Pub Date : 2019-12-16DOI: 10.1344/ebre38.2019.9.30458
Eva Alcón Sornichero
Una de las zonas fuera de Cataluña donde el Bloque Obrero y Campesino (BOC) y posteriormente el Partido Obrero de Unificación Marxista (POUM) tuvieron mayor implantación fue en la provincia de Castellón. En ambas organizaciones militaban también las mujeres. Fue la catalana Pilar Santiago, del Secretariado Femenino del POUM (SFPOUM) la encargada de recorrer los pueblos de Castellón como oradora, y animar a las mujeres para que participaran al lado de sus compañeros en el mismo proyecto revolucionario durante la Segunda República y la Guerra Civil. En Castellón militantes del POUM como Josefa Vilar, Margarita Gramaje, y Luisa Sanz difundieron sus ideales a través de artículos en el semanario Juventud Roja. El trabajo de las mujeres en la retaguardia y la condena de la prostitución, serán los temas tratados con mayor insistencia por ellas. Con los sucesos de Mayo del 37 y la clandestinidad del POUM, las mujeres sufrirán la doble represión al igual que sus compañeros, primero la estalinista, y posteriormente la franquista.
{"title":"Las mujeres del POUM: una introducción a su activismo político en Castellón","authors":"Eva Alcón Sornichero","doi":"10.1344/ebre38.2019.9.30458","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2019.9.30458","url":null,"abstract":"Una de las zonas fuera de Cataluña donde el Bloque Obrero y Campesino (BOC) y posteriormente el Partido Obrero de Unificación Marxista (POUM) tuvieron mayor implantación fue en la provincia de Castellón. En ambas organizaciones militaban también las mujeres. Fue la catalana Pilar Santiago, del Secretariado Femenino del POUM (SFPOUM) la encargada de recorrer los pueblos de Castellón como oradora, y animar a las mujeres para que participaran al lado de sus compañeros en el mismo proyecto revolucionario durante la Segunda República y la Guerra Civil. En Castellón militantes del POUM como Josefa Vilar, Margarita Gramaje, y Luisa Sanz difundieron sus ideales a través de artículos en el semanario Juventud Roja. El trabajo de las mujeres en la retaguardia y la condena de la prostitución, serán los temas tratados con mayor insistencia por ellas. Con los sucesos de Mayo del 37 y la clandestinidad del POUM, las mujeres sufrirán la doble represión al igual que sus compañeros, primero la estalinista, y posteriormente la franquista.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"30 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-12-16","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126586299","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-12-16DOI: 10.1344/ebre38.2019.9.30457
Rosa Monlleó
En aquest article pretenem demostrar que les dones durant la Guerra Civil van transgredir espais masculins com lluitar en el front com milicianes, treballar en fàbriques d’armes o desenvolupar la seua pròpia autonomia sense ser tutoritzades pels homes en associacions com Dones Antifeixistes, Unión de Muchachas o Dones Lliures. Aquestes noves activitats contribuiran a aprofundir en el camí de l’emancipació femenina. No obstant, en els discursos i treballs que duen a cap les dones en la rereguarda s’apel·larà a la maternitat social. L’escenari que hem escollit son les ciutats de Madrid i de Castelló, que en la Guerra Civil foren dos zones de resistència republicana i on es va demostrar la capacitat mobilitzadora de les dones.
{"title":"Dones revolucionàries en la guerra civil. Mares combatives, milicianes i feministes","authors":"Rosa Monlleó","doi":"10.1344/ebre38.2019.9.30457","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2019.9.30457","url":null,"abstract":"En aquest article pretenem demostrar que les dones durant la Guerra Civil van transgredir espais masculins com lluitar en el front com milicianes, treballar en fàbriques d’armes o desenvolupar la seua pròpia autonomia sense ser tutoritzades pels homes en associacions com Dones Antifeixistes, Unión de Muchachas o Dones Lliures. Aquestes noves activitats contribuiran a aprofundir en el camí de l’emancipació femenina. No obstant, en els discursos i treballs que duen a cap les dones en la rereguarda s’apel·larà a la maternitat social. L’escenari que hem escollit son les ciutats de Madrid i de Castelló, que en la Guerra Civil foren dos zones de resistència republicana i on es va demostrar la capacitat mobilitzadora de les dones.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"86 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-12-16","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115576566","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.22005
Adela Geli Anticó
L’article presenta la recerca realitzada en la publicació Recórrer la Garriguella Fortificada.Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge. S’analitzen les fortificacionsde la Línia Pirineus, en l’indret significatiu de Garriguella, a través del paisatge, quedetermina l’estratègia militar i el camuflatge, i de l’arquitectura, resultat de l’armaque estava previst utilitzar i de la protecció del formigó.
