Pub Date : 2021-12-31DOI: 10.17345/comeduc202191-110
Anna Del Cerro Cusidó
En aquest article s’exposen el procés i les conclusions d’una recerca sobre l’ús dels museus com un recurs més per a l’aprenentatge de l’alumnat i la seva utilitat com a eina educativa a l’abast dels mestres. La recerca s’ha dut a terme amb l’objectiu d’analitzar les relacions que s’estableixen entre els museus i els centres educatius, identificar la concepció dels docents sobre el museu com a recurs educatiu, conèixer la valoració dels mestres dels serveis, recursos, materials i activitats que ofereixen els museus i distingir la formació del personal docent respecte al museu com a recurs didàctic. L’instrument metodològic seleccionat per a l’obtenció de dades ha estat un qüestionari mixt adreçat als mestres de la mostra estudiada. La informació proporcionada pels docents que han col·laborat en aquest treball ha evidenciat que coneixen bastant bé els serveis educatius dels museus de Tarragona, que els consideren un bon recurs per a l’aprenentatge significatiu de l’alumnat i que estan molt satisfets amb la metodologia, materials i recursos del museu. També s’han evidenciat mancances en la formació dels mestres en educació patrimonial. La finalitat bàsica d’aquest article és oferir als docents l’oportunitat de reflexionar sobre el ventall de possibilitats que ofereixen els museus com a recurs educatiu i beneficiar-se d’aquestes reflexions per programar activitats per estimular la curiositat dels infants, incrementar la motivació per l’aprenentatge i millorar la construcció significativa dels continguts escolars.
{"title":"Els museus, els eterns oblidats a l’escola","authors":"Anna Del Cerro Cusidó","doi":"10.17345/comeduc202191-110","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc202191-110","url":null,"abstract":"En aquest article s’exposen el procés i les conclusions d’una recerca sobre l’ús dels museus com un recurs més per a l’aprenentatge de l’alumnat i la seva utilitat com a eina educativa a l’abast dels mestres. La recerca s’ha dut a terme amb l’objectiu d’analitzar les relacions que s’estableixen entre els museus i els centres educatius, identificar la concepció dels docents sobre el museu com a recurs educatiu, conèixer la valoració dels mestres dels serveis, recursos, materials i activitats que ofereixen els museus i distingir la formació del personal docent respecte al museu com a recurs didàctic. L’instrument metodològic seleccionat per a l’obtenció de dades ha estat un qüestionari mixt adreçat als mestres de la mostra estudiada. La informació proporcionada pels docents que han col·laborat en aquest treball ha evidenciat que coneixen bastant bé els serveis educatius dels museus de Tarragona, que els consideren un bon recurs per a l’aprenentatge significatiu de l’alumnat i que estan molt satisfets amb la metodologia, materials i recursos del museu. També s’han evidenciat mancances en la formació dels mestres en educació patrimonial. La finalitat bàsica d’aquest article és oferir als docents l’oportunitat de reflexionar sobre el ventall de possibilitats que ofereixen els museus com a recurs educatiu i beneficiar-se d’aquestes reflexions per programar activitats per estimular la curiositat dels infants, incrementar la motivació per l’aprenentatge i millorar la construcció significativa dels continguts escolars.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"3 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131410721","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-12-31DOI: 10.17345/comeduc2021213-224
Andrés Pla Gálvez
Ressenya del llibre: Gálvez, P. i López, A. (2021). 8 hores. El Noi del Sucre i la vaga de La Canadenca. Pagès Editors
Ressenya del llibre: Gálvez, P. i López, A. (2021).8 hores.El Noi del Sucre i la vaga de La Canadenca.Pagès 编辑
{"title":"8 hores. El Noi del Sucre i la vaga de La Canadenca","authors":"Andrés Pla Gálvez","doi":"10.17345/comeduc2021213-224","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc2021213-224","url":null,"abstract":"Ressenya del llibre: Gálvez, P. i López, A. (2021). 8 hores. El Noi del Sucre i la vaga de La Canadenca. Pagès Editors","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"12 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"127242763","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-12-31DOI: 10.17345/comeduc20217-51
A. Irigoyen
