Pub Date : 2021-02-08DOI: 10.1344/ebre38.2020.10.33674
Felipe Mejías López
Entre los meses de abril y noviembre de 1939, recién terminada la Guerra Civil, miles de prisioneros republicanos fueron confinados en el campo de concentración de Albatera. Las condiciones infrahumanas a las que fueron sometidos durante ese periodo de tiempo —hacinamiento, hambre y sed, enfermedades, vejaciones y torturas—, y las ejecuciones arbitrarias que allí se realizaron, al margen de cualquier proceso judicial, ocasionaron un número de muertes todavía por evaluar.El objetivo de este trabajo es dar a conocer los resultados de una investigación que nos ha permitido localizar la ubicación de algunas de las fosas comunes donde fueron arrojados los cuerpos de los represaliados en el campo. Al mismo tiempo, se ha profundizado en el conocimiento de la materialidad de esta instalación represiva —desmantelada y arrasada hasta sus cimientos a principios de 1940— con la identificación exacta de sus límites y de los espacios de frecuentación vinculados con esta durante el tiempo que estuvo en funcionamiento.
{"title":"Arqueología de la represión, entre el silencio y la memoria: las fosas comunes del campo de concentración de Albatera (San Isidro, Alicante)","authors":"Felipe Mejías López","doi":"10.1344/ebre38.2020.10.33674","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2020.10.33674","url":null,"abstract":"Entre los meses de abril y noviembre de 1939, recién terminada la Guerra Civil, miles de prisioneros republicanos fueron confinados en el campo de concentración de Albatera. Las condiciones infrahumanas a las que fueron sometidos durante ese periodo de tiempo —hacinamiento, hambre y sed, enfermedades, vejaciones y torturas—, y las ejecuciones arbitrarias que allí se realizaron, al margen de cualquier proceso judicial, ocasionaron un número de muertes todavía por evaluar.El objetivo de este trabajo es dar a conocer los resultados de una investigación que nos ha permitido localizar la ubicación de algunas de las fosas comunes donde fueron arrojados los cuerpos de los represaliados en el campo. Al mismo tiempo, se ha profundizado en el conocimiento de la materialidad de esta instalación represiva —desmantelada y arrasada hasta sus cimientos a principios de 1940— con la identificación exacta de sus límites y de los espacios de frecuentación vinculados con esta durante el tiempo que estuvo en funcionamiento.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"167 5 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-02-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116271455","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-02-08DOI: 10.1344/ebre38.2020.10.33673
Alfredo Fornas Pallarés
La línia XYZ va ser planificada en el context de la Guerra Civil Espanyola i, en concret, durant la Batalla de Llevant [abril-juliol de 1938]. És considerada, pels seus 150 km de longitud, la línia defensiva més llarga de la Història d’Espanya, ja que partia del Mediterrani, a Almenara [Castelló], i s’adaptava a l’orografia fins arribar a Santa Cruz de Moya [Conca]. Destacà per la seua efectivitat, ja que va aturar a les tropes lleials a Franco fins l’inici de la Batalla de l’Ebre. El present article, per una banda, contextualitza estos esdeveniments des del punt de vista històric, ja que la Batalla de Llevant ha sigut oblidada, o silenciada, per la historiografia durant molt de temps i mereix unes línies. Per altra banda, l’article detalla els objectius i el desenvolupament del projecte «Rutes de Memòria», així com altres propostes relacionades amb el turisme i l’educació, amb la finalitat de donar a conéixer estos recursos patrimonials, protegir-los i aportar un recurs turístic i educatiu que ajude a dinamitzar una zona que en un gran percentatge es troba en risc de despoblament.
