El artículo describe la actitud de Max Diamant, el representante en Barcelona del SAP, un partido socialista de izquierda alemán, aliado al POUM en el Buró de Londres, hacia este partido durante su estancia desde octubre de 1936 y abril de 1937. Criticó su política, que el SAP encontró demasiado hostil al frentepopulismo y demasiado beligerante hacia el estalinismo.
{"title":"Max Diamant y el SAP frente al POUM","authors":"Reiner Tosstorff, Traducció Alejandro Acosta","doi":"10.1344/ebre38-2018.8.3","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38-2018.8.3","url":null,"abstract":"El artículo describe la actitud de Max Diamant, el representante en Barcelona del SAP, un partido socialista de izquierda alemán, aliado al POUM en el Buró de Londres, hacia este partido durante su estancia desde octubre de 1936 y abril de 1937. Criticó su política, que el SAP encontró demasiado hostil al frentepopulismo y demasiado beligerante hacia el estalinismo.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"42 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133972942","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.22011
Oriol Miró
Puntes de Millet, un exemple de fortificació de la Generalitat
{"title":"Puntes de Millet, un exemple de fortificació de la Generalitat","authors":"Oriol Miró","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.22011","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.22011","url":null,"abstract":"Puntes de Millet, un exemple de fortificació de la Generalitat","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"3 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121438310","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.22008
Francesc Xavier Hernàndez Cardona
La tardor del 2011 investigadors del CSIC i del grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona, van estar excavant a la zona de Raïmats, un dels escenaris dels darrers combats de la batalla de l’Ebre. En els treballs es van localitzar les restes esquelètiques d’un soldat que havien quedat colgades just en el lloc on havia mort. En conèixer la troballa el Departament de Governació i Relacions Institucionals invocant la Llei de Fosses es va emparar de les restes del soldat i de resultes es va generar una important polèmica sobre el paper de l’administració en les polítiques de memòria.
{"title":"Xarli, el soldat que va morir dues vegades","authors":"Francesc Xavier Hernàndez Cardona","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.22008","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.22008","url":null,"abstract":"La tardor del 2011 investigadors del CSIC i del grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona, van estar excavant a la zona de Raïmats, un dels escenaris dels darrers combats de la batalla de l’Ebre. En els treballs es van localitzar les restes esquelètiques d’un soldat que havien quedat colgades just en el lloc on havia mort. En conèixer la troballa el Departament de Governació i Relacions Institucionals invocant la Llei de Fosses es va emparar de les restes del soldat i de resultes es va generar una important polèmica sobre el paper de l’administració en les polítiques de memòria.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"60 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116792355","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.22012
L. Gallego
«Fugint de les bombes. De la Barceloneta a la zona alta, 1937-1939»(Centre Cívic Barceloneta, 1-24 de febrer de 2018)
"Fugint de les bombes.De la Barceloneta a la zona alta, 1937-1939" (Centre Cívic Barceloneta, 1-24 February 2018)。
{"title":"«Fugint de les bombes. De la Barceloneta a la zona alta, 1937-1939»","authors":"L. Gallego","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.22012","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.22012","url":null,"abstract":"«Fugint de les bombes. De la Barceloneta a la zona alta, 1937-1939»(Centre Cívic Barceloneta, 1-24 de febrer de 2018)","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"22 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"130435977","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.21994
Arturo Zoffmann Rodríguez
La revolución rusa conmocionó a la opinión pública española y ayudó a polarizar la política del país. La creciente demanda de información y análisis sobre lo que en Rusia sucedía hizo que determinados intermediarios, expertos reales o fingidos de la realidad rusa, adquirieran gran prominencia. El menchevique Nikolái Tasin, traído a España como muchos otros refugiados y exiliados por los cataclismos de la guerra, es uno de los personajes más interesantes de este periodo. Conocedor de primera mano de la socialdemocracia rusa, devino uno de los principales comentaristas sobre la revolución, explicando, traduciendo y clarificando, y elaborando una crítica al bolchevismo desde una óptica marxista reformista típica de la Segunda Internacional. Este artículo resume su vida y obra y su paso por España entre 1918 y 1921, e incluye dos apéndices con sus memorias sobre Lenin en la revolución de 1905 y Trotsky en París y España durante la Gran Guerra.
