevenir una eina fonamental en la seua recuperació, aportant nous usos a la barraca que puguen assegurar la supervivència d’aquest patrimoni arquitectònic que conserva gran part del saber popular constructiu del poble valencià i que representa un exemple per al futur d’una arquitectura sostenible que és fruit del seu entorn i dels recursos existents.","PeriodicalId":176800,"journal":{"name":"ANUARI d’Arquitectura i Societat","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115684346","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-11-30DOI: 10.4995/anuari.2021.16306
Juan Francisco García Nofuentes, Jorge Gabriel Molinero Sánchez, Roser Martínez Ramos e Iruela
La condició arquitectònica i les seues connotacions en altres àmbits de la cultura, com el de la filosofia analítica, suposa repte divisible a través de la figura de l’intel·lectual de la Viena del segle XIX, Ludwig Wittgenstein. La seua dedicació obsessiva, tarannà manifest en qualsevol labor que ocupara el seu temps, derivaria, entre altres activitats, en una clara incursió en la professió d’arquitecte. La seua empremta queda exposada en un breu itinerari de la seua obra la qual queda perpetuada a través de la icònica casa Stonborough, construïda per a la seua germana a Viena. En ella culminarà una obra en la qual es testimonia el domini de la proporció espacial interior, la racionalitat i control sobre el detall arquitectònic portat a les seues últimes conseqüències. A partir de l’anàlisi de la seua obra mestra el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), que al costat de Ser i Temps de Martin Heidegger (1927) constitueixen els dos referents del pensament occidental del passat segle, s’indaga sobre l’exercici que desenvolupa el filòsof, en el context de l’arquitectura, sobre la representació exacta del món mitjançant l’aplicació d’un mètode de lògica deductiva, amb proposicions degudament ordenades amb les quals estructurar el que per a ell constitueix l’esdeveniment essencial del, en aquest cas, “fet” arquitectònic.
{"title":"Ludwig Wittgenstein. Itinerario arquitectónico de un filósofo analítico","authors":"Juan Francisco García Nofuentes, Jorge Gabriel Molinero Sánchez, Roser Martínez Ramos e Iruela","doi":"10.4995/anuari.2021.16306","DOIUrl":"https://doi.org/10.4995/anuari.2021.16306","url":null,"abstract":"La condició arquitectònica i les seues connotacions en altres àmbits de la cultura, com el de la filosofia analítica, suposa repte divisible a través de la figura de l’intel·lectual de la Viena del segle XIX, Ludwig Wittgenstein. La seua dedicació obsessiva, tarannà manifest en qualsevol labor que ocupara el seu temps, derivaria, entre altres activitats, en una clara incursió en la professió d’arquitecte. La seua empremta queda exposada en un breu itinerari de la seua obra la qual queda perpetuada a través de la icònica casa Stonborough, construïda per a la seua germana a Viena. En ella culminarà una obra en la qual es testimonia el domini de la proporció espacial interior, la racionalitat i control sobre el detall arquitectònic portat a les seues últimes conseqüències. A partir de l’anàlisi de la seua obra mestra el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), que al costat de Ser i Temps de Martin Heidegger (1927) constitueixen els dos referents del pensament occidental del passat segle, s’indaga sobre l’exercici que desenvolupa el filòsof, en el context de l’arquitectura, sobre la representació exacta del món mitjançant l’aplicació d’un mètode de lògica deductiva, amb proposicions degudament ordenades amb les quals estructurar el que per a ell constitueix l’esdeveniment essencial del, en aquest cas, “fet” arquitectònic.","PeriodicalId":176800,"journal":{"name":"ANUARI d’Arquitectura i Societat","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116526215","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-11-30DOI: 10.4995/anuari.2021.16226
Zelal Oztoprak, Nur Çağlar
El context històric d’Ankara és relativament complex a causa dels punts de ruptura de la seua història. En primer lloc, Ankara es va convertir en l’aparador de la recentment creada República Turca i es va dissenyar un nou centre urbà aïllat de l’antic per a representar la modernitat de la República. En segon lloc, amb el colp d’estat de 1980 i l’expansió de les zones militars, el nou centre de la ciutat es va expandir de manera imprevista i no planificada. Finalment, després de la temptativa colpista de 2016, es decideix reubicar les grans zones militars del centre de la ciutat en les perifèries. Aquest estudi assenyala la importància d’aquesta recent decisió en el paisatge històric d’Ankara i proposa que podria ser un potencial per a reparar la memòria urbana de la ciutat. A causa d’aquests canvis massius, Ankara ha perdut moltes de les seues referències històriques i la continuïtat de la memòria urbana. En aquest context, aquest article analitza a fons la reconstrucció de les zones militars en el centre de la ciutat, la seua presència històrica i les seues possibles interaccions amb les necessitats de la ciutat. Entendre aquestes zones com a potencials catalitzadors de la reparació del paisatge històric requereix desenvolupar una nova perspectiva, que abaste relacions complexes i veus múltiples. El pensament dialògic i polifònic engloba la multiplicitat, la relacionalitat, el caràcter incomplet i els actius històrics inherents a la ciutat.
{"title":"Military Zones: A Remedy of Awakening Ankara from Urban Amnesia","authors":"Zelal Oztoprak, Nur Çağlar","doi":"10.4995/anuari.2021.16226","DOIUrl":"https://doi.org/10.4995/anuari.2021.16226","url":null,"abstract":"El context històric d’Ankara és relativament complex a causa dels punts de ruptura de la seua història. En primer lloc, Ankara es va convertir en l’aparador de la recentment creada República Turca i es va dissenyar un nou centre urbà aïllat de l’antic per a representar la modernitat de la República. En segon lloc, amb el colp d’estat de 1980 i l’expansió de les zones militars, el nou centre de la ciutat es va expandir de manera imprevista i no planificada. Finalment, després de la temptativa colpista de 2016, es decideix reubicar les grans zones militars del centre de la ciutat en les perifèries. Aquest estudi assenyala la importància d’aquesta recent decisió en el paisatge històric d’Ankara i proposa que podria ser un potencial per a reparar la memòria urbana de la ciutat. A causa d’aquests canvis massius, Ankara ha perdut moltes de les seues referències històriques i la continuïtat de la memòria urbana. En aquest context, aquest article analitza a fons la reconstrucció de les zones militars en el centre de la ciutat, la seua presència històrica i les seues possibles interaccions amb les necessitats de la ciutat. Entendre aquestes zones com a potencials catalitzadors de la reparació del paisatge històric requereix desenvolupar una nova perspectiva, que abaste relacions complexes i veus múltiples. El pensament dialògic i polifònic engloba la multiplicitat, la relacionalitat, el caràcter incomplet i els actius històrics inherents a la ciutat.","PeriodicalId":176800,"journal":{"name":"ANUARI d’Arquitectura i Societat","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121407287","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：