{"title":"Búnquers, paisatge, arquitectura. Una anàlisi de les obres de fortificació de la Línia Pirineus en el territori de Garriguella","authors":"Adela Geli Anticó","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.22005","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.22005","url":null,"abstract":"L’article presenta la recerca realitzada en la publicació Recórrer la Garriguella Fortificada.Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge. S’analitzen les fortificacionsde la Línia Pirineus, en l’indret significatiu de Garriguella, a través del paisatge, quedetermina l’estratègia militar i el camuflatge, i de l’arquitectura, resultat de l’armaque estava previst utilitzar i de la protecció del formigó.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"13 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126949227","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.22013
Alejandro Acosta López
Gaspar Celaya, Diego (2015). La guerra continúa: losvoluntarios españoles al servicio de la Francia libre (1940-1945)Madrid: Marcial Pons, 545 pp.
加斯帕·塞拉亚，迭戈(2015)。战争继续:losvoluntarios espaneros al servicio de La france libre(1940-1945)马德里:Marcial Pons, 545页。
{"title":"Gaspar Celaya, Diego (2015). La guerra continúa: los voluntarios españoles al servicio de la Francia libre (1940-1945)","authors":"Alejandro Acosta López","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.22013","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.22013","url":null,"abstract":"Gaspar Celaya, Diego (2015). La guerra continúa: losvoluntarios españoles al servicio de la Francia libre (1940-1945)Madrid: Marcial Pons, 545 pp.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"146 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116112732","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.22006
Ebre 38
Sumari
Sumari
{"title":"Sumari","authors":"Ebre 38","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.22006","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.22006","url":null,"abstract":"<jats:p>Sumari</jats:p>","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"74 8","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"114059522","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.21998
J. Clarà
Aquest article ressegueix l’actuació d’un diplomàtic català en el nord d’Àfrica durant la Guerra Civil i el seu pas per distintes ambaixades de Llatinoamèrica i els ministeris d’Afers Exteriors i Indústria i Comerç.
{"title":"«Yo catalán, ¡pero no ejerzo!» Un diplomàtic al servei del franquisme: Tomàs Suñer Ferrer","authors":"J. Clarà","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.21998","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.21998","url":null,"abstract":"Aquest article ressegueix l’actuació d’un diplomàtic català en el nord d’Àfrica durant la Guerra Civil i el seu pas per distintes ambaixades de Llatinoamèrica i els ministeris d’Afers Exteriors i Indústria i Comerç.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"7 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123332198","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.22007
Rafel Sospedra, María Feliu, A. Wilson, Gemma Sebares, M. Hernández
El combat de Raïmats, succeït el darrer dia de la batalla de l’Ebre (15 de novembre de 1938) ha estat investigat des de diverses òptiques per part del grup de recerca DIDPATRI en una perspectiva interdisciplinar i transversal. La recerca va començar amb una petició de l’associació cívica Lo Riu el 2013 a la Universitat de Barcelona que van aconduir a una intensa campanya arqueològica en una clara dinàmica de recerca pública. En els anys posteriors i fins el 2018 les accions sobre Raïmats s’han multiplicat incorporant experiències sobre museografia a l’aire lliure; visites escolars; turisme de camps de batalla; recreació històrica i generació d’iconografia didàctica. Tot plegat la dinàmica no exhaurida, es contextualitza també en una dinàmica pedagògica d’investigació acció en la qual els plantejaments didàctics assoleixen protagonisme. L’experiència transversal de Raïmats incorpora també una vessant explícita de memòria en tant que el lloc s’ha convertit en un referent significatiu de la batalla de l’Ebre.
{"title":"La batalla de la Fatarella, 1938. Museografia, iconografia, recreació i memòria. Un model transversal de recerca didàctica","authors":"Rafel Sospedra, María Feliu, A. Wilson, Gemma Sebares, M. Hernández","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.22007","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.22007","url":null,"abstract":"El combat de Raïmats, succeït el darrer dia de la batalla de l’Ebre (15 de novembre de 1938) ha estat investigat des de diverses òptiques per part del grup de recerca DIDPATRI en una perspectiva interdisciplinar i transversal. La recerca va començar amb una petició de l’associació cívica Lo Riu el 2013 a la Universitat de Barcelona que van aconduir a una intensa campanya arqueològica en una clara dinàmica de recerca pública. En els anys posteriors i fins el 2018 les accions sobre Raïmats s’han multiplicat incorporant experiències sobre museografia a l’aire lliure; visites escolars; turisme de camps de batalla; recreació històrica i generació d’iconografia didàctica. Tot plegat la dinàmica no exhaurida, es contextualitza també en una dinàmica pedagògica d’investigació acció en la qual els plantejaments didàctics assoleixen protagonisme. L’experiència transversal de Raïmats incorpora també una vessant explícita de memòria en tant que el lloc s’ha convertit en un referent significatiu de la batalla de l’Ebre.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"11 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123394237","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.22001
Josu Santamarina Otaola, Xabier Herrero Acosta, Pedro Rodríguez Simón, José M. Señorán Martín
Los fortines de Ketura forman parte de la primera línea de defensa republicana del Sector de Ubidea, en la parte central del frente alavés de la Guerra Civil en el País Vasco (1936-1937). En este artículo se presenta el proceso de estudio arqueológico integral llevado a cabo en 2017. Estos nidos destacan sobre todo por la gran cantidad de ‘grafitis de guerra’ que contienen. Milicianos socialistas del Ejército Vasco dejaron decenas de inscripciones en el cemento fresco a modo de testimonio o «ego-documento». Mediante una investigación intensiva se propone reconstruir la historia de este conjunto a través de su propia materialidad, es decir, a través de sus objetos arqueológicos y grabados. Toda esta información, hasta ahora inédita, se presenta además como posible recurso para la comunidad local en la gestión de sus diversas «memorias políticas».
