L’objectiu d’aquest treball és analitzar la importància que va tenir el regnat de JaumeI en la utilització de símbols que ajudessin a establir una imatge de poder com milesChristi. Per fer-ho, recórrer al Llibre dels Feyts ha estat imprescindible. Dels seus renglons esreconeixen atributs com el senyal reial, l’espasa i poderosos elements profilàctics de caràcterdevocional, elements que tindran ressò en la seva sigil·lografia. També hem atès, en la sevafaceta de miles Christi, la vessant legislativa. Finalment, hem realitzat una comparativa entrela crònica catalana i la Segunda Partida d’Alfons X que torna a posar de manifest la complexitatde la personalitat del Conqueridor com caput militia Christi.
{"title":"Jaume I el Conqueridor com a ‘miles Christi'","authors":"Sofía Fernández Pozzo, Marta Serrano Coll","doi":"10.28939/rvf.v7.194","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.194","url":null,"abstract":"L’objectiu d’aquest treball és analitzar la importància que va tenir el regnat de JaumeI en la utilització de símbols que ajudessin a establir una imatge de poder com milesChristi. Per fer-ho, recórrer al Llibre dels Feyts ha estat imprescindible. Dels seus renglons esreconeixen atributs com el senyal reial, l’espasa i poderosos elements profilàctics de caràcterdevocional, elements que tindran ressò en la seva sigil·lografia. També hem atès, en la sevafaceta de miles Christi, la vessant legislativa. Finalment, hem realitzat una comparativa entrela crònica catalana i la Segunda Partida d’Alfons X que torna a posar de manifest la complexitatde la personalitat del Conqueridor com caput militia Christi.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"362 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"114776085","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El 24 d’abril de 1580 va morir a València la beata Magdalena Lorca. Fou soterrada alcarner de l’església del convent de Predicadors, on rebien sepultura les beates del Tercer Orde,amb l’hàbit del qual s’havia vestit el cadàver. Precisament, la vinculació d’aquesta dona amb elsfills de Sant Doménec i també amb els cartoixans, en aquest cas a partir del seu pare, ermità aValldecrist durant dues dècades, constitueix l’objecte d’aquest treball, especialment a partir del’anàlisi de les biografies coetànies que es van escriure sobre ella.
{"title":"La beata valenciana Magdalena Lorca. Una aproximació a la seua biografia","authors":"Pilar Valor Moncho","doi":"10.28939/rvf.v7.200","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.200","url":null,"abstract":"El 24 d’abril de 1580 va morir a València la beata Magdalena Lorca. Fou soterrada alcarner de l’església del convent de Predicadors, on rebien sepultura les beates del Tercer Orde,amb l’hàbit del qual s’havia vestit el cadàver. Precisament, la vinculació d’aquesta dona amb elsfills de Sant Doménec i també amb els cartoixans, en aquest cas a partir del seu pare, ermità aValldecrist durant dues dècades, constitueix l’objecte d’aquest treball, especialment a partir del’anàlisi de les biografies coetànies que es van escriure sobre ella.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"114965877","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Verònica Cantó Doménech (Cocentaina, 1964) acceptà el 2022 un dels reptesmés considerables de la seua vida en ser elegida presidenta de l’Acadèmia Valencianade la Llengua en un moment crucial per a l’idioma, immers de ple enles exigències del segle xxi. Cantó coneix bé la institució. Amb una dilatadaexperiència en el camp de l’edició i de la docència de la llengua, forma part del’Acadèmia des de la seua creació l’any 2001, de la qual va ser secretària desdel 2006, a més de membre de Lexicografia i Gramàtica i de Terminologia.Conversem amb ella sobre el passat, el present i el futur de la institució... i dela llengua.
{"title":"A Verònica Cantó Doménech","authors":"Verònica Cantó Doménech","doi":"10.28939/rvf.v7.203","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.203","url":null,"abstract":"Verònica Cantó Doménech (Cocentaina, 1964) acceptà el 2022 un dels reptesmés considerables de la seua vida en ser elegida presidenta de l’Acadèmia Valencianade la Llengua en un moment crucial per a l’idioma, immers de ple enles exigències del segle xxi. Cantó coneix bé la institució. Amb una dilatadaexperiència en el camp de l’edició i de la docència de la llengua, forma part del’Acadèmia des de la seua creació l’any 2001, de la qual va ser secretària desdel 2006, a més de membre de Lexicografia i Gramàtica i de Terminologia.Conversem amb ella sobre el passat, el present i el futur de la institució... i dela llengua.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"8 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"132020755","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Durant l’any 2023 es celebrarà a Catalunya l’Any Rector de Vallfogona, per recordarels 400 anys de la seua mort, el 1623, a Vallfogona de Riucorb. FrancescVicent Garcia i Ferrandis va nàixer a Saragossa el 1579, però que sempre es vaconsiderar de Tortosa —on es va traslladar sent molt menut. A més, que va desenvolupartota la seua activitat literària a Catalunya, tot i que va estar en contactefins i tot amb els poetes de la cort de Madrid —o així es plasma en algunes referènciesque ens han arribat. Sembla que, per motius de la seua activitat eclesiàstica,també va estar en relació amb València. Malgrat tot i això i l’èxit de la seua poesiafins a la renaixença —va ser considerat un model a imitar entre els poetes delprincipat de Catalunya—, la seua trajectòria té un paral·lel —més o menys aproximat—a València, amb la figura del també clergue Pere Jacint Morlà (mort alvoltant de 1656). Tots dos —cadascú en el seu àmbit geogràfic— podrien ser consideratsels dos primers poetes que aplicaren l’estètica del barroc a la seua obrai, a més, la seua fama en vida va ser ben considerable.
