Centrant-se en el lloc i les referències que es fan a la música en els programes de llengua catalana de secundària i batxillerat a França, aquest article estudia les vies proposades a les instruccions oficials per tal de determinar quins vincles s’estableixen entre música, societat i educació. Per fer-ho, s’analitzen cinc programes, en relació amb el MECR (Marc europeu comú de referència per a les llengües), per tal de donar compte dels discursos o representacions vinculats a aquest possible recurs a la música dins de l’aula de llengua. En aquesta anàlisi, és la relació de la música amb la llengua i la cultura la que s’observa principalment.
{"title":"Referències musicals en els programes de llengua catalana a França: cap a acords lingüístics i culturals","authors":"Marc Rollin","doi":"10.1344/lsc-2022.20.6","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/lsc-2022.20.6","url":null,"abstract":"Centrant-se en el lloc i les referències que es fan a la música en els programes de llengua catalana de secundària i batxillerat a França, aquest article estudia les vies proposades a les instruccions oficials per tal de determinar quins vincles s’estableixen entre música, societat i educació. Per fer-ho, s’analitzen cinc programes, en relació amb el MECR (Marc europeu comú de referència per a les llengües), per tal de donar compte dels discursos o representacions vinculats a aquest possible recurs a la música dins de l’aula de llengua. En aquesta anàlisi, és la relació de la música amb la llengua i la cultura la que s’observa principalment.","PeriodicalId":234147,"journal":{"name":"Llengua, societat i comunicació","volume":"21 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"114678317","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Hi ha llengües naturals i sistemes musicals. Igual que interpretem un idioma amb signes ordenats per un codi, aquells qui han estat exposats a un tipus de música desenvolupen criteris estètics de percepció per interpretar el so rítmicament organitzat. L’existència de sintaxis musicals no implica que aquestes tinguin un nivell de complexitat com les de les llengües. L’objectiu general dels idiomes és comunicacional i la missió primigènia de l’art és estètica. Les interaccions entre els signes de llenguatges humans diferents es produeixen a partir dels significats que tenen en un context o amb la distribució rítmica dels materials en el temps. Hi ha una competència en el processament cerebral de les sintaxis musicals i lingüístiques. Per investigar totes aquestes qüestions cal fomentar la col·laboració entre musicòlegs i lingüistes.
{"title":"Relació i interaccions entre sintaxis musicals i lingüístiques","authors":"Aleix Herreras Carrera","doi":"10.1344/lsc-2022.20.2","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/lsc-2022.20.2","url":null,"abstract":"Hi ha llengües naturals i sistemes musicals. Igual que interpretem un idioma amb signes ordenats per un codi, aquells qui han estat exposats a un tipus de música desenvolupen criteris estètics de percepció per interpretar el so rítmicament organitzat. L’existència de sintaxis musicals no implica que aquestes tinguin un nivell de complexitat com les de les llengües. L’objectiu general dels idiomes és comunicacional i la missió primigènia de l’art és estètica. Les interaccions entre els signes de llenguatges humans diferents es produeixen a partir dels significats que tenen en un context o amb la distribució rítmica dels materials en el temps. Hi ha una competència en el processament cerebral de les sintaxis musicals i lingüístiques. Per investigar totes aquestes qüestions cal fomentar la col·laboració entre musicòlegs i lingüistes.","PeriodicalId":234147,"journal":{"name":"Llengua, societat i comunicació","volume":"69 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"114687391","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
A partir de la feina de documentació d’un possible espai radiofònic sobre la paraula divertimento, es mostra el procés d’elaboració del microespai «Parlant de música», de Catalunya Música (en antena entre 2016 i 2021). Es repassen també els recursos en línia disponibles en l’àmbit lingüisticomusical i com han evolucionat en els últims anys.