Entrevista al Dr. Sylvain Connac, màxim referent de les pedagogies cooperatives, professor titular de la Universitat Paul Valéry de Montpeller, i investigador en Ciències de l’Educació en el grup de recerca LIRDEF. L’investigador francès precisa què són les pedagogies cooperatives, les compara amb l’aprenentatge cooperatiu que s’aplica en el sistema educatiu català i detalla el funcionament d’una classe cooperativa. A la vegada, trenca amb idees preconcebudes sobre el treball cooperatiu: incideix en la individualitat; apunta sobre voluntarietat en el fet de cooperar; marca l’ús del grup cooperatiu com una eina més, i no pas com l’única; distingeix treball en grup, treball de grup, treball en equip i treball d’equip; aporta noves situacions d’ensenyament-aprenentatge com l’ajuda, l’ajuda mútua, la tutoria o per fer col·lectiu com els debats amb finalitats democràtiques i filosòfiques (DVDP); i diferencia cooperació de col·laboració en l’aprenentatge. En definitiva, Connac va més enllà del treball en grup cooperatiu i amplia el camp d’acció dels mètodes cooperatius a l’abast. A més, valora si cooperar és un valor o no ho és, si ha de ser un mitjà o una finalitat en la seva aplicació a l’aula, i s’endinsa en la pandèmia de la covid-19 i en el fet de si és possible cooperar virtualment. Finalment, aporta línies de futur i valora si la cooperació a les aules estarà més present en el 2030.
{"title":"Entrevista a Sylvain Connac","authors":"A. Irigoyen","doi":"10.17345/comeduc20217-51","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc20217-51","url":null,"abstract":"Entrevista al Dr. Sylvain Connac, màxim referent de les pedagogies cooperatives, professor titular de la Universitat Paul Valéry de Montpeller, i investigador en Ciències de l’Educació en el grup de recerca LIRDEF. L’investigador francès precisa què són les pedagogies cooperatives, les compara amb l’aprenentatge cooperatiu que s’aplica en el sistema educatiu català i detalla el funcionament d’una classe cooperativa. A la vegada, trenca amb idees preconcebudes sobre el treball cooperatiu: incideix en la individualitat; apunta sobre voluntarietat en el fet de cooperar; marca l’ús del grup cooperatiu com una eina més, i no pas com l’única; distingeix treball en grup, treball de grup, treball en equip i treball d’equip; aporta noves situacions d’ensenyament-aprenentatge com l’ajuda, l’ajuda mútua, la tutoria o per fer col·lectiu com els debats amb finalitats democràtiques i filosòfiques (DVDP); i diferencia cooperació de col·laboració en l’aprenentatge. En definitiva, Connac va més enllà del treball en grup cooperatiu i amplia el camp d’acció dels mètodes cooperatius a l’abast. A més, valora si cooperar és un valor o no ho és, si ha de ser un mitjà o una finalitat en la seva aplicació a l’aula, i s’endinsa en la pandèmia de la covid-19 i en el fet de si és possible cooperar virtualment. Finalment, aporta línies de futur i valora si la cooperació a les aules estarà més present en el 2030.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"6 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"132146674","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-12-31DOI: 10.17345/comeduc2021137-157
Jordi Bertomeu Marín
Adquirir aprenentatges significatius amb metodologies basades en la repetició i en el rol passiu de l’alumnat és difícil. En canvi, comprendre processos històrics contemporanis complexos és més fàcil amb metodologies com les de l’aprenentatge cooperatiu, que es basen en la cooperació, la interdependència i el rol actiu de l’alumnat. Aquesta investigació correspon a un estudi de cas que s’estructura a partir de la intervenció educativa en una classe de 22 alumnes de primer de batxillerat d’un institut públic de la comarca del Baix Ebre, en la qual, durant deu sessions, s’estudià el procés d’aparició dels totalitarismes dels anys trenta. Durant aquestes sessions de l’assignatura d’Història del Món Contemporani es posaren en pràctica quatre tècniques cooperatives: l’1-2-4, el sac de dubtes, la cooperació estructurada i la redacció d’un blog amb equips de treball cooperatiu. Les dades recollides amb els instruments de recerca demostren que quan es respecten les premisses bàsiques de l’aprenentatge cooperatiu, s’acaben comprenent i interioritzant fàcilment una sèrie de continguts històrics que l’alumnat va demostrar que no coneixia abans de treballar cooperativament.