{"title":"Albert Rossich L’obra de Francesc Vicent Garcia i l’Acadèmia de Bones Lletres","authors":"V. Escartí","doi":"10.28939/rvf.v7.205","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.205","url":null,"abstract":"Durant l’any 2023 es celebrarà a Catalunya l’Any Rector de Vallfogona, per recordarels 400 anys de la seua mort, el 1623, a Vallfogona de Riucorb. FrancescVicent Garcia i Ferrandis va nàixer a Saragossa el 1579, però que sempre es vaconsiderar de Tortosa —on es va traslladar sent molt menut. A més, que va desenvolupartota la seua activitat literària a Catalunya, tot i que va estar en contactefins i tot amb els poetes de la cort de Madrid —o així es plasma en algunes referènciesque ens han arribat. Sembla que, per motius de la seua activitat eclesiàstica,també va estar en relació amb València. Malgrat tot i això i l’èxit de la seua poesiafins a la renaixença —va ser considerat un model a imitar entre els poetes delprincipat de Catalunya—, la seua trajectòria té un paral·lel —més o menys aproximat—a València, amb la figura del també clergue Pere Jacint Morlà (mort alvoltant de 1656). Tots dos —cadascú en el seu àmbit geogràfic— podrien ser consideratsels dos primers poetes que aplicaren l’estètica del barroc a la seua obrai, a més, la seua fama en vida va ser ben considerable.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"6 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122341271","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L’article repassa la imatge del rei Jaume I des de l’edat mitjana fins a les primeresdècades del segle XX, per tal d’analitzar els factors que duen a associar la figura del rei ambels valors i la promoció de la cultura trobadoresca. És un aspecte poc destacat al retrat queen fan les cròniques medievals (i el Llibre dels fets), que apunten, en canvi, a dos elementscentrals de la seva fama: conqueridor i devot. Aquest perfil es manté als testimonis de l’edatmoderna i no és fins a mitjan segle XIX que es comencen a detectar elogis del rei pel seupaper fundacional en la cultura catalana. Els factors que van afavorir el relleu adquirit pelstrobadors al perfil de Jaume I com a promotor cultural contribueixen, a més, a interpretarun moment de construcció de la cultura nacional i la seva repercussió en la recerca posterior.
{"title":"El record de Jaume I i la musa trobadoresca1","authors":"M. Cabré","doi":"10.28939/rvf.v7.193","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.193","url":null,"abstract":"L’article repassa la imatge del rei Jaume I des de l’edat mitjana fins a les primeresdècades del segle XX, per tal d’analitzar els factors que duen a associar la figura del rei ambels valors i la promoció de la cultura trobadoresca. És un aspecte poc destacat al retrat queen fan les cròniques medievals (i el Llibre dels fets), que apunten, en canvi, a dos elementscentrals de la seva fama: conqueridor i devot. Aquest perfil es manté als testimonis de l’edatmoderna i no és fins a mitjan segle XIX que es comencen a detectar elogis del rei pel seupaper fundacional en la cultura catalana. Els factors que van afavorir el relleu adquirit pelstrobadors al perfil de Jaume I com a promotor cultural contribueixen, a més, a interpretarun moment de construcció de la cultura nacional i la seva repercussió en la recerca posterior.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122489553","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
A partir de l’anàlisi del conjunt de l’obra de Mercè Rodoreda observarem l’evoluciópsicològica dels seus personatges davant de diverses situacions de conflicte plantejades. Latendència majoritària de plantejar situacions de fugida, bé siguen físiques —amb l’opció delsuïcidi—, bé siguen simbòliques —amb la concreció mítica d’algunes actuacions—, ofereixuns trets recurrents en la resolució de les situacions crítiques que aporten una certa recurrènciaen els seus relats. Tot i trobar diversos precedents en les novel·les dels anys trenta i les escritesdurant l’exili, serà en les últimes obres com Viatges i flors, Quanta, quanta guerra... i La morti la primavera quan destriarem una intensificació de la construcció mítica del seu imaginari.