{"title":"Bases filològiques de l’espai de divulgació lingüística i musical «Parlant de música» (divertimento)","authors":"Margarida Hervàs Ruperti","doi":"10.1344/lsc-2022.20.3","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/lsc-2022.20.3","url":null,"abstract":"A partir de la feina de documentació d’un possible espai radiofònic sobre la paraula divertimento, es mostra el procés d’elaboració del microespai «Parlant de música», de Catalunya Música (en antena entre 2016 i 2021). Es repassen també els recursos en línia disponibles en l’àmbit lingüisticomusical i com han evolucionat en els últims anys.","PeriodicalId":234147,"journal":{"name":"Llengua, societat i comunicació","volume":"315 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"124466414","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Eva Fajula Esturi, Laia Mirabet Figueras, Àngels Vilaplana Holgado, Ariadna Viñas Gracia
És una evidència científica que des de fa milers d’anys la música ha estat companya de viatge incondicional de l’ésser humà al llarg de la seva evolució; troballes de restes d’instruments musicals que daten del paleolític superior, com ara flautes fetes a partir d’ossos, ho il·lustren. I és que estem vinculats a la música fins i tot des d’abans de néixer! És innegable que, qui més qui menys, tots tenim la nostra banda sonora particular, composta per melodies o cançons que associem a vivències que ens evoquen records i —de retruc i indiscutiblement— emocions. És justament aquí on enllacem amb l’aprenentatge. Des que la neurociència i la psicologia cognitives han entrat amb força en el camp de la investigació relacionat amb l’educació s’ha fet palès que les emocions participen activament en l’aprenentatge i que són fonamentals a l’hora de plantejar les metodologies pedagògiques. Per aquest motiu, sembla clar que cal un replantejament del paper que ha de jugar la música dins de l’aula de llengua, en tant que font inesgotable d’emocions. Aquest article pretén no només promoure les cançons com a eines valuoses per motivar l’alumnat i transformar l’aula de llengua, sinó també donar mitjans al professorat que vulgui incorporar aquest recurs a les sessions.
{"title":"Música, aprenentatge i emocions","authors":"Eva Fajula Esturi, Laia Mirabet Figueras, Àngels Vilaplana Holgado, Ariadna Viñas Gracia","doi":"10.1344/lsc-2022.20.7","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/lsc-2022.20.7","url":null,"abstract":"És una evidència científica que des de fa milers d’anys la música ha estat companya de viatge incondicional de l’ésser humà al llarg de la seva evolució; troballes de restes d’instruments musicals que daten del paleolític superior, com ara flautes fetes a partir d’ossos, ho il·lustren. I és que estem vinculats a la música fins i tot des d’abans de néixer! És innegable que, qui més qui menys, tots tenim la nostra banda sonora particular, composta per melodies o cançons que associem a vivències que ens evoquen records i —de retruc i indiscutiblement— emocions. És justament aquí on enllacem amb l’aprenentatge. Des que la neurociència i la psicologia cognitives han entrat amb força en el camp de la investigació relacionat amb l’educació s’ha fet palès que les emocions participen activament en l’aprenentatge i que són fonamentals a l’hora de plantejar les metodologies pedagògiques. Per aquest motiu, sembla clar que cal un replantejament del paper que ha de jugar la música dins de l’aula de llengua, en tant que font inesgotable d’emocions. Aquest article pretén no només promoure les cançons com a eines valuoses per motivar l’alumnat i transformar l’aula de llengua, sinó també donar mitjans al professorat que vulgui incorporar aquest recurs a les sessions.","PeriodicalId":234147,"journal":{"name":"Llengua, societat i comunicació","volume":"33 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133326925","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La expresión artística del canto supone la combinación entre lenguaje, voz y música. El canto comparte con el habla los mismos sistemas de producción de sonidos; así pues, teóricamente, si se puede hablar, se puede cantar. Sin embargo, se suele considerar como una actividad reservada solo a ciertas personas con unas determinadas cualidades innatas. Es importante favorecer el aprendizaje de esta actividad para que cada vez más personas puedan disfrutar de su práctica, ya que el canto manifiesta tener notables efectos beneficiosos sobre la salud física y socio-emocional. El estudio tanto de las diferencias anatómicas, lingüísticas y motoras entre el habla y el canto, como de las existentes entre los tipos de canto, sus estilos y los grados de dificultad puede suponer una valiosa herramienta para ofrecer otros puntos de vista sobre esta cuestión y así incentivar y facilitar el acceso esta actividad.