{"title":"El menchevique madrileño: Nikolái Tasin y la revolución rusa en España","authors":"Arturo Zoffmann Rodríguez","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.21994","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.21994","url":null,"abstract":"La revolución rusa conmocionó a la opinión pública española y ayudó a polarizar la política del país. La creciente demanda de información y análisis sobre lo que en Rusia sucedía hizo que determinados intermediarios, expertos reales o fingidos de la realidad rusa, adquirieran gran prominencia. El menchevique Nikolái Tasin, traído a España como muchos otros refugiados y exiliados por los cataclismos de la guerra, es uno de los personajes más interesantes de este periodo. Conocedor de primera mano de la socialdemocracia rusa, devino uno de los principales comentaristas sobre la revolución, explicando, traduciendo y clarificando, y elaborando una crítica al bolchevismo desde una óptica marxista reformista típica de la Segunda Internacional. Este artículo resume su vida y obra y su paso por España entre 1918 y 1921, e incluye dos apéndices con sus memorias sobre Lenin en la revolución de 1905 y Trotsky en París y España durante la Gran Guerra.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"32 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"114548941","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Mentre que la història de les Brigades Internacionals està ben documentada, es coneix poc sobre els centenars de voluntaris estrangers que van lluitar amb les milícies obreres. Aquest article proporciona un resum dels orígens i característiques dels mes o menys sis-cents milicians internacionals que lluitaven amb el POUM durant els primers deu mesos de la Guerra Civil. Es contrast seva experiència amb la versió trobada en Homenatge a Catalunya de George Orwell, examinant tant el seu paper militar com la seva subseqüent destí després de la il·legalització del partit al juny 1937 i la dissolució de les seves milícies. Calumniats com «agents del feixisme», dotzenes d’aquests voluntaris van ser detinguts. No obstant això altres seguien lluitant amb altres unitats, incloent les Brigades Internacionals. Finalment, l’article examina la sort d’alguns d’aquests voluntaris com a combatents i víctimes a la Segona Guerra Mundial.
{"title":"With the POUM International volunteers on the Aragon Front (1936-1937)","authors":"Andy Durgan","doi":"10.1344/ebre38-2018.8.7","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38-2018.8.7","url":null,"abstract":"Mentre que la història de les Brigades Internacionals està ben documentada, es coneix poc sobre els centenars de voluntaris estrangers que van lluitar amb les milícies obreres. Aquest article proporciona un resum dels orígens i característiques dels mes o menys sis-cents milicians internacionals que lluitaven amb el POUM durant els primers deu mesos de la Guerra Civil. Es contrast seva experiència amb la versió trobada en Homenatge a Catalunya de George Orwell, examinant tant el seu paper militar com la seva subseqüent destí després de la il·legalització del partit al juny 1937 i la dissolució de les seves milícies. Calumniats com «agents del feixisme», dotzenes d’aquests voluntaris van ser detinguts. No obstant això altres seguien lluitant amb altres unitats, incloent les Brigades Internacionals. Finalment, l’article examina la sort d’alguns d’aquests voluntaris com a combatents i víctimes a la Segona Guerra Mundial.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"33 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116385483","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.21995
Manu Valentín Puerto
Este artículo pretende explorar la impronta judía en la Guerra Civil Española de la mano de un puñado de voluntarios anónimos que esperamos cobren notoriedad. Muchos de ellos, sino la mayoría, no sólo vienen a España para luchar contra Franco sino que, por encima de todo, llegan para luchar contra sus aliados fascistas, Hitler y Mussolini. La Guerra Civil Española trascenderá como el primer acto de la resistencia judía contra el fascismo. Se pretende examinar las circunstancias políticas y sociales que influyeron en las decisiones que tomaron aquellos voluntarios. Merecen un lugar en nuestra memoria.
{"title":"La Guerra Civil Española como primer acto de la resistencia judía contra el fascismo.","authors":"Manu Valentín Puerto","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.21995","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.21995","url":null,"abstract":"Este artículo pretende explorar la impronta judía en la Guerra Civil Española de la mano de un puñado de voluntarios anónimos que esperamos cobren notoriedad. Muchos de ellos, sino la mayoría, no sólo vienen a España para luchar contra Franco sino que, por encima de todo, llegan para luchar contra sus aliados fascistas, Hitler y Mussolini. La Guerra Civil Española trascenderá como el primer acto de la resistencia judía contra el fascismo. Se pretende examinar las circunstancias políticas y sociales que influyeron en las decisiones que tomaron aquellos voluntarios. Merecen un lugar en nuestra memoria.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"26 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126396305","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.22009
David González
Els espais de memòria del territori català transfronterer es reparteixen a nord i sud dels Pirineus i estan lligats a la història i la memòria de l’exili republicà, així com a d’altres episodis històrics relacionats com els fugits de la Segona Guerra Mundial, les fortificacions militars de frontera, o la mateixa Guerra Civil espanyola en directa relació amb el territori.Des de la seva apertura al públic al febrer de l’any 2008, el Museu Memorial de l’Exili – MUME de La Jonquera s’ha convertit en l’equipament cultural catalitzador de gairebé totes les iniciatives per a la recuperació i divulgació de la memòria de l’exili republicà. La presentació d’una solvent exposició permanent, una dinàmica programació d’exposicions temporals, la participació activa en activitats relacionades amb la recerca, així com un servei educatiu amb accions cada cop més consolidades, han fet arrelar al MUME dins el teixit social i cultural del país. D’entre totes les activitats dutes a terme de manera regular, les rutes de l’exili, nucli de l’oferta del museu a través del seu servei educatiu, són l’autèntic eix comunicadordel MUME amb el territori. Aquest article abordarà, de manera sintètica, l’anàlisi de les diferents rutes existents en el territori català transfronterer al voltant de la temàtica de l’exili. Des dels seus orígens com a proposta pedagògica a nivell universitari fins l’actual oferta consolidada del servei educatiu del MUME, es mostraran aquells espais establerts com a nodes, així com també seran mencionades les diferents narratives sorgidesde l’execució de les diverses rutes existents. El cas particular aquí analitzat referma la capacitat de les rutes per exercir com una eina molt valuosa per tal d’encetar diferents dinàmiques de valorització del patrimoni.
