Pub Date : 2023-12-13DOI: 10.58992/rld.i80.2023.4000
Philippe N Humbert
Cet article retrace les discours qui légitiment la création et le développement des deux principales institutions actives dans le processus de quantification de la langue française dans le monde : l’Observatoire de la langue française (« l’Observatoire ») et l’Observatoire démographique et statistique de l’espace francophone (ODSEF). L’objectif de l’article est de comprendre d’où viennent ces discours et comment ils orientent les actions de ces institutions pour mener à bien une mission commune : produire des statistiques sur la langue française dans le monde. Adoptant une démarche sociolinguistique critique, l’analyse historiographique porte sur des documents produits par les deux institutions à partir des années 2000. Il s’agit principalement de rapports d’analyses ou de méthodes, de publications tantôt académiques et techniques, tantôt encyclopédiques et « tout public ». L’analyse s’attarde sur les discours qui tendent à forger le caractère « objectif » de la quantification de la langue française. L’étude met en évidence que la construction de cette objectivité repose sur des arguments à la fois politiques et scientifiques qui émanent non seulement des missions et principes de l’OIF (Organisation internationale de la Francophonie), mais aussi d’autres organisations internationales telles que l’ONU et l’UNESCO. L’identification d’une diversité d’intérêts et l’analyse de leur mise en discours permettent d’observer comment certaines tensions politiques et scientifiques se voient neutralisées à l’aide d’arguments focalisant l’attention sur une quête d’objectivité dans la production de chiffres sur la langue française.
这篇文章追溯了活跃在世界法语量化进程中的两个主要机构--法语观察站（Observatoire de la langue française，简称 "观察站"）和法语空间统计观察站（Observatoire démographique et statistique de l'espace francophone，简称 "ODSEF"）--的创立与发展的合法性论述。文章旨在了解这些论述的来源，以及它们如何指导这些机构的行动，以完成共同的使命：编制有关世界法语的统计数据。采用批判性的社会语言学方法，历史学分析的重点是这两个机构自2000年代以来编制的文件。这些文件主要是关于分析或方法的报告，以及有时是学术性和技术性、有时是百科全书式和 "面向大众 "的出版物。分析的重点是那些倾向于塑造法语量化的 "客观 "性质的论述。研究表明，这种客观性的构建基于政治和科学两方面的论点，这些论点不仅来自法语国家国际组织（OIF）的使命和原则，也来自联合国和教科文组织等其他国际组织。通过确定各种利益并分析其表达方式，我们可以看到某些政治和科学方面的紧张关系是如何被一些论点所化解的，这些论点将人们的注意力集中在追求法语数字编制的客观性上。
{"title":"Quantifier la langue française du Nord au Sud : un acte et un outil de neutralisation des tensions","authors":"Philippe N Humbert","doi":"10.58992/rld.i80.2023.4000","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4000","url":null,"abstract":"Cet article retrace les discours qui légitiment la création et le développement des deux principales institutions actives dans le processus de quantification de la langue française dans le monde : l’Observatoire de la langue française (« l’Observatoire ») et l’Observatoire démographique et statistique de l’espace francophone (ODSEF). L’objectif de l’article est de comprendre d’où viennent ces discours et comment ils orientent les actions de ces institutions pour mener à bien une mission commune : produire des statistiques sur la langue française dans le monde. Adoptant une démarche sociolinguistique critique, l’analyse historiographique porte sur des documents produits par les deux institutions à partir des années 2000. Il s’agit principalement de rapports d’analyses ou de méthodes, de publications tantôt académiques et techniques, tantôt encyclopédiques et « tout public ». L’analyse s’attarde sur les discours qui tendent à forger le caractère « objectif » de la quantification de la langue française. L’étude met en évidence que la construction de cette objectivité repose sur des arguments à la fois politiques et scientifiques qui émanent non seulement des missions et principes de l’OIF (Organisation internationale de la Francophonie), mais aussi d’autres organisations internationales telles que l’ONU et l’UNESCO. L’identification d’une diversité d’intérêts et l’analyse de leur mise en discours permettent d’observer comment certaines tensions politiques et scientifiques se voient neutralisées à l’aide d’arguments focalisant l’attention sur une quête d’objectivité dans la production de chiffres sur la langue française.","PeriodicalId":507773,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139181057","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-12-13DOI: 10.58992/rld.i80.2023.4108
Leixuri Urrutia Pujana, Iñigo Urrutia Libarona
El trabajo recoge las novedades jurisprudenciales y normativas relativas al régimen jurídico de uso del euskera en Euskadi, producidas en el primer semestre de 2023.
