Aquest article té com a objectiu analitzar el funcionament i la importància de les aules hospitalàries, així com la intervenció educativa per part dels docents i el paper que desenvolupen els diferents professionals o referents que estableixen algun vincle amb l’infant hospitalitzat. L’acompanyament educatiu a les aules hospitalàries és el títol que rep aquest estudi, amb el qual pretenem visibilitzar la gran tasca educativa que es realitza dins dels hospitals del nostre país i demostrar els beneficis que aporten les aules hospitalàries als infants que, per motius de salut, no poden assistir a una aula ordinària. El marc metodològic segueix un enfocament qualitatiu, i es fa ús de les entrevistes com a instrument de recollida de dades. Aquestes entrevistes s’han realitzat a quatre docents d’aules ordinàries i a quatre d’aules hospitalàries, amb la finalitat de poder analitzar i comparar les funcions educatives que duen a terme i les seves experiències, aptituds i punts de vista. D’aquesta manera, es donarà peu a una recerca descriptiva on seran resoltes les preguntes d’investigació plantejades i on es podrà contrastar el supòsit de partida plantejat. Aquest article neix a partir de les experiències explicades a classe per una nena de set anys que va estar ingressada molts mesos a l’Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona. Les seves vivències, històries i sentiments van despertar en nosaltres el desig de conèixer el funcionament de les aules hospitalàries, ja que el suport emocional que va rebre va ser essencial durant el seu tractament i la seva posterior incorporació a l’escola ordinària. Dediquem aquest article a la fada de l’alegria més valenta del món, i a totes les nenes i nens que assisteixen a aules hospitalàries i que mai perden les ganes d’aprendre.
本文旨在分析医院教室的功能和重要性，以及教师的教育干预和与住院儿童建立联系的不同专业人员或推荐人所发挥的作用。本研究以 "医院教室中的教育陪伴 "为题，旨在揭示在我国医院中开展的重大教育任务，并展示医院教室为因健康原因无法在普通教室上课的儿童带来的益处。方法框架采用定性方法，以访谈作为数据收集工具。访谈对象包括四名来自普通教室的教师和四名来自医院教室的教师，目的是分析和比较他们所履行的教育职能以及他们的经验、技能和观点。这将导致一种描述性研究，在这种研究中，提出的研究问题将得到回答，最初的假设也可以得到对比。这篇文章是根据一名曾在巴塞罗那 Sant Joan de Déu 医院住院数月的七岁女孩在课堂上讲述的经历写成的。她的经历、故事和感受唤起了我们了解医院课堂如何运作的愿望，因为在她接受治疗和随后融入普通学校的过程中，她所获得的情感支持至关重要。我们谨以此文献给世界上最勇敢的快乐精灵，献给所有在医院教室学习的男孩和女孩，他们从未失去对学习的渴望。
{"title":"L’acompanyament educatiu a les aules hospitalàries","authors":"Fabrícia Castro da Silva, Carla Soto Pérez","doi":"10.17345/comeduc36.3744","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc36.3744","url":null,"abstract":"Aquest article té com a objectiu analitzar el funcionament i la importància de les aules hospitalàries, així com la intervenció educativa per part dels docents i el paper que desenvolupen els diferents professionals o referents que estableixen algun vincle amb l’infant hospitalitzat. L’acompanyament educatiu a les aules hospitalàries és el títol que rep aquest estudi, amb el qual pretenem visibilitzar la gran tasca educativa que es realitza dins dels hospitals del nostre país i demostrar els beneficis que aporten les aules hospitalàries als infants que, per motius de salut, no poden assistir a una aula ordinària. El marc metodològic segueix un enfocament qualitatiu, i es fa ús de les entrevistes com a instrument de recollida de dades. Aquestes entrevistes s’han realitzat a quatre docents d’aules ordinàries i a quatre d’aules hospitalàries, amb la finalitat de poder analitzar i comparar les funcions educatives que duen a terme i les seves experiències, aptituds i punts de vista. D’aquesta manera, es donarà peu a una recerca descriptiva on seran resoltes les preguntes d’investigació plantejades i on es podrà contrastar el supòsit de partida plantejat. Aquest article neix a partir de les experiències explicades a classe per una nena de set anys que va estar ingressada molts mesos a l’Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona. Les seves vivències, històries i sentiments van despertar en nosaltres el desig de conèixer el funcionament de les aules hospitalàries, ja que el suport emocional que va rebre va ser essencial durant el seu tractament i la seva posterior incorporació a l’escola ordinària.