Pub Date : 2021-12-31DOI: 10.17345/comeduc2021111-136
Elena Vila Álvarez, Enric M. Sebastiani, Montserrat Alguacil de Nicolás
Aquest article proposa un model d’avaluació de les competències socials des de l’àrea d’Educació Física. Per a la seva elaboració s’utilitza un disseny observacional nomotètic (diversos participants que executen una mateixa tasca), de seguiment (diferents patrons de conductes observades durant mesos) i multidimensional (diverses dimensions que es corresponen amb els criteris de l’instrument d’observació), amb la creació d’una eina ad hoc validada per experts. D’aquest disseny se’n deriven una sèrie de decisions sobre els participants, els instruments d’observació, de registre i el procediment d’anàlisi. S’utilitza l’anàlisi seqüencial de retards, prospectius i retrospectius, per obtenir les taules seqüencials que generen les discussions i l’anàlisi de resultats. L’anàlisi seqüencial posa en relació conductes obtingudes diacrònicament i busca patrons de repetició en el temps. D’altra banda, l’anàlisi seqüencial de retards es complementa amb la utilització de la tècnica de coordenades polars que permet obtenir un mapa complet de les interrelacions entre les diferents categories de les diverses dimensions. La característica més destacada de la recerca és la utilització del programa HOISAN 1.6.3 (Hernández-Mendo et alii, 2012), que permet, per primer cop, calcular de manera informatitzada l’anàlisi de coordenades polars. A partir de l’eina ad hoc i dels resultats obtinguts s’elabora la proposta de model d’avaluació de les competències socials de l’àrea d’Educació Física.
{"title":"Proposta d’un model d’avaluació de les competències socials dels alumnes d’educació primària des de l'àrea d'Educació Física","authors":"Elena Vila Álvarez, Enric M. Sebastiani, Montserrat Alguacil de Nicolás","doi":"10.17345/comeduc2021111-136","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc2021111-136","url":null,"abstract":"Aquest article proposa un model d’avaluació de les competències socials des de l’àrea d’Educació Física. Per a la seva elaboració s’utilitza un disseny observacional nomotètic (diversos participants que executen una mateixa tasca), de seguiment (diferents patrons de conductes observades durant mesos) i multidimensional (diverses dimensions que es corresponen amb els criteris de l’instrument d’observació), amb la creació d’una eina ad hoc validada per experts. D’aquest disseny se’n deriven una sèrie de decisions sobre els participants, els instruments d’observació, de registre i el procediment d’anàlisi. S’utilitza l’anàlisi seqüencial de retards, prospectius i retrospectius, per obtenir les taules seqüencials que generen les discussions i l’anàlisi de resultats. L’anàlisi seqüencial posa en relació conductes obtingudes diacrònicament i busca patrons de repetició en el temps. D’altra banda, l’anàlisi seqüencial de retards es complementa amb la utilització de la tècnica de coordenades polars que permet obtenir un mapa complet de les interrelacions entre les diferents categories de les diverses dimensions. La característica més destacada de la recerca és la utilització del programa HOISAN 1.6.3 (Hernández-Mendo et alii, 2012), que permet, per primer cop, calcular de manera informatitzada l’anàlisi de coordenades polars. A partir de l’eina ad hoc i dels resultats obtinguts s’elabora la proposta de model d’avaluació de les competències socials de l’àrea d’Educació Física.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"36 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115097478","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Ressenya: Ciencias sociales, ciudadanía y sociedad digital. Reflexiones desde la educación.","authors":"Núria Gil Duran","doi":"10.17345/comeduc2020151-162","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc2020151-162","url":null,"abstract":"Ressenya del llibre: Prats, J. (coord.) (2020). Ciencias sociales, ciudadanía y sociedad digital. Reflexiones desde la educación. Editorial Trea.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"16 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122541078","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-07-20DOI: 10.17345/comeduc202053-63
Ana Garde Badillo, J. Carnicer
Aquest article descriu i valora un dels sistemes d'ensenyament que han tingut major repercussió en l'àmbit de la pedagogia del violí en el nivell inicial i que s'ha estès a l’ensenyament d'altres instruments (com ara el piano o la guitarra): el mètode Suzuki. Aquí se'n repassen els principis pedagògics aplicats al violí, les aportacions, les limitacions. I també s’hi recullen les propostes d'adaptació del mètode.
