Una revisión de Talbot, K. R. , Gruber, M. -T. , & Nishida, R. (Eds. ). (2021). The psychological experience of integrating content and language. Bristol: Blue Ridge Summit.
{"title":"Reseña: “La experiencia psicológica de integrar contenido y lengua”","authors":"Anastasia Lovtskaya","doi":"10.5565/rev/clil.86","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/clil.86","url":null,"abstract":"Una revisión de Talbot, K. R. , Gruber, M. -T. , & Nishida, R. (Eds. ). (2021). The psychological experience of integrating content and language. Bristol: Blue Ridge Summit.","PeriodicalId":34505,"journal":{"name":"CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-02-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"89615201","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Content and Language Integrated Learning (CLIL) programs are often praised for bringing equity to foreign language learning (e.g., Lorenzo et al., 2020). However, streaming processes, such as those of the Community of Madrid Bilingual Program, may reinforce social inequalities among students (e.g., Llinares & Evnitskaya, 2020). In line with recent research comparing CLIL students’ affective factors in high exposure (HE) and low exposure (LE) tracks (e.g., Fernández-Agüero & Hidalgo-McCabe, 2020), the present study examines potential differences in the socioeconomic status (SES), CLIL motivation and exposure to English of HE and LE students at a bilingual (Spanish/English) secondary school in a low SES town in Madrid. A questionnaire measuring cultural and economic capital, CLIL motivation, and teachers’ use of English was administered to a sample of LE and all HE students in year 10. Results show that the students of lowest and highest SES were concentrated in LE and HE tracks, respectively. In the LE track, CLIL and English teachers used English less frequently, and students exhibited lower intrinsic motivation. For students with lower English proficiency (often of lower SES), access to the cultural and economic capital afforded by knowledge of English may be constrained by fewer meaningful learning opportunities.
{"title":"Socioeconomic Status, English Exposure and CLIL Motivation in High and Low Exposure CLIL Groups","authors":"Forrest Leah Tompkins","doi":"10.5565/rev/clil.67","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/clil.67","url":null,"abstract":"Content and Language Integrated Learning (CLIL) programs are often praised for bringing equity to foreign language learning (e.g., Lorenzo et al., 2020). However, streaming processes, such as those of the Community of Madrid Bilingual Program, may reinforce social inequalities among students (e.g., Llinares & Evnitskaya, 2020). In line with recent research comparing CLIL students’ affective factors in high exposure (HE) and low exposure (LE) tracks (e.g., Fernández-Agüero & Hidalgo-McCabe, 2020), the present study examines potential differences in the socioeconomic status (SES), CLIL motivation and exposure to English of HE and LE students at a bilingual (Spanish/English) secondary school in a low SES town in Madrid. A questionnaire measuring cultural and economic capital, CLIL motivation, and teachers’ use of English was administered to a sample of LE and all HE students in year 10. Results show that the students of lowest and highest SES were concentrated in LE and HE tracks, respectively. In the LE track, CLIL and English teachers used English less frequently, and students exhibited lower intrinsic motivation. For students with lower English proficiency (often of lower SES), access to the cultural and economic capital afforded by knowledge of English may be constrained by fewer meaningful learning opportunities.","PeriodicalId":34505,"journal":{"name":"CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-02-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"83833381","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
This article reports on the case of a non-native English-speaking university instructor who teaches her academic subject in the English Medium of Instruction (EMI) track of the Primary Teacher-Education Bachelor’s Degree programme offered by a publicly- funded Catalan university. By means of three semi-structured interviews with the instructor, this study seeks to explore whether and how content and language are integrated into her EMI teaching and assessment practices. Analysis of the instructor’s comments suggests that, on a practical level, the change in the language of instruction seems to change the dynamics of how she teaches and consequently how she assesses, leading to points of conflict among her rationale, institutional policy, and her students’ needs. This tension is most sharply felt when the instructor tries to cope with the lack of clear assessment criteria that could be applied fairly and consistently. The study concludes by noting the practical implications of these results for pre-service teacher education.