{"title":"La línia XYZ a la Batalla de Llevant. Contextualització històrica i projecte per posar en valor la línia defensiva que aturà a l'exèrcit de Franco","authors":"Alfredo Fornas Pallarés","doi":"10.1344/ebre38.2020.10.33673","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2020.10.33673","url":null,"abstract":"La línia XYZ va ser planificada en el context de la Guerra Civil Espanyola i, en concret, durant la Batalla de Llevant [abril-juliol de 1938]. És considerada, pels seus 150 km de longitud, la línia defensiva més llarga de la Història d’Espanya, ja que partia del Mediterrani, a Almenara [Castelló], i s’adaptava a l’orografia fins arribar a Santa Cruz de Moya [Conca]. Destacà per la seua efectivitat, ja que va aturar a les tropes lleials a Franco fins l’inici de la Batalla de l’Ebre. El present article, per una banda, contextualitza estos esdeveniments des del punt de vista històric, ja que la Batalla de Llevant ha sigut oblidada, o silenciada, per la historiografia durant molt de temps i mereix unes línies. Per altra banda, l’article detalla els objectius i el desenvolupament del projecte «Rutes de Memòria», així com altres propostes relacionades amb el turisme i l’educació, amb la finalitat de donar a conéixer estos recursos patrimonials, protegir-los i aportar un recurs turístic i educatiu que ajude a dinamitzar una zona que en un gran percentatge es troba en risc de despoblament.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"17 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-02-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"124247282","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-02-08DOI: 10.1344/ebre38.2020.10.33675
Pelai Pagès Blanch
La batalla de l’Ebre, que va tenir lloc entre juliol i novembre de 1938, va representar la darrera i definitiva derrota de l’exèrcit republicà. Amb un exèrcit amb escassa capacitat militar, quan Franco va plantejar la ofensiva final contra Catalunya, la República difícilment podia aturar l’agressió, i progressivament, de desembre de 1938 a principis de febrer de 1939, va anar ocupant el territori català fins a l’arribada de la frontera. S’iniciava d’aquesta manera un fenomen insòlit fins aquells moment en cap guerra: un allau de refugiats, prop de mig milió, anaven a parar al sud de França, posant-se en funcionament tot un seguit de camps de concentració. S’iniciava, altrament, un llarg exili que per molts no va acabar fins a la mort de Franco, l’any 1975.
{"title":"Caiguda de Catalunya, refugiats i exili","authors":"Pelai Pagès Blanch","doi":"10.1344/ebre38.2020.10.33675","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2020.10.33675","url":null,"abstract":"La batalla de l’Ebre, que va tenir lloc entre juliol i novembre de 1938, va representar la darrera i definitiva derrota de l’exèrcit republicà. Amb un exèrcit amb escassa capacitat militar, quan Franco va plantejar la ofensiva final contra Catalunya, la República difícilment podia aturar l’agressió, i progressivament, de desembre de 1938 a principis de febrer de 1939, va anar ocupant el territori català fins a l’arribada de la frontera. S’iniciava d’aquesta manera un fenomen insòlit fins aquells moment en cap guerra: un allau de refugiats, prop de mig milió, anaven a parar al sud de França, posant-se en funcionament tot un seguit de camps de concentració. S’iniciava, altrament, un llarg exili que per molts no va acabar fins a la mort de Franco, l’any 1975.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"10 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-02-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126430515","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-02-08DOI: 10.1344/ebre38.2020.10.33680
Oriol Miró Serra, Diego Muñoz Fe
Una de las medidas del gobierno de la República para responder a la sublevación militar fue la reestructuración del ejército. En octubre de 1936 se creó el «Ejército Popular de la República», con la intención homogeneizar equipos y uniformidad. El soldado que presentamos responde al aspecto que presentaban buena parte de las tropas a mediados de 1937.