{"title":"Les rutes de l’exili del MUME: una dècada connectant espais de memòria a la Catalunya transfronterera","authors":"David González","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.22009","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.22009","url":null,"abstract":"Els espais de memòria del territori català transfronterer es reparteixen a nord i sud dels Pirineus i estan lligats a la història i la memòria de l’exili republicà, així com a d’altres episodis històrics relacionats com els fugits de la Segona Guerra Mundial, les fortificacions militars de frontera, o la mateixa Guerra Civil espanyola en directa relació amb el territori.Des de la seva apertura al públic al febrer de l’any 2008, el Museu Memorial de l’Exili – MUME de La Jonquera s’ha convertit en l’equipament cultural catalitzador de gairebé totes les iniciatives per a la recuperació i divulgació de la memòria de l’exili republicà. La presentació d’una solvent exposició permanent, una dinàmica programació d’exposicions temporals, la participació activa en activitats relacionades amb la recerca, així com un servei educatiu amb accions cada cop més consolidades, han fet arrelar al MUME dins el teixit social i cultural del país. D’entre totes les activitats dutes a terme de manera regular, les rutes de l’exili, nucli de l’oferta del museu a través del seu servei educatiu, són l’autèntic eix comunicadordel MUME amb el territori. Aquest article abordarà, de manera sintètica, l’anàlisi de les diferents rutes existents en el territori català transfronterer al voltant de la temàtica de l’exili. Des dels seus orígens com a proposta pedagògica a nivell universitari fins l’actual oferta consolidada del servei educatiu del MUME, es mostraran aquells espais establerts com a nodes, així com també seran mencionades les diferents narratives sorgidesde l’execució de les diverses rutes existents. El cas particular aquí analitzat referma la capacitat de les rutes per exercir com una eina molt valuosa per tal d’encetar diferents dinàmiques de valorització del patrimoni.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"22 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125060087","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.22010
Pelai Pagès i Blanch
La darrera carta d’Andreu Nin
安德烈-尼恩的 La darrera carta
{"title":"La darrera carta d’Andreu Nin","authors":"Pelai Pagès i Blanch","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.22010","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.22010","url":null,"abstract":"La darrera carta d’Andreu Nin","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"25 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126878459","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-04-28DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.22014
Pelai Pagès i Blanch
El inicio de la guerra civil española propició el estallido de un fenómeno cultural sin precedentes en la historia de España: la aparición de los Romanceros como forma de lucha política e ideológica. Desde la Alianza de Intelectuales Antifascistas —con poetas como José Bergamín y Rafael Alberti— hasta no pocos escritores y poetas anónimos se propició la aparición de romanceros, cuya temática era enormemente variada: desde romances que exhortaban la valentía del pueblo hasta los burlescos contra los militares insurrectos, la variedad de temas tratados era muy grande, hasta tal punto que ponen de relieve que los romanceros se acabaron utilizando en la España republicana como arma de lucha y resistencia.
{"title":"La España de Franco: la limpieza de la cultura y la resistencia de los romanceros","authors":"Pelai Pagès i Blanch","doi":"10.1344/ebre38.2018.8.22014","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.22014","url":null,"abstract":"El inicio de la guerra civil española propició el estallido de un fenómeno cultural sin precedentes en la historia de España: la aparición de los Romanceros como forma de lucha política e ideológica. Desde la Alianza de Intelectuales Antifascistas —con poetas como José Bergamín y Rafael Alberti— hasta no pocos escritores y poetas anónimos se propició la aparición de romanceros, cuya temática era enormemente variada: desde romances que exhortaban la valentía del pueblo hasta los burlescos contra los militares insurrectos, la variedad de temas tratados era muy grande, hasta tal punto que ponen de relieve que los romanceros se acabaron utilizando en la España republicana como arma de lucha y resistencia.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-04-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128779268","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：