\u0000Dediquem aquest article a la fada de l’alegria més valenta del món, i a totes les nenes i nens que assisteixen a aules hospitalàries i que mai perden les ganes d’aprendre.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"2 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138999867","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Entrevista al Dr. Bruno Robbes, catedràtic de ciències de l’educació i de la formació a la Universitat de París CY Cergy, sotsdirector del laboratori EMA (École, Mutations, Apprentissages) i responsable del Grau de ciències de l’educació i de la formació, que ensenya els estudiants en i per mitjà de la pedagogia institucional i cooperativa. Està al capdavant de la Xarxa de Pedagogia Institucional Internacional (Réseau Pédagogie Institutionnelle International). Ha estat mestre de primària, director d’una escola en un barri obrer dels afores de la regió parisenca i assessor en prevenció de la violència al districte escolar de Versalles. Robbes defineix què és l’autoritat educativa, i ens apropa i diferencia els dos corrents de la pedagogia institucional. També explica les característiques que ha de reunir un docent i puntualitza com creu que és el principi d’isomorfisme pedagògic. Actualment està desenvolupant un conjunt de recerques-acció educatives que donen suport a equips de docents.
{"title":"Entrevista amb Bruno Robbes","authors":"Albert Irigoyen Zaragoza, Carole Gauthié","doi":"10.17345/comeduc36.3277","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc36.3277","url":null,"abstract":"Entrevista al Dr. Bruno Robbes, catedràtic de ciències de l’educació i de la formació a la Universitat de París CY Cergy, sotsdirector del laboratori EMA (École, Mutations, Apprentissages) i responsable del Grau de ciències de l’educació i de la formació, que ensenya els estudiants en i per mitjà de la pedagogia institucional i cooperativa. Està al capdavant de la Xarxa de Pedagogia Institucional Internacional (Réseau Pédagogie Institutionnelle International). Ha estat mestre de primària, director d’una escola en un barri obrer dels afores de la regió parisenca i assessor en prevenció de la violència al districte escolar de Versalles. Robbes defineix què és l’autoritat educativa, i ens apropa i diferencia els dos corrents de la pedagogia institucional. També explica les característiques que ha de reunir un docent i puntualitza com creu que és el principi d’isomorfisme pedagògic. Actualment està desenvolupant un conjunt de recerques-acció educatives que donen suport a equips de docents.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"7 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138997474","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Moltes pedagogies i pràctiques educatives recomanen l’ús de la cooperació entre alumnes. Aquest article teòric intenta diferenciar dues de les pràctiques més utilitzades de dues concepcions de la cooperació escolar: el treball en grup cooperatiu de l’aprenentatge cooperatiu (cooperative learning, provinent del món anglosaxó) i el treball en grup (travail en groupe) de les pedagogies cooperatives (pédagogies coopératives, provinents del món francòfon). Mentre que l’aprenentatge cooperatiu prioritza més aviat el desenvolupament de les habilitats cooperatives (aprendre a cooperar) per a després cooperar per aprendre, les pédagogies coopératives es presenten de diverses formes a través de dispositius que majoritàriament busquen que els estudiants aprenguin cooperant. L’article consisteix a introduir el travail en groupe de les pédagogies coopératives, i a eliminar els possibles malentesos en referència al treball en grups cooperatius de l’aprenentatge cooperatiu. No es tracta de pràctiques cooperatives que xoquen o competeixen, són més aviat lògiques amb tradicions diferents, proposades per contribuir a l’aprenentatge i que presenten formes de complementarietat.