{"title":"English Medium Instruction (EMI) in a Spanish University:","authors":"Sonja Andjelkov","doi":"10.5565/rev/clil.75","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/clil.75","url":null,"abstract":"This article reports on the case of a non-native English-speaking university instructor who teaches her academic subject in the English Medium of Instruction (EMI) track of the Primary Teacher-Education Bachelor’s Degree programme offered by a publicly- funded Catalan university. By means of three semi-structured interviews with the instructor, this study seeks to explore whether and how content and language are integrated into her EMI teaching and assessment practices. Analysis of the instructor’s comments suggests that, on a practical level, the change in the language of instruction seems to change the dynamics of how she teaches and consequently how she assesses, leading to points of conflict among her rationale, institutional policy, and her students’ needs. This tension is most sharply felt when the instructor tries to cope with the lack of clear assessment criteria that could be applied fairly and consistently. The study concludes by noting the practical implications of these results for pre-service teacher education.","PeriodicalId":34505,"journal":{"name":"CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-02-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"77934765","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Este estudio de caso pretende hacer un seguimiento longitudinal de cómo evolucionan las identidades imaginadas como usuarios de inglés de dos estudiantes de magisterio durante el Grado de Educación Primaria en inglés (EMI-TED) ofrecido por una universidad pública de Cataluña (España). El estudio se basa en el enfoque identitario de la adquisición de segundas lenguas y en la perspectiva de las Comunidades de Práctica (CoP) sobre el aprendizaje. Adoptando un enfoque cualitativo e interpretativo, la combinación del análisis temático y el análisis narrativo de las entrevistas individuales y las autobiografías lingüísticas muestra cómo las identidades imaginadas de los participantes se expanden y evolucionan hacia una participación más plena en las CoP reales en inglés a medida que se reposicionan en relación con el inglés. El análisis también revela el efecto que sus inversiones en el aprendizaje del inglés tienen en sus identidades mientras ganan legitimidad como usuarios del inglés debido al proceso de “internacionalización en casa”, es decir, cursando el grado de EMI en la universidad de origen. Los resultados indican que el EMI-TED constituye un contexto especialmente empoderador para aquellos estudiantes que no tienen ninguna experiencia previa de participación en verdaderas CoP de habla inglesa. Su dimensión internacional no sólo ofrece a estos estudiantes numerosas oportunidades de aprendizaje y uso de la lengua dentro de sus realidades locales, sino que también les permite imaginar una nueva gama de identidades, sin que ello afecte negativamente a su yo local.
{"title":"\"El inglés me hizo sentirme orgulloso de mí mismo\":","authors":"Natalia Evnitskaya, Berta Torras Vila","doi":"10.5565/rev/clil.85","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/clil.85","url":null,"abstract":"Este estudio de caso pretende hacer un seguimiento longitudinal de cómo evolucionan las identidades imaginadas como usuarios de inglés de dos estudiantes de magisterio durante el Grado de Educación Primaria en inglés (EMI-TED) ofrecido por una universidad pública de Cataluña (España). El estudio se basa en el enfoque identitario de la adquisición de segundas lenguas y en la perspectiva de las Comunidades de Práctica (CoP) sobre el aprendizaje. Adoptando un enfoque cualitativo e interpretativo, la combinación del análisis temático y el análisis narrativo de las entrevistas individuales y las autobiografías lingüísticas muestra cómo las identidades imaginadas de los participantes se expanden y evolucionan hacia una participación más plena en las CoP reales en inglés a medida que se reposicionan en relación con el inglés. El análisis también revela el efecto que sus inversiones en el aprendizaje del inglés tienen en sus identidades mientras ganan legitimidad como usuarios del inglés debido al proceso de “internacionalización en casa”, es decir, cursando el grado de EMI en la universidad de origen. Los resultados indican que el EMI-TED constituye un contexto especialmente empoderador para aquellos estudiantes que no tienen ninguna experiencia previa de participación en verdaderas CoP de habla inglesa. Su dimensión internacional no sólo ofrece a estos estudiantes numerosas oportunidades de aprendizaje y uso de la lengua dentro de sus realidades locales, sino que también les permite imaginar una nueva gama de identidades, sin que ello afecte negativamente a su yo local.","PeriodicalId":34505,"journal":{"name":"CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-02-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"86217314","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Francesc Torres-Tamarit, Maria del Mar Vanrell Bosch