{"title":"Algunos secretos del canto y su enseñanza","authors":"Pilar Lirio","doi":"10.1344/lsc-2022.20.8","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/lsc-2022.20.8","url":null,"abstract":"La expresión artística del canto supone la combinación entre lenguaje, voz y música. El canto comparte con el habla los mismos sistemas de producción de sonidos; así pues, teóricamente, si se puede hablar, se puede cantar. Sin embargo, se suele considerar como una actividad reservada solo a ciertas personas con unas determinadas cualidades innatas. Es importante favorecer el aprendizaje de esta actividad para que cada vez más personas puedan disfrutar de su práctica, ya que el canto manifiesta tener notables efectos beneficiosos sobre la salud física y socio-emocional. El estudio tanto de las diferencias anatómicas, lingüísticas y motoras entre el habla y el canto, como de las existentes entre los tipos de canto, sus estilos y los grados de dificultad puede suponer una valiosa herramienta para ofrecer otros puntos de vista sobre esta cuestión y así incentivar y facilitar el acceso esta actividad.","PeriodicalId":234147,"journal":{"name":"Llengua, societat i comunicació","volume":"451 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116180299","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El llenguatge parlat i la música constitueixen dos sistemes de comunicació complexos, que presenten una gran diversitat cultural però que, malgrat això, es construeixen de manera relativament similar. Ambdós sorgeixen de la combinació d’elements més simples: fonemes, paraules i frases que es van encadenant en el llenguatge, i sons, melodies, harmonies, ritmes i timbres en la música; es regeixen per una sèrie de normes, també culturalment diverses però que en tots els casos serveixen per facilitar la comprensió del missatge que transmeten; permeten comunicar estats interns, inclosos els emocionals; reflecteixen aspectes de la realitat i al mateix temps permeten alterar mentalment els models de realitat; en la seva gènesi dinàmica hi ha implicats processos creatius, i tant la seva producció com comprensió se sustenten en les capacitats funcionals del cervell. Tenen alguna cosa en comú la música i el llenguatge parlat pel que fa a la seva gènesi, comprensió i interpretació, dins el cervell? O, dit d’una altra manera, comparteixen bases neuronals? En cas afirmatiu, els podem utilitzar en contextos educatius per potenciar-los ambdós de manera sinèrgica? En aquest article es fa una revisió de l’estat actual sobre aquest tema i es discuteix quina és la base biològica, tant evolutiva com neuronal, de la música i el llenguatge parlat; es veurà com interactuen sinèrgicament dins el cervell, i es proposarà des de la neuroeducació de quina manera es poden utilitzar en contextos educatius per potenciar-los mútuament, amb els avantatges formatius, cognitius i de construcció de la identitat que això suposa.
{"title":"Música, llengua parlada i cervell: aportacions a la neuroeducació","authors":"David Bueno i Torrens, A. Forés","doi":"10.1344/lsc-2022.20.1","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/lsc-2022.20.1","url":null,"abstract":"El llenguatge parlat i la música constitueixen dos sistemes de comunicació complexos, que presenten una gran diversitat cultural però que, malgrat això, es construeixen de manera relativament similar. Ambdós sorgeixen de la combinació d’elements més simples: fonemes, paraules i frases que es van encadenant en el llenguatge, i sons, melodies, harmonies, ritmes i timbres en la música; es regeixen per una sèrie de normes, també culturalment diverses però que en tots els casos serveixen per facilitar la comprensió del missatge que transmeten; permeten comunicar estats interns, inclosos els emocionals; reflecteixen aspectes de la realitat i al mateix temps permeten alterar mentalment els models de realitat; en la seva gènesi dinàmica hi ha implicats processos creatius, i tant la seva producció com comprensió se sustenten en les capacitats funcionals del cervell. Tenen alguna cosa en comú la música i el llenguatge parlat pel que fa a la seva gènesi, comprensió i interpretació, dins el cervell? O, dit d’una altra manera, comparteixen bases neuronals? En cas afirmatiu, els podem utilitzar en contextos educatius per potenciar-los ambdós de manera sinèrgica? En aquest article es fa una revisió de l’estat actual sobre aquest tema i es discuteix quina és la base biològica, tant evolutiva com neuronal, de la música i el llenguatge parlat; es veurà com interactuen sinèrgicament dins el cervell, i es proposarà des de la neuroeducació de quina manera es poden utilitzar en contextos educatius per potenciar-los mútuament, amb els avantatges formatius, cognitius i de construcció de la identitat que això suposa.","PeriodicalId":234147,"journal":{"name":"Llengua, societat i comunicació","volume":"306 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116607735","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Joana Rosselló Ximenes, Elisabet Vila Borrellas, Gerard Alba Foz, Alexandre Celma Miralles
Aquest estudi tracta de la relació entre música i llenguatge (prosòdia) a la llum d’un estudi de cas centrat en l’Álex, un nen autista hiperlèxic i mínimament verbal. Es compara amb un grup control la seva capacitat de discriminar auditivament parells d’estímuls rítmics i melòdics (música), així com prosòdics (enunciats declaratius, interrogatius i exclamatius, en sèries normals i jabberwocky, i.e., amb estructura sense significat). També s’hi compara la capacitat d’associar un enunciat auditiu amb el signe de puntuació corresponent. L’Álex resulta similar als controls en la discriminació de melodies però inferior en la de ritmes i en la d’enunciats, que és òptima en els controls. S’acosta als controls en l’associació de prosòdia-signe de puntuació, amb enunciats jabberwocky. Els resultats suggereixen que components de la musicalitat com la melodia i el ritme, presents en l’Álex, són segurament constituents primitius de la percepció auditiva humana que poden ser lingüísticament no funcionals si en les primeries del desenvolupament no s’han integrat en la comunicació parlada.