该作品汇集了 2023 年上半年巴斯克地区与使用巴斯克语的法律制度有关的新判例和法规发展。
{"title":"Crónica legislativa del País Vasco. Primer semestre de 2023. “El principio de proporcionalidad en las exigencias de conocimiento de las lenguas oficiales para el acceso a funciones públicas y en la contratación pública”","authors":"Leixuri Urrutia Pujana, Iñigo Urrutia Libarona","doi":"10.58992/rld.i80.2023.4108","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4108","url":null,"abstract":"El trabajo recoge las novedades jurisprudenciales y normativas relativas al régimen jurídico de uso del euskera en Euskadi, producidas en el primer semestre de 2023.","PeriodicalId":507773,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139181632","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-12-13DOI: 10.58992/rld.i80.2023.4105
Reyes Marzal Raga
A les acaballes de la legislatura del govern del Botànic II, la política lingüística del Consell empentava cap al desenvolupament de l’exigència del coneixement del valencià com a requisit d’accés a l’Administració pública valenciana, i paral·lelament es proposava el reconeixement de la competència lingüística de valencià per a l’homologació dels estudis en el sistema educatiu valencià. Cap d’aquestes propostes ha estat aprovada, tot i haver-se tramitat el procediment normatiu corresponent. Per contra, el sistema universitari ha reforçat la política lingüística amb l’aprovació de la Carta universitària de la llengua, en el marc de la Xarxa Vives d’Universitats. En aquest semestre també hi ha canvis de denominació toponímica per la forma exclusiva en valencià.
{"title":"Crònica de la Comunitat Valenciana. Primer semestre de 2023. “Un període de propostes frustrades del govern del Botànic II pel que fa al desenvolupament del valencià com a requisit lingüístic per a l’accés a l’ocupació pública”","authors":"Reyes Marzal Raga","doi":"10.58992/rld.i80.2023.4105","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4105","url":null,"abstract":"A les acaballes de la legislatura del govern del Botànic II, la política lingüística del Consell empentava cap al desenvolupament de l’exigència del coneixement del valencià com a requisit d’accés a l’Administració pública valenciana, i paral·lelament es proposava el reconeixement de la competència lingüística de valencià per a l’homologació dels estudis en el sistema educatiu valencià. Cap d’aquestes propostes ha estat aprovada, tot i haver-se tramitat el procediment normatiu corresponent. Per contra, el sistema universitari ha reforçat la política lingüística amb l’aprovació de la Carta universitària de la llengua, en el marc de la Xarxa Vives d’Universitats. En aquest semestre també hi ha canvis de denominació toponímica per la forma exclusiva en valencià.","PeriodicalId":507773,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139181395","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-12-13DOI: 10.58992/rld.i80.2023.3999
Maria Rosa Garrido Sardà
This article examines the articulation of the humanitarian principle of neutrality and language as the vehicle of this political stance at the International Committee of the Red Cross (ICRC). The ICRC is a neutral humanitarian actor recognised by the Geneva Conventions and historically linked with Swiss political neutrality and multilingualism. Through interviews, focus groups and institutional documents, I analyse the ICRC delegates’ linguistic negotiation of neutrality in humanitarian encounters. Based on the semiotic process of iconisation (Gal & Irvine, 2000) with a focus on the politics of embodiment (Bucholtz & Hall, 2016), the analysis reveals that raciolinguistic ideologies reinforce the dominance of English (Footitt et al., 2020) and the imagined figure of the White, male European humanitarian (Fassin, 2012) who does not speak local and regional languages such as Arabic. “Neutrality” emerges as a contextual and relational concept based on a negotiation in terms of possession of a language repertoire, racialised embodiment and cultural closeness. In the Middle East and Northern Africa, this results in stakeholder perceptions of lesser neutrality attached to Arabic-speaking “Westerners” and “Arabs”, who destabilise the imagined humanitarian figure linked with neutrality.