{"title":"Fugir davant del desequilibri: la resolució (mítica) de conflictes en la narrativa de Mercè Rodoreda","authors":"Carles Cortés Orts","doi":"10.28939/rvf.v7.202","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.202","url":null,"abstract":"A partir de l’anàlisi del conjunt de l’obra de Mercè Rodoreda observarem l’evoluciópsicològica dels seus personatges davant de diverses situacions de conflicte plantejades. Latendència majoritària de plantejar situacions de fugida, bé siguen físiques —amb l’opció delsuïcidi—, bé siguen simbòliques —amb la concreció mítica d’algunes actuacions—, ofereixuns trets recurrents en la resolució de les situacions crítiques que aporten una certa recurrènciaen els seus relats. Tot i trobar diversos precedents en les novel·les dels anys trenta i les escritesdurant l’exili, serà en les últimes obres com Viatges i flors, Quanta, quanta guerra... i La morti la primavera quan destriarem una intensificació de la construcció mítica del seu imaginari.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"35 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115473879","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L’article pretén posar a l’abast del públic i dels professionals de la llengua una menade guia d’actuació per als examinadors i correctors de les proves de certificació de valenciàdels diferents organismes oficials.L’objectiu és unificar els criteris d’avaluació, d’acord amb les normes gramaticals i lèxiquesvigents, i altres aspectes que es puguen entendre i interpretar de diferents maneres. Aixòinclou els diferents models lingüístics i les divergències entre acadèmies normatives. Una avaluacióimparcial continua sent, en molts casos, l’objectiu per a bona part dels especialisteslingüístics, que en les seues correccions han de tindre en compte les últimes incorporacionsnormatives, interpretar les característiques lingüístiques del candidat i els aspectes contextualsde cada tasca, a fi d’aplicar correctament els criteris.
{"title":"Proposta d’un marc normatiu per a l’avaluació de les proves de certificació de valencià: una guia actualitzada","authors":"Alaitz Zalbidea Berenguer","doi":"10.28939/rvf.v7.201","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.201","url":null,"abstract":"L’article pretén posar a l’abast del públic i dels professionals de la llengua una menade guia d’actuació per als examinadors i correctors de les proves de certificació de valenciàdels diferents organismes oficials.L’objectiu és unificar els criteris d’avaluació, d’acord amb les normes gramaticals i lèxiquesvigents, i altres aspectes que es puguen entendre i interpretar de diferents maneres. Aixòinclou els diferents models lingüístics i les divergències entre acadèmies normatives. Una avaluacióimparcial continua sent, en molts casos, l’objectiu per a bona part dels especialisteslingüístics, que en les seues correccions han de tindre en compte les últimes incorporacionsnormatives, interpretar les característiques lingüístiques del candidat i els aspectes contextualsde cada tasca, a fi d’aplicar correctament els criteris.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"39 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"130930223","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article vol presentar dos temes importants en el regnat de Jaume I que en elfons queden vinculats. En primer lloc, la relació sempre difícil entre els aragonesos d’aquellaèpoca i gran part de la bibliografia actual respecte al rei. Per això el treball comença en elsprimers anys del Conqueridor i acaba en els darrers quan aquest conquereix Múrcia, quepertanyia a Castella, després de la revolta islàmica contra Alfons X el Savi. En segon lloc,tot i que la qüestió és ben coneguda, es parla dels vincles, en general més complicats que nofavorables entre el sogre i el gendre que són Jaume I i Alfons X. Uns vincles que es veuen endos moments de temps diferents. Abans de tot fou la petició que fa Alfons per tenir Xàtivacom a dot de la seva esposa Violant d’Aragó, negada per Jaume. Molts anys després la recuperacióde Múrcia pel Conqueridor que aconsegueix al final l’afabilitat de Jaume I i AlfonsX, malgrat la conflictivitat persistent aquí també dels aragonesos.