以重复和学生被动作用为基础的方法很难获得有意义的学习。相比之下，采用合作学习等基于合作、相互依存和学生主动作用的方法，则更容易理解复杂的当代历史进程。本研究是一项案例研究，基于对 Baix Ebre 地区一所公立中学高一年级一个班 22 名学生的教育干预，在其中的两节课上，研究了 20 世纪 30 年代极权主义的兴起过程。在当代世界史课程的这两节课中，运用了四种合作技巧：1-2-4、问卷调查、结构化合作和以合作小组的形式撰写博客。通过研究工具收集到的数据表明，在尊重合作学习基本前提的情况下，学生很容易理解和内化在合作学习之前不知道的一系列历史事件。
{"title":"Cooperar pel futur","authors":"Jordi Bertomeu Marín","doi":"10.17345/comeduc2021137-157","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc2021137-157","url":null,"abstract":"Adquirir aprenentatges significatius amb metodologies basades en la repetició i en el rol passiu de l’alumnat és difícil. En canvi, comprendre processos històrics contemporanis complexos és més fàcil amb metodologies com les de l’aprenentatge cooperatiu, que es basen en la cooperació, la interdependència i el rol actiu de l’alumnat. Aquesta investigació correspon a un estudi de cas que s’estructura a partir de la intervenció educativa en una classe de 22 alumnes de primer de batxillerat d’un institut públic de la comarca del Baix Ebre, en la qual, durant deu sessions, s’estudià el procés d’aparició dels totalitarismes dels anys trenta. Durant aquestes sessions de l’assignatura d’Història del Món Contemporani es posaren en pràctica quatre tècniques cooperatives: l’1-2-4, el sac de dubtes, la cooperació estructurada i la redacció d’un blog amb equips de treball cooperatiu. Les dades recollides amb els instruments de recerca demostren que quan es respecten les premisses bàsiques de l’aprenentatge cooperatiu, s’acaben comprenent i interioritzant fàcilment una sèrie de continguts històrics que l’alumnat va demostrar que no coneixia abans de treballar cooperativament.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"53 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"132865263","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-12-31DOI: 10.17345/comeduc202153-74
Abraham Guillén Villar
En aquesta recerca quantitativa s’ha estudiat si l’aplicació Google Classroom pot ajudar els alumnes a assolir una millora significativa en el rendiment acadèmic. Hi han participat 44 alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Ramon Barbat de Vila-seca, dividits en dos grups. Un grup feia servir aquest recurs, mentre que l’altre actuava com a grup control. Tots dos grups van fer dos exàmens iguals; un abans d’iniciar les sessions didàctiques (pretest) i l’altre un cop finalitzades les sis sessions (posttest). La unitat didàctica aplicada va ser la mateixa per als dos grups, així com la quantitat de sessions. Les activitats foren les mateixes, amb algunes variacions en l’aplicació degut a la naturalesa del recurs en estudi. Per determinar si hi ha diferències significatives en el resultat final (posttest) s’ha utilitzat el test estadístic ANCOVA, emprant el resultat del pretest com a covariable. No s’han detectat diferències significatives entre els dos grups amb relació al posttest, fet que indica que el recurs Google Classroom no ha aportat cap millora significativa en l’aprenentatge. En canvi, sí que s’han vist diferències significatives entre els dos grups amb relació als coneixements previs, després d’analitzar-ho amb un test ANOVA multifactorial. També s’ha observat que tots dos grups han millorat els coneixements significativament després de fer la unitat didàctica. Per comparar les qualificacions del pretest i del posttest en cada grup s’ha fet servir un test t-Student de dades aparellades.