{"title":"Humanitarian neutrality and language at the International Committee of the Red Cross","authors":"Maria Rosa Garrido Sardà","doi":"10.58992/rld.i80.2023.3999","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.3999","url":null,"abstract":"This article examines the articulation of the humanitarian principle of neutrality and language as the vehicle of this political stance at the International Committee of the Red Cross (ICRC). The ICRC is a neutral humanitarian actor recognised by the Geneva Conventions and historically linked with Swiss political neutrality and multilingualism. Through interviews, focus groups and institutional documents, I analyse the ICRC delegates’ linguistic negotiation of neutrality in humanitarian encounters. Based on the semiotic process of iconisation (Gal & Irvine, 2000) with a focus on the politics of embodiment (Bucholtz & Hall, 2016), the analysis reveals that raciolinguistic ideologies reinforce the dominance of English (Footitt et al., 2020) and the imagined figure of the White, male European humanitarian (Fassin, 2012) who does not speak local and regional languages such as Arabic. “Neutrality” emerges as a contextual and relational concept based on a negotiation in terms of possession of a language repertoire, racialised embodiment and cultural closeness. In the Middle East and Northern Africa, this results in stakeholder perceptions of lesser neutrality attached to Arabic-speaking “Westerners” and “Arabs”, who destabilise the imagined humanitarian figure linked with neutrality.","PeriodicalId":507773,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139181684","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-12-13DOI: 10.58992/rld.i80.2023.4145
Joan Pujolar
Aquest epíleg proposa un fil conductor dels discursos sobre llengua i neutralitat en els diversos contextos presentats en el recull d’articles. La idea bàsica és que les forces en joc en tots els casos transcendeixen l’àmbit de l’estat nació i responen directament o indirecta a la posició de l’anglès com a llengua hegemònica global. En la mesura en què la globalització afecta tots els àmbits de la vida social, les antigues grans forces colonials opten per polítiques de legitimació de les pròpies llengües i cultures en base a l’acció diplomàtica. Igualment, la implantació de fórmules d’ensenyament multilingüe a nivell intraestatal també es veu tensionada per la pressió de molts sectors perquè s’inverteixi en l’anglès. Proposo que l’ús dels termes neutre i neutralitat marquen, en aquest context, un canvi de paradigma respecte dels nacionalismes lingüístics moderns, ja que apareix la necessitat d’adoptar estratègies d’equidistància i valors universalitzants en contextos caracteritzats per la multilateralitat i fora de la sobirania nacional. També s’observa com les clivelles racials encara marquen significativament les estratègies de diplomàcia cultural, alhora que el discurs de la suposada neutralitat de l’anglès emmascara el seu paper substanciador de les pràctiques i ideologies neoliberals.
{"title":"El nacionalisme lingüístic postnacional: universalitzar la parcialitat. Epíleg a la secció monogràfica “Llengua i neutralitat”","authors":"Joan Pujolar","doi":"10.58992/rld.i80.2023.4145","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4145","url":null,"abstract":"Aquest epíleg proposa un fil conductor dels discursos sobre llengua i neutralitat en els diversos contextos presentats en el recull d’articles. La idea bàsica és que les forces en joc en tots els casos transcendeixen l’àmbit de l’estat nació i responen directament o indirecta a la posició de l’anglès com a llengua hegemònica global. En la mesura en què la globalització afecta tots els àmbits de la vida social, les antigues grans forces colonials opten per polítiques de legitimació de les pròpies llengües i cultures en base a l’acció diplomàtica. Igualment, la implantació de fórmules d’ensenyament multilingüe a nivell intraestatal també es veu tensionada per la pressió de molts sectors perquè s’inverteixi en l’anglès. Proposo que l’ús dels termes neutre i neutralitat marquen, en aquest context, un canvi de paradigma respecte dels nacionalismes lingüístics moderns, ja que apareix la necessitat d’adoptar estratègies d’equidistància i valors universalitzants en contextos caracteritzats per la multilateralitat i fora de la sobirania nacional. També s’observa com les clivelles racials encara marquen significativament les estratègies de diplomàcia cultural, alhora que el discurs de la suposada neutralitat de l’anglès emmascara el seu paper substanciador de les pràctiques i ideologies neoliberals.","PeriodicalId":507773,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139180635","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-12-13DOI: 10.58992/rld.i80.2023.4149
Alba Nogueira López
No hay ninguna novedad destacable ni en materia normativa ni en la planificación o actuaciones de normalización. Las administraciones gallegas no tienen pulso normalizador.
