La primera novel·la d’Isabel-Clara Simó, Júlia, ha esdevingut un clàssic de la literatura catalana que enguany compleix quaranta anys. El llibre ha estat reimprès més de quaranta vegades, la darrera en el marc de la col·lecció «Els llibres d’Isabel» de l’editorial Bromera, i ha estat una de les novel·les amb major influència entre lectors i escriptors. Aquesta investigació ha tingut com a finalitat analitzar la importància i presència dels fets històrics en la novel·la i com l’autora es va enfrontar al fet de treballar-la. Així mateix, s’ha pretés mostrar els lligams principals entre la ficció i la no ficció en el text i descobrir en qui es va basar Simó a l’hora de crear els personatges principals de la novel·la. La metodologia utilitzada ha sigut variada. D’entrada, s’ha aplicat el Mètode Interpretatiu, desenvolupat a partir de l’anàlisi de les publicacions relatives al Petrolio i, especialment, la novel·la Júlia, aplicant tècniques inductives i dialèctiques, principalment. A més, cal destacar l’aplicació del Mètode Investigació, és a dir, la implementació de tècniques amb què s’ha procedit a identificar el fet d’estudi, obtenir informació, realitzar entrevistes, localitzar informació i documentació en diferents arxius, etcètera. Aquest article analitza, documenta i enquadra l’obra de l’autora alcoiana en el seu marc històric, la revolució internacionalista del Petrolio a l’Alcoi del 1873, presenta el procés que va seguir a l’hora de desenvolupar la novel·la i descobreix qui va inspirar els personatges de Júlia i Josep Romeu a l’argument novel·lesc. Aquest darrer és el resultat més destacat del treball, ja que fins el moment es desconeixia aquesta qüestió de què l’autora no va parlar gaire. El debat principal que pot suscitar aquesta investigació es centra a definir els límits entre la realitat i la ficció i com els fets històrics i els esdeveniments personals i familiars serveixen de base per als autors a l’hora de donar forma als textos literaris. No hi ha cap dubte que la història, com a disciplina, ofereix als creadors una informació rellevant a l’hora de traslladar-la al text de ficció i és per això que moltes vegades és a través d’aquests textos quan esdevé un fet popular. El cas de la novel·la Júlia n’és un bon exemple, ja que a partir de les seues pàgines han sigut molts els lectors que han conegut una part important de la història valenciana. La primera novel·la d’Isabel-Clara Simó és una obra de creació literària de ficció en què els fets històrics estan ben presents. Sense aquests, l’obra no hagués estat possible. Realitat i ficció van de la mà de l’autora en el text.
{"title":"La novel·la Júlia, els personatges i els fets del Petrolio","authors":"Jordi Tormoi Santonja","doi":"10.14198/itaca.24798","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca.24798","url":null,"abstract":"La primera novel·la d’Isabel-Clara Simó, Júlia, ha esdevingut un clàssic de la literatura catalana que enguany compleix quaranta anys. El llibre ha estat reimprès més de quaranta vegades, la darrera en el marc de la col·lecció «Els llibres d’Isabel» de l’editorial Bromera, i ha estat una de les novel·les amb major influència entre lectors i escriptors. Aquesta investigació ha tingut com a finalitat analitzar la importància i presència dels fets històrics en la novel·la i com l’autora es va enfrontar al fet de treballar-la. Així mateix, s’ha pretés mostrar els lligams principals entre la ficció i la no ficció en el text i descobrir en qui es va basar Simó a l’hora de crear els personatges principals de la novel·la. La metodologia utilitzada ha sigut variada. D’entrada, s’ha aplicat el Mètode Interpretatiu, desenvolupat a partir de l’anàlisi de les publicacions relatives al Petrolio i, especialment, la novel·la Júlia, aplicant tècniques inductives i dialèctiques, principalment. A més, cal destacar l’aplicació del Mètode Investigació, és a dir, la implementació de tècniques amb què s’ha procedit a identificar el fet d’estudi, obtenir informació, realitzar entrevistes, localitzar informació i documentació en diferents arxius, etcètera. Aquest article analitza, documenta i enquadra l’obra de l’autora alcoiana en el seu marc històric, la revolució internacionalista del Petrolio a l’Alcoi del 1873, presenta el procés que va seguir a l’hora de desenvolupar la novel·la i descobreix qui va inspirar els personatges de Júlia i Josep Romeu a l’argument novel·lesc. Aquest darrer és el resultat