在这项定量研究中，我们探讨了谷歌课堂应用程序能否帮助学生显著提高学习成绩。来自维拉塞卡市拉蒙-巴尔巴特中学（Ramon Barbat Secondary School in Vila-seca）的44名ESO三年级学生参与了这项研究，他们被分为两组。一组使用该资源，另一组作为对照组。两组学生进行了两次相同的测试：一次是在教学课程开始前（前测），另一次是在六节课后（后测）。两组采用的教学单元和课程次数相同。活动也是一样的，只是由于所研究资源的性质，在应用上有些不同。为了确定最终结果（后测）是否存在显著差异，使用了方差分析统计检验，并将前测结果作为协变量。两组学生在后测方面没有发现明显差异，这表明谷歌课堂资源并没有给学生的学习带来明显改善。另一方面，经过多因素方差分析，两组学生在先前知识方面存在明显差异。此外，两组学生在完成教学单元后，知识水平都有了明显提高。为了比较各组的前测和后测分数，采用了配对数据的学生 t 检验。
{"title":"Efecte de l’ús de la plataforma Google Classroom en el rendiment acadèmic en l'assignatura de Geografia i Història de 3r d'ESO","authors":"Abraham Guillén Villar","doi":"10.17345/comeduc202153-74","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc202153-74","url":null,"abstract":"En aquesta recerca quantitativa s’ha estudiat si l’aplicació Google Classroom pot ajudar els alumnes a assolir una millora significativa en el rendiment acadèmic. Hi han participat 44 alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Ramon Barbat de Vila-seca, dividits en dos grups. Un grup feia servir aquest recurs, mentre que l’altre actuava com a grup control. Tots dos grups van fer dos exàmens iguals; un abans d’iniciar les sessions didàctiques (pretest) i l’altre un cop finalitzades les sis sessions (posttest). La unitat didàctica aplicada va ser la mateixa per als dos grups, així com la quantitat de sessions. Les activitats foren les mateixes, amb algunes variacions en l’aplicació degut a la naturalesa del recurs en estudi. Per determinar si hi ha diferències significatives en el resultat final (posttest) s’ha utilitzat el test estadístic ANCOVA, emprant el resultat del pretest com a covariable. No s’han detectat diferències significatives entre els dos grups amb relació al posttest, fet que indica que el recurs Google Classroom no ha aportat cap millora significativa en l’aprenentatge. En canvi, sí que s’han vist diferències significatives entre els dos grups amb relació als coneixements previs, després d’analitzar-ho amb un test ANOVA multifactorial. També s’ha observat que tots dos grups han millorat els coneixements significativament després de fer la unitat didàctica. Per comparar les qualificacions del pretest i del posttest en cada grup s’ha fet servir un test t-Student de dades aparellades.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"13 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"130172113","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-12-31DOI: 10.17345/comeduc2021159-184
Jessica Sánchez-González
Aquest estudi pretén identificar quin estil d’ensenyament, un de més autoritari o un de més adaptatiu, s’ajusta més a la demanda d’un model educatiu competencial. Encara més, busca comprovar si tots els centres educatius de Catalunya s’han adaptat al nou model de currículum per competències, i conèixer quina és la predisposició docent davant aquest canvi, comparant-la amb la percepció de l’alumnat. En la recollida d’informació i posterior anàlisi de dades s’han utilitzat tant mètodes quantitatius com qualitatius. D’una banda, s’ha passat un qüestionari a tots els centres educatius de Catalunya, per mitjà del qual s’ha obtingut una mostra de 676 docents de diferents especialitats i etapes educatives, així com de centres de diverses titularitats. D’altra banda, s’ha passat un altre qüestionari al col·lectiu d’estudiants, a una mostra de 251 participants. Alhora, s’ha entrevistat Ignasi Duch Gavaldà, coordinador de Serveis Educatius i Formació Permanent al Departament d’Educació. Els resultats de l’estudi assenyalen que no hi ha un model establert de com és el treball per competències i que el lideratge educatiu no es pot entendre des de l’exclusivitat, sinó que cal adaptar-lo al context i a les necessitats educatives del grup o centre.