在法规、规划或标准化行动方面，没有任何值得注意的新内容。加利西亚各行政部门在标准化方面并不积极。
{"title":"Crónica legislativa de Galicia. Primer semestre del 2023. \"La mejor noticia no es que no haya noticias\"","authors":"Alba Nogueira López","doi":"10.58992/rld.i80.2023.4149","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4149","url":null,"abstract":"No hay ninguna novedad destacable ni en materia normativa ni en la planificación o actuaciones de normalización. Las administraciones gallegas no tienen pulso normalizador.","PeriodicalId":507773,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139180633","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-12-13DOI: 10.58992/rld.i80.2023.4074
Miguel Ángel Cabellos Espiérrez
Ressenya de Piergigli, Valeria (coord.). (2021). Le identità minoritarie alla prova della pandemia da Covid-19. Una prospettiva comparata. CEDAM/Wolters Kluwer
Ressenya de Piergigli、Valeria（协调人）。(2021).Covid-19 大流行对少数民族身份的考验。A comparative perspective.CEDAM/Wolters Kluwer
{"title":"Les minories davant de la pandèmia. Ressenya de Piergigli, Valeria (coord.). (2021). Le identità minoritarie alla prova della pandemia da Covid-19. Una prospettiva comparata","authors":"Miguel Ángel Cabellos Espiérrez","doi":"10.58992/rld.i80.2023.4074","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4074","url":null,"abstract":"Ressenya de Piergigli, Valeria (coord.). (2021). Le identità minoritarie alla prova della pandemia da Covid-19. Una prospettiva comparata. CEDAM/Wolters Kluwer","PeriodicalId":507773,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139181270","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-12-13DOI: 10.58992/rld.i80.2023.4110
Roser Serra i Albert
Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el primer semestre de 2023 a les Corts Generals espanyoles per controlar l’acció política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua oficial, les llengües cooficials i la política lingüística, amb especial referència al català, l’aranès i la llengua de signes en català.
{"title":"Crònica parlamentària de les Corts Generals espanyoles. Primer semestre de 2023. \"Les últimes tramitacions sobre la llengua de la XIV legislatura\"","authors":"Roser Serra i Albert","doi":"10.58992/rld.i80.2023.4110","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4110","url":null,"abstract":"Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el primer semestre de 2023 a les Corts Generals espanyoles per controlar l’acció política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua oficial, les llengües cooficials i la política lingüística, amb especial referència al català, l’aranès i la llengua de signes en català.","PeriodicalId":507773,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139180726","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-12-13DOI: 10.58992/rld.i80.2023.4068
Maria Jesus Blasco Mayor
The professionalisation of interpreters in legal settings is currently gaining momentum in Spain due to the EU Directives on procedural rights. To this one may add the longstanding humanitarian crisis, which has raised awareness on interpreting quality amongst a number of NGOs and other agencies that deal with asylum seekers. At present, interpreters are hired by private service providers on the basis of the languages needed or those that are available, and there is no requirement as to their training. In this paper I analyse the perception of the quality of interpreting services and of the role of the interpreter from a number of perspectives, including those of NGO’s agents (legal advisors, social workers, psychologists) and of lawyers involved in such processes following descriptive research methods. I then discuss existing perceptions about interpreters by different professionals intervening in the asylum procedure, in an attempt to obtain a valid, data driven picture of interpreting in the asylum seeking context in Spain. Such information will hopefully serve to fill the void in the professional development of interpreters as an essential part of asylum processes and, most importantly, as a guarantee of human rights. It will also contribute to raising awareness amongst the professionals whose work is done with the assistance of interpreters.