许多教学方法和教育实践都涉及学生之间的合作。这篇技术文章试图区分学校合作的两种不同概念中最常用的两种做法：合作学习中的小组合作学习（合作学习，英语省份）和合作教学法中的小组合作学习（合作教学法，法语省份）。Mentre que l'aprenentatge cooperatiu prioritza més aviat el desenvolupament de les habilitats cooperatives (aprendre a cooperar) per a després cooperar per aprendre, les pédagogies coopératives es presenten de diverses formes a través de dispositius que majoritàriament busquen que els estudiants aprenguin cooperant.这篇文章包括介绍合作式教学中的小组合作学习，以及消除合作式教学中可能存在的弊端。这并不意味着合作社的做法是相互竞争的，而是具有不同传统的、为促进发展而提出的建议，是一种互补的形式。
{"title":"L’aprenentatge cooperatiu i les pédagogies coopératives: dues concepcions diferents de treballar en grup cooperatiu","authors":"Albert Irigoyen, Sylvain Connac","doi":"10.17345/comeduc36.3300","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc36.3300","url":null,"abstract":"Moltes pedagogies i pràctiques educatives recomanen l’ús de la cooperació entre alumnes. Aquest article teòric intenta diferenciar dues de les pràctiques més utilitzades de dues concepcions de la cooperació escolar: el treball en grup cooperatiu de l’aprenentatge cooperatiu (cooperative learning, provinent del món anglosaxó) i el treball en grup (travail en groupe) de les pedagogies cooperatives (pédagogies coopératives, provinents del món francòfon). Mentre que l’aprenentatge cooperatiu prioritza més aviat el desenvolupament de les habilitats cooperatives (aprendre a cooperar) per a després cooperar per aprendre, les pédagogies coopératives es presenten de diverses formes a través de dispositius que majoritàriament busquen que els estudiants aprenguin cooperant. L’article consisteix a introduir el travail en groupe de les pédagogies coopératives, i a eliminar els possibles malentesos en referència al treball en grups cooperatius de l’aprenentatge cooperatiu. No es tracta de pràctiques cooperatives que xoquen o competeixen, són més aviat lògiques amb tradicions diferents, proposades per contribuir a l’aprenentatge i que presenten formes de complementarietat.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"3 12","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138996082","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Els infants són els principals protagonistes de les sessions de psicomotricitat, però no s’han trobat gaires recerques sobre aquest tema. L’objectiu d’aquest estudi és explorar com aquests infants viuen l’acompanyament del psicomotricista i fins a quin punt la implicació d’aquest té un impacte positiu en el seu joc. S’utilitza una metodologia qualitativa a través de l’observació participant dels investigadors en sessions de psicomotricitat en grups d’infants de EI4 i EI5 de tres escoles diferents durant tres setmanes. Les sessions eren conduïdes per psicomotricistes de l’escola formats en una línia de psicomotricitat vivencial creada per Aucouturier i Lapierre. Les dades de l’observació s’han recollit en un registre narratiu i els comentaris dels infants s’han enregistrat en àudio. Posteriorment, s’ha fet una triangulació entre els comentaris verbals dels infants, les observacions de les actuacions dels infants i les dels psicomotricistes. Els resultats mostren que els infants són conscients de les oportunitats que els ofereixen les sessions de psicomotricitat, i destaquen la importància de la mirada de l’adult que els acompanya. Es conclou que l’acompanyament i la participació del psicomotricista en el joc dels infants es revela com un factor important per al bon funcionament de les sessions de psicomotricitat, per a l’enriquiment del joc i, sobretot, per al plaer del joc.