{"title":"Galería del recreador. Soldado del Ejército Popular de la República, 1937","authors":"Oriol Miró Serra, Diego Muñoz Fe","doi":"10.1344/ebre38.2020.10.33680","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2020.10.33680","url":null,"abstract":"Una de las medidas del gobierno de la República para responder a la sublevación militar fue la reestructuración del ejército. En octubre de 1936 se creó el «Ejército Popular de la República», con la intención homogeneizar equipos y uniformidad. El soldado que presentamos responde al aspecto que presentaban buena parte de las tropas a mediados de 1937.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"117 25 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-02-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126415574","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-02-08DOI: 10.1344/ebre38.2020.10.33678
Rafel Sospedra Roca, Isabel Boj Cullell, Júlia Castell Villanueva
En l’edifici de direcció de l’antiga mina Loussa (El Molar; Priorat) es va instal·lar un hospital militar durant la batalla de l’Ebre. L’any 2017 l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona van endegar un projecte per recuperar i dignificar els espais a partir d’una exposició singular que presentés la problemàtica de la sanitat de l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil Espanyola i més concretament, durant la Batalla de l’Ebre. En la proposta es va assajar un nou model integral de museografia didàctica, de baix cost, que volia donar protagonisme a les emocions, i que estigués fonamentada a partir d’iconografia estàtica i cinètica generada a partir de grups de recreació històrica. Aquesta proposta havia de ser congruent amb la utilització d’escenografies didàctiques i l’exposició d’una extraordinària col·lecció de medicina i cirurgia de guerra cedida pel Dr. Jordi i Marina Jara, com també una rellevant selecció de peces aportades per la família Mauri. La resultant ha estat un equipament cultural rellevant en referència a la Guerra Civil espanyola.
{"title":"El Molar. Museografia didàctica en un hospital de la Batalla de l'Ebre","authors":"Rafel Sospedra Roca, Isabel Boj Cullell, Júlia Castell Villanueva","doi":"10.1344/ebre38.2020.10.33678","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2020.10.33678","url":null,"abstract":"En l’edifici de direcció de l’antiga mina Loussa (El Molar; Priorat) es va instal·lar un hospital militar durant la batalla de l’Ebre. L’any 2017 l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona van endegar un projecte per recuperar i dignificar els espais a partir d’una exposició singular que presentés la problemàtica de la sanitat de l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil Espanyola i més concretament, durant la Batalla de l’Ebre. En la proposta es va assajar un nou model integral de museografia didàctica, de baix cost, que volia donar protagonisme a les emocions, i que estigués fonamentada a partir d’iconografia estàtica i cinètica generada a partir de grups de recreació històrica. Aquesta proposta havia de ser congruent amb la utilització d’escenografies didàctiques i l’exposició d’una extraordinària col·lecció de medicina i cirurgia de guerra cedida pel Dr. Jordi i Marina Jara, com també una rellevant selecció de peces aportades per la família Mauri. La resultant ha estat un equipament cultural rellevant en referència a la Guerra Civil espanyola.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"34 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-02-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121423735","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
F. Cardona, David Íñiguez Gràcia, Ann E. Wilson-Daily, Gemma Sebares Valle
El major Robert H. Merriman, va desaparèixer, els primers dies d’abril del 1938 en les rodalies de Corbera d’Ebre. La XV Brigada Internacional havia quedat encerclada per l’enemic, i grups de soldats intentaven arribar a les línies republicanes. En aquesta retirada potser va caure abatut en combat com també i ha la possibilitat que fos capturat i executat per les forces feixistes. Les especulacions sobre la mort de Merriman, i el lloc on van anar a raure les seves restes, han estat motiu de debat continuat. Fonts orals de Corbera d’Ebre manifestaven que oficials internacionals havien estat tancats en cases del Poble Vell abans de ser executats. Una de les fonts indicava l’emplaçament d’una fossa aïllada on havia estat enterrat un comandament que podia haver estat en Robert H. Meriman. Per tal de verificar la informació un grup d’estudiosos, arqueòlegs i antropòlegs va procedir a excavar el lloc la primavera del 2017, tanmateix no es van trobar indicis de cap enterrament.