més destacat del treball, ja que fins el moment es desconeixia aquesta qüestió de què l’autora no va parlar gaire. El debat principal que pot suscitar aquesta investigació es centra a definir els límits entre la realitat i la ficció i com els fets històrics i els esdeveniments personals i familiars serveixen de base per als autors a l’hora de donar forma als textos literaris. No hi ha cap dubte que la història, com a disciplina, ofereix als creadors una informació rellevant a l’hora de traslladar-la al text de ficció i és per això que moltes vegades és a través d’aquests textos quan esdevé un fet popular. El cas de la novel·la Júlia n’és un bon exemple, ja que a partir de les seues pàgines han sigut molts els lectors que han conegut una part important de la història valenciana. La primera novel·la d’Isabel-Clara Simó és una obra de creació literària de ficció en què els fets històrics estan ben presents. Sense aquests, l’obra no hagués estat possible. Realitat i ficció van de la mà de l’autora en el text.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"6 2","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139253708","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-12-15DOI: 10.14198/itaca2022.13.01
Carme Oriol
L’article se centra en la figura de Josep Massot i Muntaner com a estudiós de la literatura popular catalana i té per objectiu traçar una panoràmica sobre l’activitat que hi ha dut a terme. Sense voluntat d’exhaustivitat, en l’article s’hi comenten les línies d’interès que ha desenvolupat al llarg de la seva vida en aquesta branca del coneixement i s’hi detallen les publicacions que ha realitzat. S’hi tracta de manera especial la important tasca desenvolupada en la recuperació, l’estudi i la difusió del fons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Així mateix, s’hi analitza la seva vessant d’activista cultural, de promotor i impulsor d’iniciatives de suport a la literatura popular catalana i de divulgador de la tasca duta a terme per diversos autors dels territoris de llengua i cultura catalana i de les seves obres.
{"title":"Josep Massot i Muntaner, historiador de la literatura popular catalana","authors":"Carme Oriol","doi":"10.14198/itaca2022.13.01","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.01","url":null,"abstract":"L’article se centra en la figura de Josep Massot i Muntaner com a estudiós de la literatura popular catalana i té per objectiu traçar una panoràmica sobre l’activitat que hi ha dut a terme. Sense voluntat d’exhaustivitat, en l’article s’hi comenten les línies d’interès que ha desenvolupat al llarg de la seva vida en aquesta branca del coneixement i s’hi detallen les publicacions que ha realitzat. S’hi tracta de manera especial la important tasca desenvolupada en la recuperació, l’estudi i la difusió del fons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Així mateix, s’hi analitza la seva vessant d’activista cultural, de promotor i impulsor d’iniciatives de suport a la literatura popular catalana i de divulgador de la tasca duta a terme per diversos autors dels territoris de llengua i cultura catalana i de les seves obres.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"46 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123171507","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-12-15DOI: 10.14198/itaca2022.13.04
Joan Mahiques Climent
La llegenda de fra Joan Garí, primer eremita de Montserrat, es documenta entre els segles XIII-XV a través de textos escrits en llatí o en català, però en el segle xvi aquest mateix relat es va transmetre sobretot a través d’obres devotes o historiogràfiques impreses en castellà per autors com Pedro de Burgos, Pedro de Medina o Pere Antoni Beuter. En aquest article s’ofereix un panorama general sobre les reescriptures medievals o cinc-centistes d’aquesta llegenda, i es posa especial èmfasi en dues de les versions castellanes més extenses, ambdues anònimes: la Historia de fray Juan Garín, sense dades tipogràfiques però impresa a Toledo durant els darrers dies de 1527 o poc després; i la Vida de fray Juan Garín (València, 1561), basada en el Libro de los milagros (1536) de Pedro de Burgos. La Vida, gairebé desconeguda, ens ha arribat a través d’un plec solt de la Biblioteca Comunale Augusta de Perugia. A banda d’introduir i comparar la Historia i la Vida amb altres versions de la mateixa llegenda, aquest article ofereix una edició acarada d’ambdós textos.