{"title":"El mètode Suzuki i l'ensenyament inicial del violí en l'actualitat","authors":"Ana Garde Badillo, J. Carnicer","doi":"10.17345/comeduc202053-63","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc202053-63","url":null,"abstract":"Aquest article descriu i valora un dels sistemes d'ensenyament que han tingut major repercussió en l'àmbit de la pedagogia del violí en el nivell inicial i que s'ha estès a l’ensenyament d'altres instruments (com ara el piano o la guitarra): el mètode Suzuki. Aquí se'n repassen els principis pedagògics aplicats al violí, les aportacions, les limitacions. I també s’hi recullen les propostes d'adaptació del mètode.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"9 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116072097","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-07-20DOI: 10.17345/comeduc20207-28
Albert Irigoyen
Entrevista al doctor Antoni Gavaldà Torrents, que ha estat professor titular de Didàctica de les Ciències Socials (Departament d'Història i Història de l'Art) de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, i que ha centrat la seva carrera en la formació de mestres i en la investigació en el món de les humanitats.Mestre de mestres, un cop arribada la jubilació, en repassem la trajectòria en una entrevista on respon a qüestions sobre el futur de l'educació i de l’ensenyament-aprenentatge de la Didàctica de les Ciències Socials. També sobre conceptes com ara treball cooperatiu i valors cooperatius, virtualització i digitalització, el món de la docència i la recerca universitària. I, encara, sobre què significa ser mestre.Antoni Gavaldà, historiador i membre del grup d'investigació ISOCAC, és un dels fundadors de la revista Comunicació Educativa.
{"title":"Entrevista a Antoni Gavaldà","authors":"Albert Irigoyen","doi":"10.17345/comeduc20207-28","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc20207-28","url":null,"abstract":"Entrevista al doctor Antoni Gavaldà Torrents, que ha estat professor titular de Didàctica de les Ciències Socials (Departament d'Història i Història de l'Art) de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, i que ha centrat la seva carrera en la formació de mestres i en la investigació en el món de les humanitats.Mestre de mestres, un cop arribada la jubilació, en repassem la trajectòria en una entrevista on respon a qüestions sobre el futur de l'educació i de l’ensenyament-aprenentatge de la Didàctica de les Ciències Socials. També sobre conceptes com ara treball cooperatiu i valors cooperatius, virtualització i digitalització, el món de la docència i la recerca universitària. I, encara, sobre què significa ser mestre.Antoni Gavaldà, historiador i membre del grup d'investigació ISOCAC, és un dels fundadors de la revista Comunicació Educativa.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"245 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116146995","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-07-20DOI: 10.17345/comeduc2020137-148
Carme Cruelles Rosales
Aquesta proposta d’introducció de la poesia a l'aula sorgeix des de l'experiència pràctica a les aules de secundària de l'Institut Els Alfacs (La Ràpita, Montsià) i amb el ferm convenciment que la lectura i el treball del text poètic han de permetre l’aprenentatge de la llengua i la reflexió sobre què es diu, com es diu i què s'intueix, per tal de dialogar amb el propi text. En aquest article es planteja un retorn a la poesia i no veure-la (com proposa el currículum) com un gènere més o com una proposta estètica posada en valor.En aquest sentit, es fa una aposta a través d'activitats que juguen amb materials poètics d'autors com Montserrat Abelló o Màrius Torres, amb versos i estrofes que il·lustren aquest poder captivador i didàctic de la poesia, per incloure aquesta en l'educació i fugint de l’experiència lectora traumàtica quan ens retrobem amb un text poètic. Les tasques proposades són múltiples i també interdisciplinàries quan volem incloure l'art poètica en el nostre programa.