罗伯特-H-梅里曼（Robert H. Merriman）少校于 1938 年 4 月初在科贝拉-德埃布雷（Corbera d'Ebre）地区失踪。当时第 15 国际旅已被敌人包围，一些士兵正试图进入共和国防线。在这次撤退中，他可能在战斗中阵亡，也可能被费克斯派部队俘虏并处决。关于梅里曼的死因及其遗体埋葬地的猜测一直争论不休。来自 Corbera d'Ebre 的口述消息称，国际军官在被处决前被埋葬在 Poble Vell 的房屋中。其中一个消息来源指出了埋葬一名指挥官（可能是罗伯特-H-梅里曼）的孤坟位置。为了核实这一信息，一群学者、考古学家和人类学家于 2017 年春季对该地点进行了挖掘，但没有发现任何埋葬的证据。
{"title":"Buscant Robert H. Merriman","authors":"F. Cardona, David Íñiguez Gràcia, Ann E. Wilson-Daily, Gemma Sebares Valle","doi":"10.1344/E38.V0I10.33677","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/E38.V0I10.33677","url":null,"abstract":"El major Robert H. Merriman, va desaparèixer, els primers dies d’abril del 1938 en les rodalies de Corbera d’Ebre. La XV Brigada Internacional havia quedat encerclada per l’enemic, i grups de soldats intentaven arribar a les línies republicanes. En aquesta retirada potser va caure abatut en combat com també i ha la possibilitat que fos capturat i executat per les forces feixistes. Les especulacions sobre la mort de Merriman, i el lloc on van anar a raure les seves restes, han estat motiu de debat continuat. Fonts orals de Corbera d’Ebre manifestaven que oficials internacionals havien estat tancats en cases del Poble Vell abans de ser executats. Una de les fonts indicava l’emplaçament d’una fossa aïllada on havia estat enterrat un comandament que podia haver estat en Robert H. Meriman. Per tal de verificar la informació un grup d’estudiosos, arqueòlegs i antropòlegs va procedir a excavar el lloc la primavera del 2017, tanmateix no es van trobar indicis de cap enterrament.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"44 2 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-02-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131586950","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-02-08DOI: 10.1344/ebre38.2020.10.33689
Rafel Sospedra Roca
{"title":"Portada, crèdits i índex de la revista","authors":"Rafel Sospedra Roca","doi":"10.1344/ebre38.2020.10.33689","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2020.10.33689","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"61 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-02-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126701996","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-12-16DOI: 10.1344/ebre38.2019.9.30462
Juan-Boris Ruiz-Núñez
La no intervención produjo un fuerte perjuicio para la República durante la guerra civil española, al mismo tiempo que favorecía los intereses rebeldes. Para intentar romperla, los distintos gobiernos antifascistas promovieron políticas internacionales encaminadas a acabar con el boicot mediante la presión sobre Reino Unido y Francia, principalmente. En este sentido se impulsó la creación de una comisión que analizara si los bombardeos habían tenido como objetivo a la población civil. Esta Comisión se conformó gracias a la voluntad del Gobierno británico, consciente de la preocupación de su opinión pública frente a los peligros relativos a los ataques aéreos. De esta forma, se realizaron una serie de misiones a petición del Gobierno republicano para determinar la naturaleza de los bombardeos realizados por la Aviación sublevada.
{"title":"La comisión de encuesta sobre los bombardeos aéreos en poblaciones civiles","authors":"Juan-Boris Ruiz-Núñez","doi":"10.1344/ebre38.2019.9.30462","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2019.9.30462","url":null,"abstract":"La no intervención produjo un fuerte perjuicio para la República durante la guerra civil española, al mismo tiempo que favorecía los intereses rebeldes. Para intentar romperla, los distintos gobiernos antifascistas promovieron políticas internacionales encaminadas a acabar con el boicot mediante la presión sobre Reino Unido y Francia, principalmente. En este sentido se impulsó la creación de una comisión que analizara si los bombardeos habían tenido como objetivo a la población civil. Esta Comisión se conformó gracias a la voluntad del Gobierno británico, consciente de la preocupación de su opinión pública frente a los peligros relativos a los ataques aéreos. De esta forma, se realizaron una serie de misiones a petición del Gobierno republicano para determinar la naturaleza de los bombardeos realizados por la Aviación sublevada.","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"131 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-12-16","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115759351","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-12-16DOI: 10.1344/ebre38.2019.9.30466
David Íñiguez Gràcia, Ann E. Wilson Daily
La victòria republicana del 14 d’abril de 1931 va comportar l’hegemonia a Catalunya del republicanisme que va poder articular el control sobre la nova Generalitat i sobre l’Ajuntament de Barcelona per construir una nova capital per un país emergent. En pocs anys, durant el parèntesi republicà de 1931-1939, Barcelona va conèixer canvis urbanístics, socials i culturals extraordinaris. L’article proposa un recorregut per la materialitat que ens ha perviscut de la Barcelona emergent dels anys 30. La ruta compren llocs de significació política, espais que es van significar des del punt de vista cultural, elements que van respondre a l’interès social del moment, enclavaments urbanístics, espais de guerra. Tot plegat una rellevant herència que encara avui tipifica el caràcter de la Ciutat.