{"title":"Grafitis de guerra. Un estudio arqueológico de los fortines republicanos de Ketura (Araba/Álava)","authors":"Josu Santamarina Otaola, Xabier Herrero Acosta, Pedro Rodríguez Simón, José M. Señorán Martín","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.22001","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.22001","url":null,"abstract":"Los fortines de Ketura forman parte de la primera línea de defensa republicana del Sector de Ubidea, en la parte central del frente alavés de la Guerra Civil en el País Vasco (1936-1937). En este artículo se presenta el proceso de estudio arqueológico integral llevado a cabo en 2017. Estos nidos destacan sobre todo por la gran cantidad de ‘grafitis de guerra’ que contienen. Milicianos socialistas del Ejército Vasco dejaron decenas de inscripciones en el cemento fresco a modo de testimonio o «ego-documento». Mediante una investigación intensiva se propone reconstruir la historia de este conjunto a través de su propia materialidad, es decir, a través de sus objetos arqueológicos y grabados. Toda esta información, hasta ahora inédita, se presenta además como posible recurso para la comunidad local en la gestión de sus diversas «memorias políticas».","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"59 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126498665","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.21993
David Íñiguez, David Gesalí
Mediante el cruce de documentos de la Fundación Indalecio Prieto y de los archivos militares rusos de Moscú abordamos las razones por las cuales el gobierno de la República decidió migrar ciertas industrias de guerra estratégicas hacia Cataluña y, a su contra y por clara presión soviética, seguirlas manteniendo en este territorio.
{"title":"La guerra de motores y la industria aeronáutica en Cataluña","authors":"David Íñiguez, David Gesalí","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.21993","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.21993","url":null,"abstract":"Mediante el cruce de documentos de la Fundación Indalecio Prieto y de los archivos militares rusos de Moscú abordamos las razones por las cuales el gobierno de la República decidió migrar ciertas industrias de guerra estratégicas hacia Cataluña y, a su contra y por clara presión soviética, seguirlas manteniendo en este territorio.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"19 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131191291","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.21997
Ricard Camil Torres Fabra
A partir de l’examen dels informes de FET y de las JONS de diverses localitats valencianes, podem fer un retrat de la cinquena columna, llurs membres en gran quantitat coparen els llocs claus del partit únic al País Valencià. Si bé és cert que la immensa majoria dels seus membres passaren la contesa amb més pena que glòria, i adaptant-se a les circumstàncies, també és cert que va tractar-se, en general, d’un col·lectiu que pogué esquivar relativament els perills gràcies al tracte rebut pels seus enemics, degut a l’enorme desunió existent entre les diferents organitzacions polítiques i sindicals. Una vegada acabada la guerra, els cinquenacolumnistes valencians s’afanyaren per tal de polir i fer brillar un passat que no va tindre molt d’heroic, magnificant tant la seua actuació —inventada com si no— com els efectes de la mateixa.
{"title":"Una aproximació a la cinquena columna al País Valencià. Introducció a una realitat distorsionada pel franquisme","authors":"Ricard Camil Torres Fabra","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.21997","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.21997","url":null,"abstract":"A partir de l’examen dels informes de FET y de las JONS de diverses localitats valencianes, podem fer un retrat de la cinquena columna, llurs membres en gran quantitat coparen els llocs claus del partit únic al País Valencià. Si bé és cert que la immensa majoria dels seus membres passaren la contesa amb més pena que glòria, i adaptant-se a les circumstàncies, també és cert que va tractar-se, en general, d’un col·lectiu que pogué esquivar relativament els perills gràcies al tracte rebut pels seus enemics, degut a l’enorme desunió existent entre les diferents organitzacions polítiques i sindicals. Una vegada acabada la guerra, els cinquenacolumnistes valencians s’afanyaren per tal de polir i fer brillar un passat que no va tindre molt d’heroic, magnificant tant la seua actuació —inventada com si no— com els efectes de la mateixa.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"16 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115147685","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：