婴幼儿是心理治疗过程中的主要角色，但他们并没有就这一主题进行研究。本研究旨在探讨儿童如何体验心理医生的支持，并确定心理医生的参与是否对儿童的发展产生积极影响。本研究采用定性分析方法，通过观察研究者在三节课期间在三所不同学校的 EI4 和 EI5 年级组进行的心理治疗。这些课程由学校的理疗师在 Aucouturier 和 Lapierre 设计的活体理疗课上进行。观察数据被整理成叙述性登记册，孩子们的评论也被录音。随后，对儿童的口头评论、对儿童行动的观察和心理测量师的评论进行了三角测量。结果表明，儿童意识到了心理治疗提供的机会，并强调了成人对其看法的重要性。Es conclou que l'acompanyament i la participació del psicomotricista en el joc dels infants es revela com un factor important per al bon funcionament de les sessions de psicomotricitat, per a l'enriquiment del joc i, sobretot, per al plaer del joc.
{"title":"Com viuen els infants l’acompanyament del psicomotricista?","authors":"Núria Franch Batlle, Estrella Masabeu Tierno, Josep Rota Iglesias","doi":"10.17345/comeduc36.3287","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc36.3287","url":null,"abstract":"Els infants són els principals protagonistes de les sessions de psicomotricitat, però no s’han trobat gaires recerques sobre aquest tema. L’objectiu d’aquest estudi és explorar com aquests infants viuen l’acompanyament del psicomotricista i fins a quin punt la implicació d’aquest té un impacte positiu en el seu joc. S’utilitza una metodologia qualitativa a través de l’observació participant dels investigadors en sessions de psicomotricitat en grups d’infants de EI4 i EI5 de tres escoles diferents durant tres setmanes. Les sessions eren conduïdes per psicomotricistes de l’escola formats en una línia de psicomotricitat vivencial creada per Aucouturier i Lapierre. Les dades de l’observació s’han recollit en un registre narratiu i els comentaris dels infants s’han enregistrat en àudio. Posteriorment, s’ha fet una triangulació entre els comentaris verbals dels infants, les observacions de les actuacions dels infants i les dels psicomotricistes. Els resultats mostren que els infants són conscients de les oportunitats que els ofereixen les sessions de psicomotricitat, i destaquen la importància de la mirada de l’adult que els acompanya. Es conclou que l’acompanyament i la participació del psicomotricista en el joc dels infants es revela com un factor important per al bon funcionament de les sessions de psicomotricitat, per a l’enriquiment del joc i, sobretot, per al plaer del joc.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"8 10","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138997947","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquesta investigació és un estudi de cas sobre la introducció de l’aprenentatge cooperatiu amb el mètode del Puzle o Trencaclosques (Jigsaw Classroom) en un grup-classe de vint-i-cinc alumnes de 3r d’ESO en la matèria de Ciències Socials, per tal d’incrementar la motivació, la participació a l’aula i el rendiment acadèmic, així com vehicular els valors cooperatius. Algunes de les principals problemàtiques de l’aula són la falta de motivació i participació, així com el poc interès per la Història i el nivell acadèmic baix, sumat a una metodologia passiva de professor/emissor i alumne/receptor. Amb la introducció de dinàmiques cooperatives, i en especial el Puzle, durant la Intervenció Didàctica de vuit sessions (l’estudi total són catorze sessions), s’ha posat en pràctica un aprenentatge dinàmic i actiu que ha posat de manifest un augment en la motivació, la participació a l’aula i el rendiment acadèmic, però que no ha pogut demostrar l’adquisició de valors cooperatius; es destaca, també, la poca experiència per part dels alumnes en el treball en equips cooperatius de manera habitual. Algunes de les principals problemàtiques de l’aula són la falta de motivació i participació, així com el poc interès per la Història i el nivell acadèmic baix, sumat a una metodologia passiva de professor/emissor i alumne/receptor. Amb la introducció de dinàmiques cooperatives, i en especial el Puzle, durant la Intervenció Didàctica de vuit sessions (l’estudi total són catorze sessions), s’ha posat en pràctica un aprenentatge dinàmic i actiu que ha posat de manifest un augment en la motivació, la participació a l’aula i el rendiment acadèmic, però que no ha pogut demostrar l’adquisició de valors cooperatius; es destaca, també, la poca experiència per part dels alumnes en el treball en equips cooperatius de manera habitual.