{"title":"El lideratge del professorat en el procés d’ensenyament i aprenentatge","authors":"Jessica Sánchez-González","doi":"10.17345/comeduc2021159-184","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc2021159-184","url":null,"abstract":"Aquest estudi pretén identificar quin estil d’ensenyament, un de més autoritari o un de més adaptatiu, s’ajusta més a la demanda d’un model educatiu competencial. Encara més, busca comprovar si tots els centres educatius de Catalunya s’han adaptat al nou model de currículum per competències, i conèixer quina és la predisposició docent davant aquest canvi, comparant-la amb la percepció de l’alumnat. En la recollida d’informació i posterior anàlisi de dades s’han utilitzat tant mètodes quantitatius com qualitatius. D’una banda, s’ha passat un qüestionari a tots els centres educatius de Catalunya, per mitjà del qual s’ha obtingut una mostra de 676 docents de diferents especialitats i etapes educatives, així com de centres de diverses titularitats. D’altra banda, s’ha passat un altre qüestionari al col·lectiu d’estudiants, a una mostra de 251 participants. Alhora, s’ha entrevistat Ignasi Duch Gavaldà, coordinador de Serveis Educatius i Formació Permanent al Departament d’Educació. Els resultats de l’estudi assenyalen que no hi ha un model establert de com és el treball per competències i que el lideratge educatiu no es pot entendre des de l’exclusivitat, sinó que cal adaptar-lo al context i a les necessitats educatives del grup o centre.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"12 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116829129","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-12-31DOI: 10.17345/comeduc2021185-209
Queralt Caparrós Checa
Aquest article presenta una proposta per a escoles d’educació infantil i primària per millorar la convivència al centre a partir de valors com l’empatia, el respecte i la cooperació. La proposta conté objectius, estratègies i activitats específiques per a cada cicle educatiu. A més, en aquesta proposta de projecte de millora també es pretén crear espais a partir de les diferents activitats que promoguin la llengua vehicular i la interacció entre tota la comunitat educativa, fomentant la participació de les famílies i de la ciutat. També es vol millorar la resolució d’una necessitat de la comunitat per tal de promoure la tinença responsable d’animals i combatre’n l’abandonament. En el món actual hi ha desconnexió cap a la naturalesa. L’alumnat que viu en ciutats no té aquest contacte amb el medi ambient que es tenia en el passat. Aquest projecte també vol potenciar la relació amb el medi ambient i la natura. A partir d’entrevistes i una anàlisi DAFO posterior, es descriuen les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del projecte, que finalment ofereix una experiència d’aprenentatge enriquida que suposarà una millora en les habilitats comunicatives dels estudiants i facilitarà la seva integració en la comunitat, fomentant l’ús de la llengua vehicular del centre i valors com l’empatia i el respecte, amb l’objectiu final de millorar els resultats educatius i el clima relacional entre la comunitat educativa.
{"title":"Proposta de treball amb animals per a la millora de la convivència al centre d’educació infantil i primària","authors":"Queralt Caparrós Checa","doi":"10.17345/comeduc2021185-209","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc2021185-209","url":null,"abstract":"Aquest article presenta una proposta per a escoles d’educació infantil i primària per millorar la convivència al centre a partir de valors com l’empatia, el respecte i la cooperació. La proposta conté objectius, estratègies i activitats específiques per a cada cicle educatiu. A més, en aquesta proposta de projecte de millora també es pretén crear espais a partir de les diferents activitats que promoguin la llengua vehicular i la interacció entre tota la comunitat educativa, fomentant la participació de les famílies i de la ciutat. També es vol millorar la resolució d’una necessitat de la comunitat per tal de promoure la tinença responsable d’animals i combatre’n l’abandonament. En el món actual hi ha desconnexió cap a la naturalesa. L’alumnat que viu en ciutats no té aquest contacte amb el medi ambient que es tenia en el passat. Aquest projecte també vol potenciar la relació amb el medi ambient i la natura. A partir d’entrevistes i una anàlisi DAFO posterior, es descriuen les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del projecte, que finalment ofereix una experiència d’aprenentatge enriquida que suposarà una millora en les habilitats comunicatives dels estudiants i facilitarà la seva integració en la comunitat, fomentant l’ús de la llengua vehicular del centre i valors com l’empatia i el respecte, amb l’objectiu final de millorar els resultats educatius i el clima relacional entre la comunitat educativa.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"58 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133179771","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-12-31DOI: 10.17345/comeduc202175-89
Míriam Segura Meix
Són moltes les escoles que actualment aposten per una psicomotricitat vivencial. Els estudis existents i la difusió que se n’ha fet han permès que els mestres i els psicomotricistes apliquin programes educatius basats en aquest corrent. L’acte de dissenyar, escollir els materials, preparar la sala, etc. ja és un hàbit per a molts educadors. No obstant això, l’avaluació i la coherència amb el currículum actual no està prou consolidada en totes les escoles. En aquest article el que pretenem és facilitar la tasca docent i oferir recursos per poder dissenyar instruments de recollida de dades, partint del treball d’investigació previ d’un grup de mestres de diferents nivells educatius. Basant-nos en l’anàlisi del currículum del segon cicle d’educació infantil, es presenta una distribució temporal d’indicadors relacionats amb la disciplina de psicomotricitat que engloben aspectes motors, relacionals, afectius i conductuals.