Aquest article explora la contribució que poden fer els universals lingüístics i la noció del marcatge tipològic a l’ensenyament i aprenentatge del sistema vocàlic i l’entonació del català. L’anàlisi demostra que el català se situa en un nivell mitjà de complexitat tipològica en relació amb les llengües més parlades dels nouvinguts. Les àrees de dificultat tindran a veure amb el contrast entre les vocals mitjanes obertes i tancades, la producció de la vocal neutra, la presència lleugerament majoritària d’accents tonals de tipus alt o ascendent i d’interrogatives absolutes amb entonació descendent. Aquests resultats poden tenir implicacions importants per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la pronúncia del català com a llengua estrangera. La primera té a veure amb l’ordre natural d’adquisició de determinades estructures i pot aplicar-se al disseny de programacions o materials didàctics. La segona es relaciona amb la direcció de la generalització en l’aprenentatge de les estructures en què existeix una relació d’implicació i s’aplica a la facilitació del procés d’adquisició de la llengua. Finalment, es destaca la necessitat de recollir evidències que permetin abonar o falsar les hipòtesis formulades des de l’enfocament basat en el marcatge tipològic.
{"title":"universals lingüístics i el marcatge en l’ensenyament de la pronunciació del català com a llengua estrangera","authors":"Francesc Torres-Tamarit, Maria del Mar Vanrell Bosch","doi":"10.5565/rev/clil.66","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/clil.66","url":null,"abstract":"Aquest article explora la contribució que poden fer els universals lingüístics i la noció del marcatge tipològic a l’ensenyament i aprenentatge del sistema vocàlic i l’entonació del català. L’anàlisi demostra que el català se situa en un nivell mitjà de complexitat tipològica en relació amb les llengües més parlades dels nouvinguts. Les àrees de dificultat tindran a veure amb el contrast entre les vocals mitjanes obertes i tancades, la producció de la vocal neutra, la presència lleugerament majoritària d’accents tonals de tipus alt o ascendent i d’interrogatives absolutes amb entonació descendent. Aquests resultats poden tenir implicacions importants per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la pronúncia del català com a llengua estrangera. La primera té a veure amb l’ordre natural d’adquisició de determinades estructures i pot aplicar-se al disseny de programacions o materials didàctics. La segona es relaciona amb la direcció de la generalització en l’aprenentatge de les estructures en què existeix una relació d’implicació i s’aplica a la facilitació del procés d’adquisició de la llengua. Finalment, es destaca la necessitat de recollir evidències que permetin abonar o falsar les hipòtesis formulades des de l’enfocament basat en el marcatge tipològic.","PeriodicalId":34505,"journal":{"name":"CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"88064513","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest treball vol constituir una primera aproximació a les característiques de la interllengua de l’alumnat de català com a llengua addicional que té com a llengües primeres el serbi, d’una banda, i l’anglès, de l’altra, prenent com a base metodològica l’anàlisi d’errors i els estudis d’interllengua, tot tenint en compte, també, els corpus d’aprenents. Per fer-ho, s’ha utilitzat un corpus de 97 exàmens corresponents a les proves dels certificats B1 de català emesos per l’Institut Ramon Llull durant els anys 2011 i 2012, uns exàmens que s’han transcrit, etiquetat i analitzat mitjançant el programari AntConc. Un cop analitzat els textos, s’han classificat els errors d’acord amb un criteri gramatical, de manera que es presenten els principals errors de l’alumnat als nivells ortogràfic i ortotipogràfic, morfosintàctic, lexicosemàntic i pragmaticodiscursiu. El treball mostra com els àmbits ortogràfic (en el cas de l’alumnat anglòfon) i morfosintàctic (en el cas de l’alumnat serbi) són els que presenten uns percentatges més elevats d’errors, si bé l’àmbit lexicosemàntic és on podem detectar més clarament les interferències de les llengües primeres i, sobretot, de les altres llengües que parla l’alumnat.