{"title":"Necessitat de poesia en l'educació","authors":"Carme Cruelles Rosales","doi":"10.17345/comeduc2020137-148","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc2020137-148","url":null,"abstract":"Aquesta proposta d’introducció de la poesia a l'aula sorgeix des de l'experiència pràctica a les aules de secundària de l'Institut Els Alfacs (La Ràpita, Montsià) i amb el ferm convenciment que la lectura i el treball del text poètic han de permetre l’aprenentatge de la llengua i la reflexió sobre què es diu, com es diu i què s'intueix, per tal de dialogar amb el propi text. En aquest article es planteja un retorn a la poesia i no veure-la (com proposa el currículum) com un gènere més o com una proposta estètica posada en valor.En aquest sentit, es fa una aposta a través d'activitats que juguen amb materials poètics d'autors com Montserrat Abelló o Màrius Torres, amb versos i estrofes que il·lustren aquest poder captivador i didàctic de la poesia, per incloure aquesta en l'educació i fugint de l’experiència lectora traumàtica quan ens retrobem amb un text poètic. Les tasques proposades són múltiples i també interdisciplinàries quan volem incloure l'art poètica en el nostre programa.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"28 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115984728","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-07-20DOI: 10.17345/comeduc202083-101
Maria Saltó Echevarria
La mort i el dol són dos tabús dins de la nostra societat. Costa molt saber quines paraules cal dir, com cal intervenir i comprendre quins sentiments i reaccions apareixeran al llarg del procés de dol. Però com actuem quan es tracta d'un infant? Davant d'aquesta situació, els adults apostem per amagar informació, actuar com si res hagués canviat i, en molts casos, obviar els sentiments que viuen els infants. I en tot això, quin paper hi ha de tenir l'escola? És per això que es planteja una recerca basada a saber si l’escola és un espai adient, a analitzar com els mestres tracten la mort i el dol a l’escola i a saber quins coneixements i estratègies tenen per tal de treballar-los.La investigació ha seguit tres línies: una recerca teòrica sobre la mort i el dol en infants d'entre sis i vuit anys, unes entrevistes a una psicòloga i a dos mestres d'escoles tarragonines, i un qüestionari respost per un total de 91 mestres d'escoles públiques i concertades de la ciutat de Tarragona. Els resultats obtinguts mostren la manca de formació envers el tema i la necessitat de treballar la mort i el dol a l’escola en edats primerenques i de comptar amb els recursos didàctics per intervenir davant d'una situació de mort o dol a l'aula. És per això que s'ha pogut desenvolupar un recull de propostes didàctiques per tal d'utilitzar-les i adaptar-les, si cal, en qualsevol etapa educativa.
{"title":"La mort i el dol: en parlem a l'escola?","authors":"Maria Saltó Echevarria","doi":"10.17345/comeduc202083-101","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc202083-101","url":null,"abstract":"La mort i el dol són dos tabús dins de la nostra societat. Costa molt saber quines paraules cal dir, com cal intervenir i comprendre quins sentiments i reaccions apareixeran al llarg del procés de dol. Però com actuem quan es tracta d'un infant? Davant d'aquesta situació, els adults apostem per amagar informació, actuar com si res hagués canviat i, en molts casos, obviar els sentiments que viuen els infants. I en tot això, quin paper hi ha de tenir l'escola? És per això que es planteja una recerca basada a saber si l’escola és un espai adient, a analitzar com els mestres tracten la mort i el dol a l’escola i a saber quins coneixements i estratègies tenen per tal de treballar-los.La investigació ha seguit tres línies: una recerca teòrica sobre la mort i el dol en infants d'entre sis i vuit anys, unes entrevistes a una psicòloga i a dos mestres d'escoles tarragonines, i un qüestionari respost per un total de 91 mestres d'escoles públiques i concertades de la ciutat de Tarragona. Els resultats obtinguts mostren la manca de formació envers el tema i la necessitat de treballar la mort i el dol a l’escola en edats primerenques i de comptar amb els recursos didàctics per intervenir davant d'una situació de mort o dol a l'aula. És per això que s'ha pogut desenvolupar un recull de propostes didàctiques per tal d'utilitzar-les i adaptar-les, si cal, en qualsevol etapa educativa.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"35 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123489091","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-07-20DOI: 10.17345/comeduc202041-52
Joan Callarisa Mas
Aquest article parteix d'una recerca sobre la didàctica del patrimoni, en què, a partir del seguiment d'un projecte interdisciplinari amb alumnes de sisè del cicle superior de primària en una escola d'Osona, s’observa com es treballa el patrimoni cultural centrat en un monestir i com es desenvolupen totes les àrees curriculars durant el curs. S'hi observen i analitzen, d'una banda, els resultats del treball curricular desenvolupat amb projectes interdisciplinaris i, d'una altra banda, el treball metodològic de la mestra.