关于蒙特塞拉特第一位隐士琼-加里 (Fra Joan Garí) 的传说，在 13 至 15 世纪期间有拉丁文或加泰罗尼亚文的记载，但在 16 世纪，这个故事主要是通过佩德罗-德-布尔戈斯 (Pedro de Burgos)、佩德罗-德-梅迪纳 (Pedro de Medina) 和佩雷-安东尼-比尤特 (Pere Antoni Beuter) 等作者用西班牙文印刷的宗教作品或史学著作传播的。本文概述了中世纪或十五世纪对这一传说的改写，特别强调了两个流传最广的卡斯蒂利亚版本，这两个版本都是匿名的：胡安-加林战犯的历史》（Historia de fray Juan Garín），没有印刷数据，但于 1527 年早期或之后不久在托莱多印刷；《胡安-加林战犯的生活》（la Vida de fray Juan Garín，瓦伦西亚，1561 年），根据佩德罗-德-布尔戈斯的 Libro de los milagros（1536 年）改编。这本几乎无人知晓的《生平》是通过佩鲁贾奥古斯塔公国图书馆的一个散装藏品获得的。除了介绍《历史》和《生活》并将其与同一传说的其他版本进行比较外，本文还提供了这两部作品的精确版本。
{"title":"La llegenda de fra Joan Garí al segle XVI: Estudi i Edició acarada de dues versions castellanes basades en un text català antic","authors":"Joan Mahiques Climent","doi":"10.14198/itaca2022.13.04","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.04","url":null,"abstract":"La llegenda de fra Joan Garí, primer eremita de Montserrat, es documenta entre els segles XIII-XV a través de textos escrits en llatí o en català, però en el segle xvi aquest mateix relat es va transmetre sobretot a través d’obres devotes o historiogràfiques impreses en castellà per autors com Pedro de Burgos, Pedro de Medina o Pere Antoni Beuter. En aquest article s’ofereix un panorama general sobre les reescriptures medievals o cinc-centistes d’aquesta llegenda, i es posa especial èmfasi en dues de les versions castellanes més extenses, ambdues anònimes: la Historia de fray Juan Garín, sense dades tipogràfiques però impresa a Toledo durant els darrers dies de 1527 o poc després; i la Vida de fray Juan Garín (València, 1561), basada en el Libro de los milagros (1536) de Pedro de Burgos. La Vida, gairebé desconeguda, ens ha arribat a través d’un plec solt de la Biblioteca Comunale Augusta de Perugia. A banda d’introduir i comparar la Historia i la Vida amb altres versions de la mateixa llegenda, aquest article ofereix una edició acarada d’ambdós textos.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"109 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126675674","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-12-15DOI: 10.14198/itaca2022.13.08
Marc Salomón Uroz
L’onomàstica, i en concret la toponímia, permet una gran varietat d’aproximacions, una de les quals és la sociolingüística. Tot i el trencament de la transmissió del valencià a la ciutat i la subsegüent substitució lingüística pel castellà, la toponímia ha romàs en bastants casos en valencià, que a través del castellà són deturpats, adaptats o traduïts per a ajustar-se al nou context lingüístic en castellà de la ciutat. Analitzem les característiques lingüístiques i sociolingüístiques dels topònims i els situem en la història de la substitució lingüística a la ciutat.
{"title":"Anàlisi sociolingüística de la toponímia oficial de la ciutat d’Alacant","authors":"Marc Salomón Uroz","doi":"10.14198/itaca2022.13.08","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.08","url":null,"abstract":"L’onomàstica, i en concret la toponímia, permet una gran varietat d’aproximacions, una de les quals és la sociolingüística. Tot i el trencament de la transmissió del valencià a la ciutat i la subsegüent substitució lingüística pel castellà, la toponímia ha romàs en bastants casos en valencià, que a través del castellà són deturpats, adaptats o traduïts per a ajustar-se al nou context lingüístic en castellà de la ciutat. Analitzem les característiques lingüístiques i sociolingüístiques dels topònims i els situem en la història de la substitució lingüística a la ciutat.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"40 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126336171","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-12-15DOI: 10.14198/itaca2022.13.02
Jaume Guiscafrè
En aquest treball s’analitzen i es contextualitzen les notes, les marques i les referències creuades que Rafel Ginard va deixar manuscrites en un exemplar del seu llibre El cançoner popular de Mallorca. Aquests epitextos de caràcter íntim ens ajuden a entendre quina percepció tenia l’autor sobre la seva obra i en certa manera posen l’èmfasi en algunes de les preocupacions fonamentals del folklorista mallorquí: el bon ús de la llengua i la depuració estilística, l’apreciació del folklore com a fenomen cultural i social i de la tasca científica dels folkloristes, la configuració de la poesia oral mallorquina i la voluntat de deixar testimoni del seu propi passat per mitjà de les memòries personals.