{"title":"Anàlisi d’errors en l’expressió escrita del català com a llengua addicional: contrast entre l’alumnat serbi i l’anglòfon","authors":"Elga Cremades Cortiella","doi":"10.5565/rev/clil.65","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/clil.65","url":null,"abstract":"Aquest treball vol constituir una primera aproximació a les característiques de la interllengua de l’alumnat de català com a llengua addicional que té com a llengües primeres el serbi, d’una banda, i l’anglès, de l’altra, prenent com a base metodològica l’anàlisi d’errors i els estudis d’interllengua, tot tenint en compte, també, els corpus d’aprenents. Per fer-ho, s’ha utilitzat un corpus de 97 exàmens corresponents a les proves dels certificats B1 de català emesos per l’Institut Ramon Llull durant els anys 2011 i 2012, uns exàmens que s’han transcrit, etiquetat i analitzat mitjançant el programari AntConc. Un cop analitzat els textos, s’han classificat els errors d’acord amb un criteri gramatical, de manera que es presenten els principals errors de l’alumnat als nivells ortogràfic i ortotipogràfic, morfosintàctic, lexicosemàntic i pragmaticodiscursiu. El treball mostra com els àmbits ortogràfic (en el cas de l’alumnat anglòfon) i morfosintàctic (en el cas de l’alumnat serbi) són els que presenten uns percentatges més elevats d’errors, si bé l’àmbit lexicosemàntic és on podem detectar més clarament les interferències de les llengües primeres i, sobretot, de les altres llengües que parla l’alumnat.","PeriodicalId":34505,"journal":{"name":"CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"84407762","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En els últims anys, el feedback correctiu ha despertat molt interès i s’han dut a terme un nombre considerable de recerques en aquest àmbit, especialment en la didàctica de l’anglès com a llengua segona o estrangera. El present article se centra en el feedback correctiu oral que el docent proporciona a l’alumne quan produeix un enunciat que conté un error en un context d’ensenyament del català com a llengua addicional amb alumnes poc escolaritzats d’un centre educatiu en seu penitenciària. Per a dur a terme l’estudi, s’han enregistrat 5 classes, que han estat transcrites i codificades per a l'anàlisi seguint la classificació de Fu i Nassaji (2016). Els resultats mostren que hi ha un alt nombre d’errors de pronunciació i lèxics, a banda d’un ús freqüent del castellà (llengua comuna) quan s’esperaria que l’alumne utilitzi el català. Pel que fa a les estratègies de feedback correctiu oral, les més freqüents són les reformulacions i les traduccions. Les incitacions són menys freqüents però destaquen les peticions d’aclariment i les elicitacions. El alumnes perceben el feedback correctiu oral proporcionat en la majoria dels casos. i en un terç de les ocasions porten a reparació.