{"title":"L'ensenyament al cicle superior a partir d’un projecte patrimonial. Un estudi de cas al Monestir de Sant Pere de Casserres","authors":"Joan Callarisa Mas","doi":"10.17345/comeduc202041-52","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc202041-52","url":null,"abstract":"Aquest article parteix d'una recerca sobre la didàctica del patrimoni, en què, a partir del seguiment d'un projecte interdisciplinari amb alumnes de sisè del cicle superior de primària en una escola d'Osona, s’observa com es treballa el patrimoni cultural centrat en un monestir i com es desenvolupen totes les àrees curriculars durant el curs. S'hi observen i analitzen, d'una banda, els resultats del treball curricular desenvolupat amb projectes interdisciplinaris i, d'una altra banda, el treball metodològic de la mestra.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"71 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122621091","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-07-20DOI: 10.17345/comeduc2020123-136
Beatriz Uceda Pérez
Les altes capacitats són un col·lectiu envoltat de múltiples mites que dificulten conèixer i atendre de la millor manera possible aquest grup. Un d'aquests mites és, per exemple, que les persones amb altes capacitats són perfectes en tot, i això fa que no es tinguin en compte les possibles discrepàncies en el seu ritme evolutiu o les dificultats que pugui tenir aquest col·lectiu. Es tracta de dificultats en diferents àmbits, com ara en l'emocional. Així que s'investiga si els nens i les nenes amb altes capacitats mostren dificultats de regulació emocional, i se n'analitzen les emocions, específicament: la frustració, la culpa, la tristesa, la por i la ràbia.La investigació realitzada permet concloure que els nens i les nenes amb altes capacitats mostren dificultats per regular les emocions i, especialment, la frustració i la ràbia. També, que no tenen prou estratègies de regulació emocional. A més, que les causes de la dificultat de regulació emocional poden ser per la discrepància entre el desenvolupament intel·lectual i l'emocional, i per la seva alta sensibilitat, i això els genera conseqüències, especialment en els àmbits personal, social, familiar i acadèmic.
{"title":"La regulació emocional en nens i nenes amb altes capacitats","authors":"Beatriz Uceda Pérez","doi":"10.17345/comeduc2020123-136","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc2020123-136","url":null,"abstract":"Les altes capacitats són un col·lectiu envoltat de múltiples mites que dificulten conèixer i atendre de la millor manera possible aquest grup. Un d'aquests mites és, per exemple, que les persones amb altes capacitats són perfectes en tot, i això fa que no es tinguin en compte les possibles discrepàncies en el seu ritme evolutiu o les dificultats que pugui tenir aquest col·lectiu. Es tracta de dificultats en diferents àmbits, com ara en l'emocional. Així que s'investiga si els nens i les nenes amb altes capacitats mostren dificultats de regulació emocional, i se n'analitzen les emocions, específicament: la frustració, la culpa, la tristesa, la por i la ràbia.La investigació realitzada permet concloure que els nens i les nenes amb altes capacitats mostren dificultats per regular les emocions i, especialment, la frustració i la ràbia. També, que no tenen prou estratègies de regulació emocional. A més, que les causes de la dificultat de regulació emocional poden ser per la discrepància entre el desenvolupament intel·lectual i l'emocional, i per la seva alta sensibilitat, i això els genera conseqüències, especialment en els àmbits personal, social, familiar i acadèmic.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"287 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121429915","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
És molt difícil obrir un editorial —amb tants de temes candents i canviants— per comentar la situació educativa actual. Però precisament tot el que hem viscut el 2020, amb la pandèmia de la covid-19, que ens va confinar durant mesos i va provocar el tancament dels centres docents, ens obliga a prendre'ns uns moments de reflexió que han de facilitar un debat d'idees, posterior i necessari, sobre el model educatiu a seguir.
{"title":"Molt soroll i massa incerteses","authors":"A. Irigoyen","doi":"10.17345/comeduc20205-6","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc20205-6","url":null,"abstract":"És molt difícil obrir un editorial —amb tants de temes candents i canviants— per comentar la situació educativa actual. Però precisament tot el que hem viscut el 2020, amb la pandèmia de la covid-19, que ens va confinar durant mesos i va provocar el tancament dels centres docents, ens obliga a prendre'ns uns moments de reflexió que han de facilitar un debat d'idees, posterior i necessari, sobre el model educatiu a seguir.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"20 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115023955","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-07-20DOI: 10.17345/comeduc202029-38
Pilar Benejam Arguimbau
La doctora Pilar Benejam Arguimbau va pronunciar el 29 de novembre de 2019 el discurs d'acceptació del títol de doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, a iniciativa de l’àrea de Didàctica de les Ciències Socials, avalada per la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, i pels departaments de Geografia, i d'Història i Història de l'Art de la URV.
{"title":"Reflexions sobre fer de mestre","authors":"Pilar Benejam Arguimbau","doi":"10.17345/comeduc202029-38","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc202029-38","url":null,"abstract":"La doctora Pilar Benejam Arguimbau va pronunciar el 29 de novembre de 2019 el discurs d'acceptació del títol de doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, a iniciativa de l’àrea de Didàctica de les Ciències Socials, avalada per la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, i pels departaments de Geografia, i d'Història i Història de l'Art de la URV.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"32 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123009071","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：