Santiago Riera i Mora, Ramón Julià Brugués, Carme Miró i Alaix
La ciutat de Barcelona està estretament vinculada al mar i per tant, la seva història està associada a la morfologia i als canvis del seu front marítim, que configuraren diferents espais portuaris. El present treball aborda l’evolució del front litoral barceloní amb l’objectiu de caracteritzar i localitzar les àrees per a fondejar els vaixells amb anterioritat a la construcció de les estructures portuàries dels segles XV-XVI. En el lòbul deltaic dret del Besòs, s’ha recollit informació sedimentològica i cronològica de més de 200 sondatges geològics, que han permès detectar l’existència de dos sectors deprimits amb presència de llims i argiles orgànics. Aquests nivells indiquen l’existència, entre l’antiguitat tardana i la baixa edat mitjana, a prop de la ciutat de Barcelona, d’espais protegits de l’onatge per barres sorrenques, amb calatges de fins a 7 m i que podrien haver constituït per tant, àrees adequades per a fondejar.
{"title":"Evolució del front marítim de la zona portuària de Barcelona de la tardoantiguitat a l’edat moderna","authors":"Santiago Riera i Mora, Ramón Julià Brugués, Carme Miró i Alaix","doi":"10.33115/a/26046679/2_4","DOIUrl":"https://doi.org/10.33115/a/26046679/2_4","url":null,"abstract":"La ciutat de Barcelona està estretament vinculada al mar i per tant, la seva història està associada a la morfologia i als canvis del seu front marítim, que configuraren diferents espais portuaris. El present treball aborda l’evolució del front litoral barceloní amb l’objectiu de caracteritzar i localitzar les àrees per a fondejar els vaixells amb anterioritat a la construcció de les estructures portuàries dels segles XV-XVI. En el lòbul deltaic dret del Besòs, s’ha recollit informació sedimentològica i cronològica de més de 200 sondatges geològics, que han permès detectar l’existència de dos sectors deprimits amb presència de llims i argiles orgànics. Aquests nivells indiquen l’existència, entre l’antiguitat tardana i la baixa edat mitjana, a prop de la ciutat de Barcelona, d’espais protegits de l’onatge per barres sorrenques, amb calatges de fins a 7 m i que podrien haver constituït per tant, àrees adequades per a fondejar.","PeriodicalId":390645,"journal":{"name":"Rodis. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology","volume":"57 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-03-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"117308673","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
The present paper considers the topic of building cities. This is certainly a well-studied topic, but also a complex one because different factors are involved with regard to the economic, social and political context, often characterized by the appearance of new main characters. This complexity can be analyzed in many manners, including the one of the archaeology of production and building activities. Starting from the considerable amount of data in the database created between 2013 and 2014 for the project “archeologia della produzione a Roma” (Archaeology of production activities in Rome), the topic will be discussed from a point of view considered particularly interesting: the study of archaeological markers in building materials, and therefore, the study of all those production processes involved in construction activities. The research will demonstrate how the analysis of physical markers of building activities can record important tracks on different aspects of building, aspects of extreme interest for understanding the city.
{"title":"Building in the city. From archaeological markers to the historical reconstruction of the worksite. Some examples from medieval Rome","authors":"N. Giannini","doi":"10.33115/a/26046679/2_5","DOIUrl":"https://doi.org/10.33115/a/26046679/2_5","url":null,"abstract":"The present paper considers the topic of building cities. This is certainly a well-studied topic, but also a complex one because different factors are involved with regard to the economic, social and political context, often characterized by the appearance of new main characters. This complexity can be analyzed in many manners, including the one of the archaeology of production and building activities. \u0000Starting from the considerable amount of data in the database created between 2013 and 2014 for the project “archeologia della produzione a Roma” (Archaeology of production activities in Rome), the topic will be discussed from a point of view considered particularly interesting: the study of archaeological markers in building materials, and therefore, the study of all those production processes involved in construction activities. \u0000The research will demonstrate how the analysis of physical markers of building activities can record important tracks on different aspects of building, aspects of extreme interest for understanding the city.","PeriodicalId":390645,"journal":{"name":"Rodis. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology","volume":"67 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-03-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123992681","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Girona es va mantenir reclosa dins les muralles fins a la creació del conjunt episcopal de Sant Feliu vora la porta nord de la ciutat. Els carolingis reconstruïen les muralles i eixamplaven el recinte cap el nord. Al segle XI es formava el burg de Sant Feliu i al XII l’eixample meridional, especialment l’Areny i el seu mercat. Al segle XIII s’incorporarien al procés urbà el burg de Sant Pere i el Mercadal. El creixement es densificaria fins a mitjan segle XIV amb nombrosos establiments. A la segona meitat del segle XIV, la ciutat s’estancava però encara va construir un nou recinte emmurallat.
{"title":"Girona a l’edat mitjana. L’urbanisme","authors":"J. M. Nolla, Jordi Sagrera","doi":"10.33115/a/26046679/1_3","DOIUrl":"https://doi.org/10.33115/a/26046679/1_3","url":null,"abstract":"Girona es va mantenir reclosa dins les muralles fins a la creació del conjunt episcopal de Sant Feliu vora la porta nord de la ciutat. Els carolingis reconstruïen les muralles i eixamplaven el recinte cap el nord. Al segle XI es formava el burg de Sant Feliu i al XII l’eixample meridional, especialment l’Areny i el seu mercat. Al segle XIII s’incorporarien al procés urbà el burg de Sant Pere i el Mercadal. El creixement es densificaria fins a mitjan segle XIV amb nombrosos establiments. A la segona meitat del segle XIV, la ciutat s’estancava però encara va construir un nou recinte emmurallat.","PeriodicalId":390645,"journal":{"name":"Rodis. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology","volume":"18 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-11-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122265403","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La morphologie des villes évolue considérablement au bas Moyen Âge. Interviennent de dernières extensions, la consolidation, la densification, des réaménagements importants pour des édifices publics et religieux, une évolution fortement différenciée des lieux commerciaux, des effets de frange urbaine, le tout avec une technicité croissante. Ensuite, les épidémies et la guerre de Cent‑Ans conduisent à partir du milieu du XIVe siècle, par l’effet de l’effondrement démographique et de la construction de fortifications nouvelles, à une cristallisation du périmètre urbanisé à l’intérieur des murs, accompagnée de la disparition des secteurs urbanisés extra‑muros. Les choix de fortification induisent une nouvelle phase de différenciation urbaine.
{"title":"La transformation des villes au bas moyen‑âge entre Valence et Pise","authors":"B. Gauthiez","doi":"10.33115/A/26046679/1_2","DOIUrl":"https://doi.org/10.33115/A/26046679/1_2","url":null,"abstract":"La morphologie des villes évolue considérablement au bas Moyen Âge. Interviennent de dernières extensions, la consolidation, la densification, des réaménagements importants pour des édifices publics et religieux, une évolution fortement différenciée des lieux commerciaux, des effets de frange urbaine, le tout avec une technicité croissante. Ensuite, les épidémies et la guerre de Cent‑Ans conduisent à partir du milieu du XIVe siècle, par l’effet de l’effondrement démographique et de la construction de fortifications nouvelles, à une cristallisation du périmètre urbanisé à l’intérieur des murs, accompagnée de la disparition des secteurs urbanisés extra‑muros. Les choix de fortification induisent une nouvelle phase de différenciation urbaine.","PeriodicalId":390645,"journal":{"name":"Rodis. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology","volume":"41 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-11-12","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122844668","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：