这部作品分析了拉菲尔-吉纳尔（Rafel Ginard）在其著作《马略卡岛流行歌曲》（El cançoner popular de Mallorca）中留下的手写注释、标记和参考文献，并对其进行了背景分析。这些私密的文字有助于我们了解作者对其作品的看法，并在一定程度上聚焦了这位马略卡民俗学家的一些基本关注点：对语言的良好运用和文体的精炼，对作为一种文化和社会现象的民俗以及民俗学家的科学工作的赞赏，马略卡口头诗歌的形成，以及通过个人记忆见证自己过去的愿望。
{"title":"Notes marginals a El cançoner popular de Mallorca","authors":"Jaume Guiscafrè","doi":"10.14198/itaca2022.13.02","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.02","url":null,"abstract":"En aquest treball s’analitzen i es contextualitzen les notes, les marques i les referències creuades que Rafel Ginard va deixar manuscrites en un exemplar del seu llibre El cançoner popular de Mallorca. Aquests epitextos de caràcter íntim ens ajuden a entendre quina percepció tenia l’autor sobre la seva obra i en certa manera posen l’èmfasi en algunes de les preocupacions fonamentals del folklorista mallorquí: el bon ús de la llengua i la depuració estilística, l’apreciació del folklore com a fenomen cultural i social i de la tasca científica dels folkloristes, la configuració de la poesia oral mallorquina i la voluntat de deixar testimoni del seu propi passat per mitjà de les memòries personals.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"62 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126302412","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-12-15DOI: 10.14198/itaca2022.13.03
Emili Samper Prunera
L’any 1899 La Nació Catalana va convocar un concurs per canviar la lletra de l’himne Els Segadors. Aquesta iniciativa va ser rebutjada frontalment per l’Agrupació Folklòrica que considerava que es malmetia una cançó popular. Aquest rebuig va ser compartit per reconegudes personalitats de l’època, entre les quals s’hi troben folkloristes com Francesc Maspons i Labrós o Cels Gomis. Tot i el rebuig mostrat, Gomis va redactar una nova lletra per a l’himne que no va enviar mai i que s’ha conservat al seu fons personal. En aquest article es ressegueix aquest episodi polèmic, amb les reaccions suscitades a la premsa, i es recupera la proposta de lletra per a l’himne que aquest folklorista no va arribar a publicar mai.
1899 年，加泰罗尼亚民族组织了一次修改 Els Segadors 赞美诗歌词的比赛。这一倡议遭到了 Agrupació Folklòrica（民俗小组）的断然拒绝，认为这是对一首流行歌曲的糟蹋。当时的知名人士，包括民俗学家 Francesc Maspons i Labrós 和 Cels Gomis 也持同样的观点。尽管他们不同意，戈米斯还是写了一首新的赞美诗歌词，但他从未寄出过，这首歌一直保存在他的个人收藏中。本文总结了这一争议事件及其在媒体上引起的反响，并还原了这位民俗学家从未发表过的赞美诗歌词。
{"title":"Segadors i anarquistes: a propòsit d’una nova lletra per a l’himne","authors":"Emili Samper Prunera","doi":"10.14198/itaca2022.13.03","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.03","url":null,"abstract":"L’any 1899 La Nació Catalana va convocar un concurs per canviar la lletra de l’himne Els Segadors. Aquesta iniciativa va ser rebutjada frontalment per l’Agrupació Folklòrica que considerava que es malmetia una cançó popular. Aquest rebuig va ser compartit per reconegudes personalitats de l’època, entre les quals s’hi troben folkloristes com Francesc Maspons i Labrós o Cels Gomis. Tot i el rebuig mostrat, Gomis va redactar una nova lletra per a l’himne que no va enviar mai i que s’ha conservat al seu fons personal. En aquest article es ressegueix aquest episodi polèmic, amb les reaccions suscitades a la premsa, i es recupera la proposta de lletra per a l’himne que aquest folklorista no va arribar a publicar mai.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"7 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128083350","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-12-15DOI: 10.14198/itaca2022.13.11
J. Climent
Ressenya del llibre: Una història de la literatura popular valenciana (1873-2019). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 30. ISBN: 978-84-9191-101-2, 264 pp.