{"title":"retroacció correctiva oral amb estudiants adults poc escolaritzats","authors":"Maria Teresa Sans Bertran, Marilisa Birello","doi":"10.5565/rev/clil.69","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/clil.69","url":null,"abstract":"En els últims anys, el feedback correctiu ha despertat molt interès i s’han dut a terme un nombre considerable de recerques en aquest àmbit, especialment en la didàctica de l’anglès com a llengua segona o estrangera. El present article se centra en el feedback correctiu oral que el docent proporciona a l’alumne quan produeix un enunciat que conté un error en un context d’ensenyament del català com a llengua addicional amb alumnes poc escolaritzats d’un centre educatiu en seu penitenciària. Per a dur a terme l’estudi, s’han enregistrat 5 classes, que han estat transcrites i codificades per a l'anàlisi seguint la classificació de Fu i Nassaji (2016). Els resultats mostren que hi ha un alt nombre d’errors de pronunciació i lèxics, a banda d’un ús freqüent del castellà (llengua comuna) quan s’esperaria que l’alumne utilitzi el català. Pel que fa a les estratègies de feedback correctiu oral, les més freqüents són les reformulacions i les traduccions. Les incitacions són menys freqüents però destaquen les peticions d’aclariment i les elicitacions. El alumnes perceben el feedback correctiu oral proporcionat en la majoria dels casos. i en un terç de les ocasions porten a reparació.","PeriodicalId":34505,"journal":{"name":"CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"72880226","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article té un doble objectiu. D’una banda, fa un repàs a la relació complexa que hi ha hagut entre la recerca en l’ensenyament-aprenentatge de llengües addicionals a persones adultes i les pràctiques a l’aula. Es presenten les diferent posicions que hi ha hagut al voltant del debat i les tendències actuals. D’altra banda, s’il·lustra la relació entre teoria i pràctica a partir d’un estudi sobre les percepcions del professorat de català com a llengua addicional pel que fa a la influència de la recerca en les seves percepcions de pràctiques a l’aula. L’estudi es basa en les respostes a un qüestionari en línia que van contestar 76 docents de català per a persones adultes als territoris de llengua catalana i a l’exterior. El qüestionariincloïa una pregunta oberta en què es demanava als docents si pensaven que la recerca en didàctica de la llengua havia influït la seva manera d’ensenyar els usos i formes del passat en català. Els resultats de l’estudi van mostrar que la meitat dels docents van dir que havien rebut influència de la recerca en les seves pràctiques a l’aula. Els docents van relacionar la influència de la recerca més amb aspectes metodològics de l’ensenyament de llengües (l’enfocament comunicatiu) i de la pròpia experiènciaque no pas amb temes concrets de recerca. Al final de l’article es plantegen diferents maneres de consolidar el camp de la recerca en la didàctica del català com a llengua addicional per a persones adultes.
{"title":"recerca en aprenentatge de llengües i les percepcions sobre les pràctiques didàctiques a l’aula: el cas de l’ensenyament dels passats en català com a llengua addicional","authors":"Llorenç Comajoan-Colomé","doi":"10.5565/rev/clil.68","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/clil.68","url":null,"abstract":"Aquest article té un doble objectiu. D’una banda, fa un repàs a la relació complexa que hi ha hagut entre la recerca en l’ensenyament-aprenentatge de llengües addicionals a persones adultes i les pràctiques a l’aula. Es presenten les diferent posicions que hi ha hagut al voltant del debat i les tendències actuals. D’altra banda, s’il·lustra la relació entre teoria i pràctica a partir d’un estudi sobre les percepcions del professorat de català com a llengua addicional pel que fa a la influència de la recerca en les seves percepcions de pràctiques a l’aula. L’estudi es basa en les respostes a un qüestionari en línia que van contestar 76 docents de català per a persones adultes als territoris de llengua catalana i a l’exterior. El qüestionariincloïa una pregunta oberta en què es demanava als docents si pensaven que la recerca en didàctica de la llengua havia influït la seva manera d’ensenyar els usos i formes del passat en català. Els resultats de l’estudi van mostrar que la meitat dels docents van dir que havien rebut influència de la recerca en les seves pràctiques a l’aula. Els docents van relacionar la influència de la recerca més amb aspectes metodològics de l’ensenyament de llengües (l’enfocament comunicatiu) i de la pròpia experiènciaque no pas amb temes concrets de recerca. Al final de l’article es plantegen diferents maneres de consolidar el camp de la recerca en la didàctica del català com a llengua addicional per a persones adultes.","PeriodicalId":34505,"journal":{"name":"CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"91234512","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En aquest article es presenta una proposta d’implementació d’una unitat didàctica que es basa en l’enfocament per tasques. Es fa un breu repàs teòric dels fonaments de l’enfocament per tasques per contextualitzar la proposta que es duu a terme amb un grup d’aprenents adults d’un centre públic de les Illes Balears. Els objectius de l’article són: 1) descriure les fases de la unitat didàctica i la tipologia d’activitats que s’hi inclouen i 2) mostrar el tipus d’interacció que el treball per tasques genera. Per assolir aquests objectius, s’ofereixen exemples d’activitats de les diverses fases i s’analitzen fragments de la conversa que generen les activitats. Al final es fa un resum dels beneficis que el treball per tasques pot tenir en l’aprenentatge de llengües i, en concret, en els aprenents adults.