{"title":"LA FIGURA DE JAUME I","authors":"Ernest Belenguer Cebrià","doi":"10.28939/rvf.v7.192","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.192","url":null,"abstract":"Aquest article vol presentar dos temes importants en el regnat de Jaume I que en elfons queden vinculats. En primer lloc, la relació sempre difícil entre els aragonesos d’aquellaèpoca i gran part de la bibliografia actual respecte al rei. Per això el treball comença en elsprimers anys del Conqueridor i acaba en els darrers quan aquest conquereix Múrcia, quepertanyia a Castella, després de la revolta islàmica contra Alfons X el Savi. En segon lloc,tot i que la qüestió és ben coneguda, es parla dels vincles, en general més complicats que nofavorables entre el sogre i el gendre que són Jaume I i Alfons X. Uns vincles que es veuen endos moments de temps diferents. Abans de tot fou la petició que fa Alfons per tenir Xàtivacom a dot de la seva esposa Violant d’Aragó, negada per Jaume. Molts anys després la recuperacióde Múrcia pel Conqueridor que aconsegueix al final l’afabilitat de Jaume I i AlfonsX, malgrat la conflictivitat persistent aquí també dels aragonesos.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"24 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131563169","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Amb aquest número, la Revista Valenciana de Filologia que edita la InstitucióAlfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, en aquesta segonaèpoca, arriba al seu sèptim any. Amb el temps, hem anat comptant ambaportacions de tipus molt diferent que han captat l’atenció dels estudiosos i delsinvestigadors d’àmbits com la literatura, la història de la cultura i, òbviament,la llengua. El número 6 —dedicat a Joan Fuster— a més, el vàrem presentar ensengles jornades dedicades a l’intel·lectual de Sueca, celebrades respectivamenta Barcelona —on actuà d’amfitrió l’Institut d’Estudis Catalans— i a València—on fou l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana qui va acollir l’acte—.En tots dos casos, la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València hicol·laborà també. Així, la RVF s’unia al record de Fuster, l’any que se’n compliencent del seu naixement.
由阿方索-马格尼姆研究所--瓦伦西亚研究中心出版的《瓦伦西亚语言学期刊》（Revista Valenciana de Filologia）今年已是第七个年头。多年来，我们收到了不同类型的稿件，吸引了文学、文化史以及语言等领域的学者和研究人员的关注。在巴塞罗那（由加泰罗尼亚研究学院主办）和巴伦西亚（由巴伦西亚大学间语言学学院主办）举行的两次纪念这位苏埃卡知识分子的会议上，第 6 期（献给琼-法斯特）也作了介绍。瓦伦西亚大学的 Joan Fuster 教席也参与了这两次活动。因此，在弗斯特诞辰周年之际，皇家弗斯特基金会共同缅怀了弗斯特。
{"title":"Revista Valenciana de Filologia","authors":"V. Escartí","doi":"10.28939/rvf.v7.191","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.191","url":null,"abstract":"Amb aquest número, la Revista Valenciana de Filologia que edita la InstitucióAlfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, en aquesta segonaèpoca, arriba al seu sèptim any. Amb el temps, hem anat comptant ambaportacions de tipus molt diferent que han captat l’atenció dels estudiosos i delsinvestigadors d’àmbits com la literatura, la història de la cultura i, òbviament,la llengua. El número 6 —dedicat a Joan Fuster— a més, el vàrem presentar ensengles jornades dedicades a l’intel·lectual de Sueca, celebrades respectivamenta Barcelona —on actuà d’amfitrió l’Institut d’Estudis Catalans— i a València—on fou l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana qui va acollir l’acte—.En tots dos casos, la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València hicol·laborà també. Així, la RVF s’unia al record de Fuster, l’any que se’n compliencent del seu naixement.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"33 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126781973","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L’objectiu d’aquest article primerament és valorar l’interés de les relacions de béns pera la història del lèxic català. En segon lloc, recordar la importància dels fons arxivístics inèditsper a la història de la llengua en general, i del lèxic en particular. I precisament, els inventaris, ensentit ampli, a pesar de ser una de les fonts més nombroses i de més llarga pervivència dels nostresarxius, han tingut encara un aprofitament escàs entre els estudiosos del lèxic català. Particularment,en aquest treball volem exemplificar el valor lingüístic d’aquests documents notarialsa través de la selecció i estudi d’una sèrie de veus procedents de relacions de bens manuscritesvalencianes que avancen diversos segles la data de documentació dels diccionaris històrics, oque aquests ni tan sols testimonien, amb la consegüent ampliació del seu recorregut diacrònic.
{"title":"Interés dels inventaris de béns mobles del segle XVI per a la història del lèxic català: mots no documentats i primeres documentacions","authors":"Joaquim Martí Mestre","doi":"10.28939/rvf.v7.199","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.199","url":null,"abstract":"L’objectiu d’aquest article primerament és valorar l’interés de les relacions de béns pera la història del lèxic català. En segon lloc, recordar la importància dels fons arxivístics inèditsper a la història de la llengua en general, i del lèxic en particular. I precisament, els inventaris, ensentit ampli, a pesar de ser una de les fonts més nombroses i de més llarga pervivència dels nostresarxius, han tingut encara un aprofitament escàs entre els estudiosos del lèxic català. Particularment,en aquest treball volem exemplificar el valor lingüístic d’aquests documents notarialsa través de la selecció i estudi d’una sèrie de veus procedents de relacions de bens manuscritesvalencianes que avancen diversos segles la data de documentació dels diccionaris històrics, oque aquests ni tan sols testimonien, amb la consegüent ampliació del seu recorregut diacrònic.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"51 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133327031","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：