{"title":"Música, autisme i prosòdia a la llum d’un estudi de cas","authors":"Joana Rosselló Ximenes, Elisabet Vila Borrellas, Gerard Alba Foz, Alexandre Celma Miralles","doi":"10.1344/lsc-2022.20.5","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/lsc-2022.20.5","url":null,"abstract":"Aquest estudi tracta de la relació entre música i llenguatge (prosòdia) a la llum d’un estudi de cas centrat en l’Álex, un nen autista hiperlèxic i mínimament verbal. Es compara amb un grup control la seva capacitat de discriminar auditivament parells d’estímuls rítmics i melòdics (música), així com prosòdics (enunciats declaratius, interrogatius i exclamatius, en sèries normals i jabberwocky, i.e., amb estructura sense significat). També s’hi compara la capacitat d’associar un enunciat auditiu amb el signe de puntuació corresponent. L’Álex resulta similar als controls en la discriminació de melodies però inferior en la de ritmes i en la d’enunciats, que és òptima en els controls. S’acosta als controls en l’associació de prosòdia-signe de puntuació, amb enunciats jabberwocky. Els resultats suggereixen que components de la musicalitat com la melodia i el ritme, presents en l’Álex, són segurament constituents primitius de la percepció auditiva humana que poden ser lingüísticament no funcionals si en les primeries del desenvolupament no s’han integrat en la comunicació parlada.","PeriodicalId":234147,"journal":{"name":"Llengua, societat i comunicació","volume":"20 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"114640327","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Entrevista a Jordi Àngel Jauset Berrocal","authors":"J. Carrera-Sabaté, Jordi Àngel Jauset Berrocal","doi":"10.1344/lsc-2022.20.10","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/lsc-2022.20.10","url":null,"abstract":"Entrevista a Jordi Àngel Jauset Berrocal per part de Josefina Carrera-Sabaté.","PeriodicalId":234147,"journal":{"name":"Llengua, societat i comunicació","volume":"36 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125656125","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En els últims anys, l’ús de la música a les aules de llengua estrangera s’ha normalitzat i els docents empren sovint activitats lúdiques com ara l’audició de cançons per aprendre nou vocabulari o noves estructures gramaticals. Tanmateix, l’ús de la música sol ser percebut per part dels docents com un recurs merament motivador i lúdic, que s’insereix a l’aula per alternar-lo amb activitats més exigents. I ben poques vegades es valora la possibilitat d’emprar entrenaments purament musicals per millorar l’aprenentatge de la fonologia. L’objectiu principal d’aquest article és remarcar el valor de l’educació musical en el marc de l’aprenentatge de les habilitats fonològiques d’una llengua estrangera. Amb aquest objectiu, farem una breu revisió dels resultats dels treballs de recerca que han investigat l’estret vincle que hi ha entre música i llenguatge, la relació positiva entre les habilitats musicals, cognitives i lingüístiques, així com els efectes de transferència dels entrenaments musicals en l’aprenentatge de llengües, centrant-nos sobretot en l’àmbit de l’adquisició de la fonologia. En el marc de l’aprenentatge de llengües estrangeres, diversos estudis han demostrat un efecte positiu de transferència entre l’adquisició fonològica de la llengua estrangera i diversos tipus d’activitats musicals, tant les que integren el llenguatge (com ara les cançons) com els entrenaments purament musicals basats en la pràctica del ritme i la melodia (sobretot quan aquests s’associen amb el moviment del cos per part dels aprenents). Aquests resultats ens indiquen que, més enllà dels efectes lúdics de l’ús de la música a l’aula de llengua estrangera, la música potencia l’aprenentatge fonològic de la llengua i, per tant, cal valorar-la com una eina d’un gran valor educatiu.