{"title":"Indicadors d’avaluació per recollir informació a les sessions de psicomotricitat del segon cicle d’educació infantil","authors":"Míriam Segura Meix","doi":"10.17345/comeduc202175-89","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc202175-89","url":null,"abstract":"Són moltes les escoles que actualment aposten per una psicomotricitat vivencial. Els estudis existents i la difusió que se n’ha fet han permès que els mestres i els psicomotricistes apliquin programes educatius basats en aquest corrent. L’acte de dissenyar, escollir els materials, preparar la sala, etc. ja és un hàbit per a molts educadors. No obstant això, l’avaluació i la coherència amb el currículum actual no està prou consolidada en totes les escoles. En aquest article el que pretenem és facilitar la tasca docent i oferir recursos per poder dissenyar instruments de recollida de dades, partint del treball d’investigació previ d’un grup de mestres de diferents nivells educatius. Basant-nos en l’anàlisi del currículum del segon cicle d’educació infantil, es presenta una distribució temporal d’indicadors relacionats amb la disciplina de psicomotricitat que engloben aspectes motors, relacionals, afectius i conductuals.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"9 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"117176122","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Alguns dels professors de les àrees de didàctiques específiques de la Universitat Rovira i Virgili fa uns anys que vam començar a treballar sobre aprenentatge cooperatiu, amb més o menys intensitat i fortuna. El motiu inicial, que continuem mantenint, va ser la necessitat de donar una bona formació als futurs docents perquè fossin capaços d’aprofitar més endavant, als centres educatius, la potencialitat de l’aprenentatge cooperatiu tant en la millora de l’aprenentatge com en el comportament social.
{"title":"De la paraula al fet: la dificultat de cooperar","authors":"Josep M. Pons-Altés","doi":"10.17345/comeduc20215-6","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc20215-6","url":null,"abstract":"Alguns dels professors de les àrees de didàctiques específiques de la Universitat Rovira i Virgili fa uns anys que vam començar a treballar sobre aprenentatge cooperatiu, amb més o menys intensitat i fortuna. El motiu inicial, que continuem mantenint, va ser la necessitat de donar una bona formació als futurs docents perquè fossin capaços d’aprofitar més endavant, als centres educatius, la potencialitat de l’aprenentatge cooperatiu tant en la millora de l’aprenentatge com en el comportament social.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"34 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123820615","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-12-31DOI: 10.17345/comeduc2021225-242
Albert Irigoyen
Ressenya del llibre: Connac, S. (2021). La cooperación entre el alumnado. Marge Books-Montaber.
书评:Connac, S.(2021)。学生之间的合作。玛姬Books-Montaber。
{"title":"La cooperación entre el alumnado","authors":"Albert Irigoyen","doi":"10.17345/comeduc2021225-242","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/comeduc2021225-242","url":null,"abstract":"Ressenya del llibre: Connac, S. (2021). La cooperación entre el alumnado. Marge Books-Montaber.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"30 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"124007157","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：