{"title":"Perspectives on the quality of interpreting and the role of interpreters working in asylum seeking contexts in Spain","authors":"Maria Jesus Blasco Mayor","doi":"10.58992/rld.i80.2023.4068","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4068","url":null,"abstract":"The professionalisation of interpreters in legal settings is currently gaining momentum in Spain due to the EU Directives on procedural rights. To this one may add the longstanding humanitarian crisis, which has raised awareness on interpreting quality amongst a number of NGOs and other agencies that deal with asylum seekers. At present, interpreters are hired by private service providers on the basis of the languages needed or those that are available, and there is no requirement as to their training. In this paper I analyse the perception of the quality of interpreting services and of the role of the interpreter from a number of perspectives, including those of NGO’s agents (legal advisors, social workers, psychologists) and of lawyers involved in such processes following descriptive research methods. I then discuss existing perceptions about interpreters by different professionals intervening in the asylum procedure, in an attempt to obtain a valid, data driven picture of interpreting in the asylum seeking context in Spain. Such information will hopefully serve to fill the void in the professional development of interpreters as an essential part of asylum processes and, most importantly, as a guarantee of human rights. It will also contribute to raising awareness amongst the professionals whose work is done with the assistance of interpreters.","PeriodicalId":507773,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139181662","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-12-13DOI: 10.58992/rld.i80.2023.4121
Narcís Iglésias Franch
La transició espanyola ha estat un període desatès per les històries de la llengua de referència, tot i la proliferació en aquella època de discursos sobre la llengua produïts per tota mena d’actors culturals, periodístics i polítics. Aquest estudi pretén analitzar els arguments sobre les llengües d’Espanya sostinguts pels diferents representants polítics dels partits amb representació parlamentària. En aquest estudi, s’han tingut en compte tots aquells discursos parlamentaris defensats a les Corts i al Senat que es van dedicar a debatre el que seria l’actual article 3 de la Constitució espanyola. Aquest estudi du a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa de l’argumentació que s’hi desplega amb l’objectiu, d’una banda, d’identificar i quantificar els més diversos discursos parlamentaris orientats cap a aquest debat, i de l’altra, de tipificar els arguments que s’hi van esgrimir. Si l’articulat constitucional es veu sovint com l’exemple del consens polític, els discursos parlamentaris que s’analitzen en aquest estudi s’interpreten com una expressió paradigmàtica del discurs de la polèmica i, sobretot, del dissens.
{"title":"Les llengües d’Espanya en el discurs parlamentari de la transició espanyola: una anàlisi dels arguments sobre l’oficialitat lingüística (primera part)","authors":"Narcís Iglésias Franch","doi":"10.58992/rld.i80.2023.4121","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4121","url":null,"abstract":"La transició espanyola ha estat un període desatès per les històries de la llengua de referència, tot i la proliferació en aquella època de discursos sobre la llengua produïts per tota mena d’actors culturals, periodístics i polítics. Aquest estudi pretén analitzar els arguments sobre les llengües d’Espanya sostinguts pels diferents representants polítics dels partits amb representació parlamentària. En aquest estudi, s’han tingut en compte tots aquells discursos parlamentaris defensats a les Corts i al Senat que es van dedicar a debatre el que seria l’actual article 3 de la Constitució espanyola. Aquest estudi du a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa de l’argumentació que s’hi desplega amb l’objectiu, d’una banda, d’identificar i quantificar els més diversos discursos parlamentaris orientats cap a aquest debat, i de l’altra, de tipificar els arguments que s’hi van esgrimir. Si l’articulat constitucional es veu sovint com l’exemple del consens polític, els discursos parlamentaris que s’analitzen en aquest estudi s’interpreten com una expressió paradigmàtica del discurs de la polèmica i, sobretot, del dissens.","PeriodicalId":507773,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139180716","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：