Ressenya del llibre: Una història de la literatura popular valenciana (1873-2019)。Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 30. ISBN: 978-84-9191-101-2, 264 pp.
{"title":"Ressenya del llibre: Una història de la literatura popular valenciana (1873-2019)","authors":"J. Climent","doi":"10.14198/itaca2022.13.11","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.11","url":null,"abstract":"Ressenya del llibre: Una història de la literatura popular valenciana (1873-2019). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 30. ISBN: 978-84-9191-101-2, 264 pp. ","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"18 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131127419","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-12-15DOI: 10.14198/itaca2022.13.12
Vicent Pastor i Briones
Ressenya del llibre: Flos sanctorum o Vides dels sants pares. Legenda aurea en català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, volum I i II. ISBN 9788491912156, 304 pp.
Ressenya del llibre: Flos sanctorum o Vides dels sants pares.加泰罗尼亚语版本。巴塞罗那：Publicacions de l'Abadia de Montserrat，第一卷和第二卷。ISBN 9788491912156，304 页。
{"title":"Ressenya del llibre: Flos sanctorum o Vides dels sants pares. Legenda aurea en català. Volum I i II","authors":"Vicent Pastor i Briones","doi":"10.14198/itaca2022.13.12","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.12","url":null,"abstract":"Ressenya del llibre: Flos sanctorum o Vides dels sants pares. Legenda aurea en català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, volum I i II. ISBN 9788491912156, 304 pp.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128691526","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-12-15DOI: 10.14198/itaca2022.13.06
Joan Castaño Garcia
La creació del Patronat Nacional del Misteri d’Elx en 1951 com a organisme responsable del drama assumpcionista elxà, va posar en marxa un arxiu de documents i materials bibliogràfics i audiovisuals. Un arxiu que, amb el pas del temps i el creixement continuat dels seus fons, s’ha convertit en un instrument imprescindible per a les investigacions al voltant de la Festa d’Elx, única mostra del teatre religiós medieval que s’ha mantingut viva al llarg de més de cinc-cents anys. Aquest article descriu la fundació i evolució en els últims setanta anys d’aquest arxiu, així com els diferents apartats i materials que conté. S’acaba amb una reflexió de cara al futur amb un seguit d’actuacions que potencien aquest conjunt documental, que permeten donar als seus fons els tractaments tècnics recomanats per a la conservació adient i, sobretot, que el conserven com una eina fonamental per aprofundir en el coneixement i en la patrimonialització del Misteri d’Elx.
{"title":"Els papers de la Festa: notes sobre l’Arxiu del Patronat del Misteri d’Elx","authors":"Joan Castaño Garcia","doi":"10.14198/itaca2022.13.06","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.06","url":null,"abstract":"La creació del Patronat Nacional del Misteri d’Elx en 1951 com a organisme responsable del drama assumpcionista elxà, va posar en marxa un arxiu de documents i materials bibliogràfics i audiovisuals. Un arxiu que, amb el pas del temps i el creixement continuat dels seus fons, s’ha convertit en un instrument imprescindible per a les investigacions al voltant de la Festa d’Elx, única mostra del teatre religiós medieval que s’ha mantingut viva al llarg de més de cinc-cents anys. Aquest article descriu la fundació i evolució en els últims setanta anys d’aquest arxiu, així com els diferents apartats i materials que conté. S’acaba amb una reflexió de cara al futur amb un seguit d’actuacions que potencien aquest conjunt documental, que permeten donar als seus fons els tractaments tècnics recomanats per a la conservació adient i, sobretot, que el conserven com una eina fonamental per aprofundir en el coneixement i en la patrimonialització del Misteri d’Elx.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"33 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"132947981","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-12-15DOI: 10.14198/itaca2022.13.10
Daniel P. Grau
Ressenya del llibre: Joan Fuster i Serra d’Or. Els articles seriats (1968-1984). València: Publicacions de la Universitat de València. ISBN: 978-54-9134-974-7, 328 pp.
{"title":"Ressenya del llibre: Joan Fuster i Serra d’Or. Els articles seriats (1968-1984)","authors":"Daniel P. Grau","doi":"10.14198/itaca2022.13.10","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.10","url":null,"abstract":"Ressenya del llibre: Joan Fuster i Serra d’Or. Els articles seriats (1968-1984). València: Publicacions de la Universitat de València. ISBN: 978-54-9134-974-7, 328 pp.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"142 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123409253","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：