{"title":"Connectant el món: el mètode Puzle en l’aprenentatge cooperatiu de les ciències socials. Un estudi de cas a 3r d’ESO","authors":"Guiomar Sánchez Pallarès","doi":"10.17345/comeduc36.3221","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc36.3221","url":null,"abstract":"Aquesta investigació és un estudi de cas sobre la introducció de l’aprenentatge cooperatiu amb el mètode del Puzle o Trencaclosques (Jigsaw Classroom) en un grup-classe de vint-i-cinc alumnes de 3r d’ESO en la matèria de Ciències Socials, per tal d’incrementar la motivació, la participació a l’aula i el rendiment acadèmic, així com vehicular els valors cooperatius.\u0000Algunes de les principals problemàtiques de l’aula són la falta de motivació i participació, així com el poc interès per la Història i el nivell acadèmic baix, sumat a una metodologia passiva de professor/emissor i alumne/receptor. Amb la introducció de dinàmiques cooperatives, i en especial el Puzle, durant la Intervenció Didàctica de vuit sessions (l’estudi total són catorze sessions), s’ha posat en pràctica un aprenentatge dinàmic i actiu que ha posat de manifest un augment en la motivació, la participació a l’aula i el rendiment acadèmic, però que no ha pogut demostrar l’adquisició de valors cooperatius; es destaca, també, la poca experiència per part dels alumnes en el treball en equips cooperatius de manera habitual.\u0000Algunes de les principals problemàtiques de l’aula són la falta de motivació i participació, així com el poc interès per la Història i el nivell acadèmic baix, sumat a una metodologia passiva de professor/emissor i alumne/receptor. Amb la introducció de dinàmiques cooperatives, i en especial el Puzle, durant la Intervenció Didàctica de vuit sessions (l’estudi total són catorze sessions), s’ha posat en pràctica un aprenentatge dinàmic i actiu que ha posat de manifest un augment en la motivació, la participació a l’aula i el rendiment acadèmic, però que no ha pogut demostrar l’adquisició de valors cooperatius; es destaca, també, la poca experiència per part dels alumnes en el treball en equips cooperatius de manera habitual.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"27 6","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138996125","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Pons-Altés, J. M. (coord.) (2021). Ciutadania compromesa i educació. Propostes per al foment de la memòria democràtica. Publicacions URV","authors":"Emma Dunia Vidal Prades","doi":"10.17345/comeduc36.3746","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc36.3746","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"101 s6","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138998638","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Qui necessita les didàctiques específiques? A les portes d’una implosió educativa","authors":"Josep M. Pons-Altés, Albert Irigoyen","doi":"10.17345/comeduc36.2888","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc36.2888","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"346 8","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138996494","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Arias Ferrer, L., i Egea Vivancos, A. (2022). Didáctica de geografía e historia en educación primaria. Editorial Síntesis","authors":"Núria Gil Duran","doi":"10.17345/comeduc36.3745","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc36.3745","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"295 8","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138996831","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En aquest article es presenten els resultats d’un estudi sobre els beneficis psicosocials que aporta el Cooppel als adolescents. Concretament, el curs 2021-2022 es va portar a terme els tallers Cooppel en un institut referent de Tarragona. Aquesta investigació es basa en el paradigma interpretatiu, perquè es pretén conèixer la realitat dels participants a través de la seva pròpia interpretació. Per aquesta raó, es van realitzar estudis de casos per aprofundir en el desenvolupament dels participants des dels àmbits emocional, familiar, social i escolar. Per realitzar aquests estudis es va seleccionar una mostra de quatre participants. Per a la recollida d’informació s’ha fet servir, com a instruments, l’entrevista semiestructurada inicial i final a famílies i tutors validada per experts, el qüestionari CHAEA d’estils d’aprenentatge, el test EQi:YV de BarOn per mesurar el coeficient emocional dels participants, el qüestionari FIQ:HS Spanish per conèixer el grau d’implicació de les famílies en els processos d’aprenentatge i un qüestionari final als alumnes, validat per experts, per analitzar l’evolució de l’alumnat durant la seva participació. Finalment, es va extreure que el Cooppel ha aportat beneficis a l’alumnat que hi ha participat. En primer lloc, els ha permès reconèixer i gestionar els seus talents i potencialitats per aplicar-los en el seu aprenentatge. En segon lloc, els ha permès millorar l’organització de l’estudi i, finalment, s’ha vist reflectida una evolució positiva en el rendiment acadèmic de l’alumnat.