{"title":"unitat didàctica basada en l’enfocament per tasques: reflexions i exemples","authors":"Albert Vilagrasa Grandia, Marilisa Birello","doi":"10.5565/rev/clil.63","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/clil.63","url":null,"abstract":"En aquest article es presenta una proposta d’implementació d’una unitat didàctica que es basa en l’enfocament per tasques. Es fa un breu repàs teòric dels fonaments de l’enfocament per tasques per contextualitzar la proposta que es duu a terme amb un grup d’aprenents adults d’un centre públic de les Illes Balears. Els objectius de l’article són: 1) descriure les fases de la unitat didàctica i la tipologia d’activitats que s’hi inclouen i 2) mostrar el tipus d’interacció que el treball per tasques genera. Per assolir aquests objectius, s’ofereixen exemples d’activitats de les diverses fases i s’analitzen fragments de la conversa que generen les activitats. Al final es fa un resum dels beneficis que el treball per tasques pot tenir en l’aprenentatge de llengües i, en concret, en els aprenents adults.","PeriodicalId":34505,"journal":{"name":"CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"79127862","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Joana Álvarez Verger, Laura Estors Sastre, Montserrat Pérez i Ventayol
L’ensenyament del català a adults ha anat canviant en les últimes dècades. S’ha passat d’un alumnat homogeni de persones castellanoparlants provinent d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol a una realitat d’aula molt diversa quant a procedències, llengües i experiències viscudes dels aprenents. Aquest canvi ha posat de manifest la necessitat de formació del professorat per adaptar-se a aquest nou context i les necessitats lingüístiques d’aquest públic tan heterogeni. Per fer front a aquesta diversitat, s’han implementat diferents pràctiques que afavoreixen que l’alumne esdevingui el centre de l’aprenentatge i aposten per una humanització i personalització de l’educació. Es potencien activitats significatives que permeten crear ponts amb la realitat de l’alumne fora de l’aula i donar resposta als seus objectius específics i interessos. La finalitat és capacitar l’alumne per ser un interlocutor competent en diversos àmbits.
{"title":"L’ensenyament i aprenentatge del català a adults","authors":"Joana Álvarez Verger, Laura Estors Sastre, Montserrat Pérez i Ventayol","doi":"10.5565/rev/clil.64","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/clil.64","url":null,"abstract":"L’ensenyament del català a adults ha anat canviant en les últimes dècades. S’ha passat d’un alumnat homogeni de persones castellanoparlants provinent d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol a una realitat d’aula molt diversa quant a procedències, llengües i experiències viscudes dels aprenents. Aquest canvi ha posat de manifest la necessitat de formació del professorat per adaptar-se a aquest nou context i les necessitats lingüístiques d’aquest públic tan heterogeni. Per fer front a aquesta diversitat, s’han implementat diferents pràctiques que afavoreixen que l’alumne esdevingui el centre de l’aprenentatge i aposten per una humanització i personalització de l’educació. Es potencien activitats significatives que permeten crear ponts amb la realitat de l’alumne fora de l’aula i donar resposta als seus objectius específics i interessos. La finalitat és capacitar l’alumne per ser un interlocutor competent en diversos àmbits.","PeriodicalId":34505,"journal":{"name":"CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"75952114","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：