{"title":"Els beneficis de la música en l’aprenentatge fonològic d’una llengua estrangera","authors":"Florence Baills, Pilar Prieto","doi":"10.1344/lsc-2022.20.4","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/lsc-2022.20.4","url":null,"abstract":"En els últims anys, l’ús de la música a les aules de llengua estrangera s’ha normalitzat i els docents empren sovint activitats lúdiques com ara l’audició de cançons per aprendre nou vocabulari o noves estructures gramaticals. Tanmateix, l’ús de la música sol ser percebut per part dels docents com un recurs merament motivador i lúdic, que s’insereix a l’aula per alternar-lo amb activitats més exigents. I ben poques vegades es valora la possibilitat d’emprar entrenaments purament musicals per millorar l’aprenentatge de la fonologia. L’objectiu principal d’aquest article és remarcar el valor de l’educació musical en el marc de l’aprenentatge de les habilitats fonològiques d’una llengua estrangera. Amb aquest objectiu, farem una breu revisió dels resultats dels treballs de recerca que han investigat l’estret vincle que hi ha entre música i llenguatge, la relació positiva entre les habilitats musicals, cognitives i lingüístiques, així com els efectes de transferència dels entrenaments musicals en l’aprenentatge de llengües, centrant-nos sobretot en l’àmbit de l’adquisició de la fonologia. En el marc de l’aprenentatge de llengües estrangeres, diversos estudis han demostrat un efecte positiu de transferència entre l’adquisició fonològica de la llengua estrangera i diversos tipus d’activitats musicals, tant les que integren el llenguatge (com ara les cançons) com els entrenaments purament musicals basats en la pràctica del ritme i la melodia (sobretot quan aquests s’associen amb el moviment del cos per part dels aprenents). Aquests resultats ens indiquen que, més enllà dels efectes lúdics de l’ús de la música a l’aula de llengua estrangera, la música potencia l’aprenentatge fonològic de la llengua i, per tant, cal valorar-la com una eina d’un gran valor educatiu.","PeriodicalId":234147,"journal":{"name":"Llengua, societat i comunicació","volume":"4 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"129502478","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El 2022 és el centenari de l’inici de les activitats de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC). El material recollit per l’OCPC és extraordinari i mostra les baules fermes que uneixen la llengua i la cultura dels Països Catalans. Cent anys després, la pregunta és si en queda res, d’aquella collita. Una aproximació a l’ús contemporani del material etnopoètic i etnomusicològic suggereix que s’ha perdut molt, però el com es transmet avui el material d’arrel tradicional porta a classificar les variants de cançons i històries en autèntiques, metavariants autèntiques i transcrites; i variants d’autor a més de l’aportació d’arxius de folklore digital. Aquest article s’apropa a l’evolució dels estudis d’un grup ètnic —ethnic group, realitzats per l’OCPC— cap als d’un sound group (Magrini 2003), terme que defineix tots aquells que comparteixen l’amor per la mateixa música. Avui, la música tradicional incorpora l’electrònica i s’inspira també en enregistraments del passat.
{"title":"De l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya al folklore digital","authors":"Bàrbara Duran Bordoy","doi":"10.1344/lsc-2022.20.9","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/lsc-2022.20.9","url":null,"abstract":"El 2022 és el centenari de l’inici de les activitats de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC). El material recollit per l’OCPC és extraordinari i mostra les baules fermes que uneixen la llengua i la cultura dels Països Catalans. Cent anys després, la pregunta és si en queda res, d’aquella collita. Una aproximació a l’ús contemporani del material etnopoètic i etnomusicològic suggereix que s’ha perdut molt, però el com es transmet avui el material d’arrel tradicional porta a classificar les variants de cançons i històries en autèntiques, metavariants autèntiques i transcrites; i variants d’autor a més de l’aportació d’arxius de folklore digital. Aquest article s’apropa a l’evolució dels estudis d’un grup ètnic —ethnic group, realitzats per l’OCPC— cap als d’un sound group (Magrini 2003), terme que defineix tots aquells que comparteixen l’amor per la mateixa música. Avui, la música tradicional incorpora l’electrònica i s’inspira també en enregistraments del passat.","PeriodicalId":234147,"journal":{"name":"Llengua, societat i comunicació","volume":"91 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121098753","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：