{"title":"Estudi dels beneficis psicosocials del Cooppel en adolescents","authors":"Nadia Mariana Nieto Sabio","doi":"10.17345/comeduc36.3743","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc36.3743","url":null,"abstract":"En aquest article es presenten els resultats d’un estudi sobre els beneficis psicosocials que aporta el Cooppel als adolescents. Concretament, el curs 2021-2022 es va portar a terme els tallers Cooppel en un institut referent de Tarragona. Aquesta investigació es basa en el paradigma interpretatiu, perquè es pretén conèixer la realitat dels participants a través de la seva pròpia interpretació. Per aquesta raó, es van realitzar estudis de casos per aprofundir en el desenvolupament dels participants des dels àmbits emocional, familiar, social i escolar. Per realitzar aquests estudis es va seleccionar una mostra de quatre participants. Per a la recollida d’informació s’ha fet servir, com a instruments, l’entrevista semiestructurada inicial i final a famílies i tutors validada per experts, el qüestionari CHAEA d’estils d’aprenentatge, el test EQi:YV de BarOn per mesurar el coeficient emocional dels participants, el qüestionari FIQ:HS Spanish per conèixer el grau d’implicació de les famílies en els processos d’aprenentatge i un qüestionari final als alumnes, validat per experts, per analitzar l’evolució de l’alumnat durant la seva participació. Finalment, es va extreure que el Cooppel ha aportat beneficis a l’alumnat que hi ha participat. En primer lloc, els ha permès reconèixer i gestionar els seus talents i potencialitats per aplicar-los en el seu aprenentatge. En segon lloc, els ha permès millorar l’organització de l’estudi i, finalment, s’ha vist reflectida una evolució positiva en el rendiment acadèmic de l’alumnat.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"26 102","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138999042","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-12-16DOI: 10.17345/comeduc2022187-198
Joan Callarisa Mas
Ressenya del llibre: Pons-Altés, J. M. (coord.) (2021). Didàctica, història, cooperació i justícia social. Reconeixement al doctor Antoni Gavaldà. Publicacions URV.
Ressenya del llibre: Pons-Altés, J. M. (coord.) (2021).Didàctica, història, cooperació i justícia social.Reconeixement al doctor Antoni Gavaldà.Publicacions URV.
{"title":"Pons-Altés, J. M. (coord.) (2021). Didàctica, història, cooperació i justícia social. Reconeixement al doctor Antoni Gavaldà. Publicacions URV.","authors":"Joan Callarisa Mas","doi":"10.17345/comeduc2022187-198","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc2022187-198","url":null,"abstract":"Ressenya del llibre: Pons-Altés, J. M. (coord.) (2021). Didàctica, història, cooperació i justícia social. Reconeixement al doctor Antoni Gavaldà. Publicacions URV.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-16","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"129805895","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：