{"title":"La Barcelona d’ERC, 1931-1939. Imatge i Patrimoni","authors":"David Íñiguez Gràcia, Ann E. Wilson Daily","doi":"10.1344/ebre38.2019.9.30466","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2019.9.30466","url":null,"abstract":"La victòria republicana del 14 d’abril de 1931 va comportar l’hegemonia a Catalunya del republicanisme que va poder articular el control sobre la nova Generalitat i sobre l’Ajuntament de Barcelona per construir una nova capital per un país emergent. En pocs anys, durant el parèntesi republicà de 1931-1939, Barcelona va conèixer canvis urbanístics, socials i culturals extraordinaris. L’article proposa un recorregut per la materialitat que ens ha perviscut de la Barcelona emergent dels anys 30. La ruta compren llocs de significació política, espais que es van significar des del punt de vista cultural, elements que van respondre a l’interès social del moment, enclavaments urbanístics, espais de guerra. Tot plegat una rellevant herència que encara avui tipifica el caràcter de la Ciutat. ","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"22 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-12-16","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123711071","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-12-16DOI: 10.1344/ebre38.2019.9.30463
José-Tomás Velasco Sánchez
Este artículo tiene como objetivo presentar cómo fueron llevadas a cabo las requisiciones de los documentos en el frente oriental de la Guerra Civil, que acabaron formando los fondos originarios del actual Archivo de la Guerra Civil del Centro Documental de la Memoria Histórica en Salamanca. Dichos documentos fueron reunidos y clasificados según su procedencia geográfica, por lo que el artículo se divide en nueve apartados, dedicados a Cataluña, Valencia y Murcia, siguiendo el orden alfabético del cuadro de clasificación del Archivo de Salamanca y no la cronología del frente de guerra. En cada apartado, se estudia el personal encargado de realizar las requisiciones, la metodología aplicada en las mismas, la tipología de la documentación requisada, el envío de la documentación requisada al archivo y, finalmente, las especificidades que en cada zona se plantearon a la hora de realizar las requisiciones.
{"title":"Las agrupaciones documentales del frente oriental de la guerra civil custodiadas en el Archivo de Salamanca","authors":"José-Tomás Velasco Sánchez","doi":"10.1344/ebre38.2019.9.30463","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/ebre38.2019.9.30463","url":null,"abstract":"Este artículo tiene como objetivo presentar cómo fueron llevadas a cabo las requisiciones de los documentos en el frente oriental de la Guerra Civil, que acabaron formando los fondos originarios del actual Archivo de la Guerra Civil del Centro Documental de la Memoria Histórica en Salamanca. Dichos documentos fueron reunidos y clasificados según su procedencia geográfica, por lo que el artículo se divide en nueve apartados, dedicados a Cataluña, Valencia y Murcia, siguiendo el orden alfabético del cuadro de clasificación del Archivo de Salamanca y no la cronología del frente de guerra. En cada apartado, se estudia el personal encargado de realizar las requisiciones, la metodología aplicada en las mismas, la tipología de la documentación requisada, el envío de la documentación requisada al archivo y, finalmente, las especificidades que en cada zona se plantearon a la hora de realizar las requisiciones. ","PeriodicalId":117119,"journal":{"name":"Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939","volume":"74 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-12-16","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128269896","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：